Una setmana més (tot i que amb una mica de retràs), torno per portar-vos una recepta salada boníssima! No sé vosaltres, però a mi amb aquest bon temps que comença a fer, m'encanta menjar coses com aquesta. Tapes lleugeretes, molt mediterrànies, senzilles de preparar i que poden anar perfectes per fer un dinar o sopar amb els amics, amb la família, amb la parella... per anar picant amb una cerveseta fresca, tot gaudint del bon temps, de la caloreta i de l'aire lliure.
Una semana más (aunque con un poco de retraso), vuelvo para traeros una receta salada buenísima! No sé vosotros, pero a mi con este buen tiempo que empieza a hacer, me encanta comer cosas como esta. Tapas ligeritas, muy mediterráneas, sencillas de preparar y que pueden ser perfectas para hacer una comida o cena con los amigos, con la familia, con la pareja... para ir picando con una cervecita fresca, disfrutando del buen tiempo, del calorcito y del aire libre.
Amb aquesta recepta, a més, aprofito per participar a la proposta d'aquest mes del memòries d'una cuinera, amb aquesta versió de tapa, que espero que us agradi molt a tots i a totes! ^^
La recepta és d'en Joan Roca, a molts i a moltes de vosaltres segur que us sonarà, perquè és del seu nou llibre "Cuina amb Joan Roca". I és que quan per Sant Jordi me'l van regalar i vaig anar veient tot el que ens hi presenta, em van venir ganes de provar-ho tot i més concretament aquesta tapa de sardina, que com veieu, vaig posar en pràctica ràpidament. No havia vist mai la sardina feta d'aquesta manera i em va semblar que amb el toc del cítric, de l'alfàbrega i com no, del cruixent de la pasta brick, havia de ser la canya. I realment ho és! A casa ens ha xiflat!
I ara potser us sorprendreu, però fins fa poc no podia veure les sardines! Eren d'aquelles coses que no provava perquè no em feien gaire gràcia i ja directament les descartava dient que no m'agradaven, quan ni tant sols les havia provat... Però en fi, suposo que això em ve de quan era petita, degut a que la cuina m'agradava, però menjar no tant... hehehe i fins que no em vaig fer més gran i vaig anar-ho provant tot, no vaig descobrir tot el que m'havia perdut fins aleshores, però suposo que això ens haurà passat a molts, no?
Així que aquesta tapa queda fixada per anar-la fent sovint, perquè com us dic, no costa gens de fer, amb ella segur que sorprendreu a tothom i està molt i molt bona. I ara sí, va, no m'enrotllo més i us explico com es fa:
Y con esta receta, además, aprovecho para participar a la propuesta de este mes del memòries d'una cuinera, con esta versión de tapa, que espero que os guste mucho a todos y a todas! ^^
Y con esta receta, además, aprovecho para participar a la propuesta de este mes del memòries d'una cuinera, con esta versión de tapa, que espero que os guste mucho a todos y a todas! ^^
La receta
es de Joan Roca, a muchos seguro que os sonará, porque es de su nuevo libro
"Cocina con Joan Roca" y es que cuando por Sant Jordi me lo regalaron
y fui viendo todo lo que nos presenta, me entraron ganas de probarlo todo y concretamente esta tapa, que como veis, puse en práctica rápidamente. No había visto nunca la
sardina hecha de esta forma y me pareció que con el toque del cítrico, de la
albahaca y como no, del crujiente de la pasta brick, debía ser la caña. Y
realmente lo es! En casa nos ha chiflado!
Y ahora quizás os sorprenderéis, pero
hasta hace poco no podía ver las sardinas! Eran de aquellas cosas que no
probaba porque no me hacían mucha gracia y ya directamente las descartaba
diciendo que no me gustaban, cuando ni siquiera las había probado... Pero en
fin, supongo que esto me viene de cuando era pequeña, debido a que la cocina me gustaba, pero comer no tanto... hehehe Y hasta que no me hice mayor y lo fui probando todo, no descubrí todo lo que me
había perdido hasta entonces, pero supongo que esto nos habrá pasado a muchos, no?
Así que
esta tapa queda fijada para irla haciendo a menudo, porque como digo, no cuesta
nada de hacer, con ella sorprenderéis a vuestros comensales y está muy y muy buena. Así
que no me enrollo más y os explico como se hace:
Sardina amb alfàbrega i llimona
(per a 4 persones)- 12 filets de sardina
- 12 fulles d'alfàbrega
- 4 fulles de pasta brick o pasta fil·lo
- 1 llimona
- 50 grams d'oli de gira-sol
- Pebre
- Sal
- Aigua
- Oli per fregir
PREPARACIÓ
Primerament dissolem aigua bullint amb un 10% de sal, ho deixem refredar i aleshores hi posem les sardines a dins durant 5 minuts. És el que s'anomena salmorra, que significa deixar els aliments durant un període de temps concret en una dissolució d'aigua i sal en unes proporcions determinades. Així els aliments es salen uniformement i fa que quedin més sucosos quan se sotmeten a coccions llargues, ja que millora la capacitat de la proteïna d'absorbir i desprendre humitat.
Tot seguit mesclem els 50 grams d'oli de gira-sol amb una mica de suc de la llimona i amb el pebre, i a continuació assequem les sardines i les posem en una safata juntament amb aquesta mescla i les deixem adobar durant uns 30 minuts.
Passada aquesta estona dividim les fulles de pasta brick en 4 parts i a cadascuna hi posem un filet de sardina i una fulla d'alfàbrega al damunt. Ho emboliquem i ho tanquem amb unes gotetes d'aigua per tal de que no se'ns obrin mentre ho fregim.
Ara escalfem l'oli per fregir a una temperatura d'uns 180ºC en una paella i hi fregim les sardines embolicades fins que la pasta brick quedi dauradeta per totes les bandes. Finalment les retirem de la paella i traiem els accessos d'oli deixant-les al damunt d'un tros de paper de cuina. Per últim hi posem una mica de ratlladura de llimona pel damunt i ja ho tenim a punt per servir-ho ràpidament.
Bon profit!
Bon profit!
Sardina con albahaca y limón
(para 4 personas)- 12 filetes de sardina
- 12 hojas de albahaca
- 3-4 hojas de pasta brick o pasta filo
- 1 limón
- 50 gramos de aceite de girasol
- Pimienta
- Sal
- Agua
- Aceite para freír
Primeramente disolvemos agua hirviendo con un 10% de sal, lo dejamos enfriar y entonces ponemos las sardinas dentro durante 5 minutos. Es lo que se llama salmuera, que significa dejar los alimentos durante un período de tiempo concreto en una disolución de agua y sal en unas proporciones determinadas. Así los alimentos se salan uniformemente y hace que queden más jugosos cuando se someten a cocciones largas, ya que mejora la capacidad de la proteína de absorber y desprender humedad.
A continuación mezclamos los 50 gramos de aceite de girasol con un poco de zumo de limón y con la pimienta y a continuación secamos las sardinas y las ponemos en una bandeja junto con esta mezcla y las dejamos adobar durante unos 30 minutos.
Pasado este tiempo dividimos las hojas de pasta brick en 4 partes y en cada una ponemos un filete de sardina y una hoja de albahaca encima. Lo envolvemos y lo cerramos con unas gotitas de agua para que no se nos abran cuando lo friamos.
Ahora calentamos el aceite para freír a una temperatura de unos 180ºC en una sartén y freímos las sardinas envueltas hasta que la pasta brick quede doradita por todos los lados. Finalmente las retiramos de la sartén y sacamos los accesos de aceite dejándolas sobre un trozo de papel de cocina. Por último ponemos un poco de ralladura de limón por encima y ya lo tenemos listo para servir rápidamente.
Buen provecho!
Me encanta, el crujiente de la pasta filo y la albahaca es brutal asi, una gran tapa¡¡
ResponEliminaBon cap de setmana
Muchas gracias Miquel! :))
EliminaUn abrazo y buena semana!!
Una tapa súper original!! m'encanta la presentació i les fotografies, i perquè no puc provar la sardina!! estic segura que el cruixent de la pasta i el toc de les espècies li ha d'anar genial!! un petó i feliç finde guapa!!
ResponEliminaMoltes gràcies Eva!! :D La veritat és que queden boníssimes! A mi també em va semblar molt original i a més, molt fàcil de fer! Així que anima't a provar-les, ja veuràs que bones ;)
EliminaPetonets guapa!
Como deben de estar de ricas!!!! Ains, me recuerda al pescadito frito del sur!!!! Con el toque de albahaca y limón... Mmmm y que presentación con el cucurucho!!!! Fantástico!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Muy ricas Sandra! ;P Muchas gracias guapísima! Me alegro de que te guste!!
EliminaMuchos besos!!
Nunca lo he probado así, cuando compré sardinas lo pruebo y te digo. Besos
ResponEliminaVale la pena Trini, porque quedan riquísimas! ;) Ya me contarás.
EliminaBesos!
Espectacular Cristina!
ResponEliminaHo provaré aviat! No et diré més!
Una abraçada bonica!
Moltes gràcies bonica!! Que bé que t'hagin agradat!
EliminaJa m'explicaràs què tal, ja veuràs que bones!! ;P
Petonets i bona setmana!
wowww que boo!! amb el que m'agrada la pasta brick sigui amb que sigui!! genial Cristina! petons
ResponElimina:)) Moltes gràcies Roser! La pasta brick és veritat que va bé amb tantes coses! I aquí, amb les sardines, queda genial ;)
EliminaUna abraçada guapa i bona setmana!
Una recepta molt bona i una presentació millor encara!
ResponEliminaCrec que a tots ens ha passat alguna cosa similar amb el menjar, i és que és ben bé que de petits són una mica tiquismiquis en aquest sentit, oi?
Petons!
Moltes gràces Víctor! ;)
EliminaSí, veritat? A mi em passava amb tot! hehehe I en canvi ara, com m'agrada el menjar, el bon menjar! :P
Petons!!
Me encantan las sardinas preparadas así, y con ese toque cítrico tienen que ser una verdadera delicia, te han quedado fabulosas!!
ResponEliminaUn abrazo!
Muchas gracias Raúl! Estaban riquísimas!! ;)
EliminaUn fuerte abrazo y buen finde!! ^^
A banda que la tapa promet estar boníssima, amb aquesta presentació t'has lluït!!! molt maca!!
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Teresa!! :))
EliminaUna abraçada ben forta i bon cap de setmana bonica!
Quina recepta més bona i vistosa! M'ha entusiasmat.
ResponEliminaSí? Que bé Marina, prova-la, que ja veuràs que bones que queden així les sardines, a casa va ser un èxit! :)
EliminaGràcies guapíssima! Bon cap de setmana!
Qué original!!! Ja m'imagino cruspint-me'n unes quantes a una terrasseta ben assoleiada, amb un refresc ben fred, aquest estiu...que a veure quan arriba! PEtons!
ResponEliminaÉs una recepta que crida l'antenció, veritat? A mi em va agradar molt de seguida que la vaig veure al libre d'en Joan Roca i és genial perquè en poca estona està fet i el resultat a part de vistós, és boníssim! Com dius, perfecte per prendre a la terrasseta, sota el solet i amb una beguda ben fresqueta! Quines ganes d'estiu!!
EliminaMolts petons i gràcies bonica!
quina presentació més maca Cristina, de luxe!!!! Moltes gràcies per participar al Memòries. petonets
ResponEliminaMoltíssimes gràcies Judith!! M'ha encantat participar! Feia temps que no ho feia i la veritat és que tinc ganes de tornar a agafar el ritme i participar-hi més sovint ;)
EliminaPetons bonica i bona setmana!