Una semana más y ya bien entrado el otoño, os traigo una receta dulce muy sencilla, pero no por ello menos deliciosa: una panna cotta de vainilla buenísima y acompañada de un coulis de granada que creo que os encantará! Venga, animaos a hacerla, que ya veréis que es súper rápida de hacer y que el resultado sorprenderá a todo el mundo, está buenísima!!
La panna cotta és una recepta típicament italiana a base de nata quallada, i que us he de confessar que la primera vegada que la vaig provar no em va agradar gens. El cas és que al restaurant on la vaig demanar em van portar una panna cotta gens gustosa i sense cap acompanyament que la pogués fer una mica més atractiva i saborosa, la textura no era cremosa per dins, sinó que semblava ben bé tota ella una gelatina... Així que ràpidament quan vaig arribar a casa vaig començar a buscar informació d'aquest postra, ja que n'havia sentit meravelles i a mi no m'havia sorprès gens, però evidentment, vaig pensar que potser no vaig estar de sort. Així que, tot i que la primera vegada va ser desafortunada, a la següent ocasió que en vaig poder demanar en un altre restaurant, tot i saber que potser em passaria el mateix, vaig donar-li una segona oportunitat i aquí sí que em van convèncer. Em van dur una panna cotta deliciosa, gustosa, amb una textura entre flam i gelatina, però ben cremosa per dins... estava espectacular, vaja! I és que la clau d'aquest postra és per una banda, que s'utilitzin ingredients de qualitat, i per l'altra, que gràcies a aquests ingredients i a seguir uns quants passos correctament, el resultat tingui aquesta textura que la fa tant especial. La cremositat del seu interior m'agrada moltíssim, és molt agradable i si està ben aromatitzada i fins i tot acompanyada d'algun coulis com aquest cas d'avui, es converteix en una recepta de 10!
A mi personalment aquesta d'avui no necessitaria acompanyament, ja que té un gust de vainilla que la fa única, per això aquest coulis de magrana el vaig servir a part. El que passa és que us confesso que ha estat la primera vegada que n'he preparat a casa i com que les magranes ara estan en el seu millor moment i a mi els coulis m'agraden molt i en aquest tipus de postres més, doncs vaig aprofitar per fer-ne. De totes maneres, ja us dic que tant sola com acompanyada ens va agradar molt i si us agrada la magrana i teniu ganes de donar-li un ús diferent, en forma de coulis queda molt bé, així com si voleu acompanyar aquesta panna cotta de coulis de gerds, de caramel... que a més, li aporta una altra textura lleugera que hi combina perfectament.
(recepta del llibre "Respostería" de Christophe Felder)
Per la panna cotta:
- 2,5 fulles de gelatina
- 1 baina de vainilla de qualitat
- 500 grams de nata líquida sencera (d'un mínim de 35% de matèria grassa)
- 75 grams de sucre
Pel coulis de magrana:
- Una magrana
- 2 cullerades de sucre (al gust)
- Un rajolí d'aigua
- Unes gotes de suc de llimona
Per decorar:
- Granes de magrana
Comencem per la panna cotta. És molt senzilla de fer, ja ho veureu.
Primerament posem les fulles de gelatina en remull en aigua ben freda i per anar bé durant 10 minuts.
Mentre passen aquests 10 minuts, tallem la baina de vainilla per la meitat i traiem les llavors de dins amb la punta d'un ganivet. Ara posem la nata en un cassó i l'escalfem a foc mitjà. Després hi afegim la vainilla i el sucre i ho anem mesclant de tant en tant. Quan comenci a bullir ho retirem del foc i hi afegim les fulles de gelatina (que haurem escorregut i assecat una mica amb paper de cuina). Ho mesclem bé per integrar-les a la nata i ja ho podem colar dins del recipient o recipients (potets, motlles, flameres...) que vulguem. Deixem que es refredin uns minuts a temperatura ambient i després les posem a la nevera i les hi deixem un mínim de 3 hores perquè quallin.
Ara és el moment de fer el coulis. Per fer-lo primer de tot partim la magrana per la meitat, en traiem totes les granes i les posem dins del túrmix. Les triturem bé i les col·lem perquè ens quedi ben fi. Ara ho posem en un cassó, hi afegim el sucre (al gust) i un rajolí d'aigua i sense parar de barrejar i a foc mitjà, deixem que es vagi fent fins que ens redueixi a la meitat i així obtinguem com una melmelada. Si volem hi podem afegir unes gotes de suc de llimona, deixar-ho al foc un parell de minuts més i després retirar-ho i posar-ho en un recipient tancat. Ho deixem refredar uns minuts i ho posem a la nevera fins que el vulguem utilitzar.
Passades les tres hores, ja tindrem les panna cottes a punt per servir i podrem servir el coulis en una gerreta perquè cadascú se'n pugui posar al gust. Com veieu, jo hi vaig posar unes granes de magrana sencera per aportar-li una mica més de textura i presentació, però això ja és al gust de cadascú.
Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer aquesta panna cotta de vainilla tant bona! :)
Bon profit!
*Per cert, com que ja tenim la Castanyada aquí al costat, aprofito per deixar-vos aquí l'enllaç dels panellets que vaig publicar l'any passat i que sens dubte repetiré aquest... que surten boníssims!! Animeu-vos a fer-los casolans, que val la pena! ;) Una abraçada!
A mí personalmente esta de hoy no necesitaría acompañamiento, ya que tiene un sabor a vainilla que la hace única, por eso este coulis de granada lo serví a parte. Lo que pasa es que os confieso que ha sido la primera vez que he preparado este postre en casa y como las granadas ahora están en su mejor momento y a mí los coulis me gustan mucho y en este tipo de postres más, pues aproveché para hacerlo. De todos modos, ya os digo que tanto sola como acompañada nos gustó mucho y si os gusta la granada y tenéis ganas de darle un uso diferente, en forma de coulis queda muy bien, así como si queréis acompañar esta panna cotta de coulis de frambuesa, de caramelo... que además, le aporta otra textura ligera perfecta.
Panna Cotta de vanilla
(receta del libro "Repostería" de Christophe Felder)
(para 4 personas)(receta del libro "Repostería" de Christophe Felder)
Para la panna cotta:
- 2,5 hojas de gelatina
- 1 vaina de vainilla de calidad
- 500 gramos de nata líquida entera (de un mínimo de 35% de materia grasa)
- 75 gramos de azúcar
Para el coulis de granada:
- Una granada
- 2 cucharadas de azúcar (al gusto)
- Un chorrito de agua
- Unas gotas de zumo de limón
Para decorar:
- Semillas de granada
Empezamos por la panna cotta. Es muy sencilla de hacer, ya lo veréis.
Primeramente ponemos las hojas de gelatina en remojo en agua bien fría y sobretodo durante unos 10 minutos.
Mientras pasan estos 10 minutos, cortamos la vaina de vainilla por la mitad y sacamos las semillas de dentro con la punta de un cuchillo. Ahora ponemos la nata en un cazo y la calentamos a fuego medio. Después añadimos la vainilla y el azúcar y lo vamos mezclando de vez en cuando. Cuando empiece a hervir lo retiramos del fuego y añadimos las hojas de gelatina (que habremos escurrido y secado un poco con papel de cocina). Lo mezclamos bien para integrarlas a la nata y ya lo podemos colar dentro del recipiente o recipientes (vasos, moldes, flaneras...) que queramos. Dejamos que se enfríen unos minutos a temperatura ambiente y luego las ponemos en la nevera y las dejamos un mínimo de 3 horas para que cuajen.
Ahora es el momento de hacer el coulis. Para hacerlo primero partimos la granada por la mitad, sacamos todas las semillas y las ponemos dentro del túrmix. Las trituramos bien y lo pasamos por el colador para que nos quede bien fino. Ahora lo ponemos en un cazo, añadimos el azúcar (al gusto) y un chorrito de agua y sin parar de mezclar y a fuego medio, dejamos que se vaya haciendo hasta que nos reduzca a la mitad y así obtengamos como una mermelada. Si queremos podemos añadir unas gotas de zumo de limón, dejarlo al fuego un par de minutos más y luego retirarlo y ponerlo en un recipiente cerrado. Lo dejamos enfriar unos minutos y lo ponemos en la nevera hasta que lo queramos usar.
Pasadas las tres horas, ya tendremos las panna cotta lista para servir y podremos poner el coulis en una jarrita para que cada uno se lo pueda poner al gusto. Como veis, yo puse unas semillas de granada entera para aportarle un poco más de textura y presentación, pero eso ya es al gusto de cada uno.
Espero que os haya gustado y que os animéis a hacer esta panna cotta de vainilla tan buena! :)
Buen provecho!
*Por cierto, como ya tenemos el día de todos lo santos aquí al lado y en Catalunya son tradicionales los panellets, aprovecho para dejaros aquí el enlace de los que publiqué el año pasado y que sin duda repetiré este... que salen buenos no, buenísimos!! Animaros a hacerlos caseros, que vale la pena! ;) Un abrazo!
una combinació molt bona, la magrana ha de fer que la pannacotta quedi molt més lleugera. I amb el gustet de la vainilla, mmm....
ResponEliminaMoltes gràcies Gemma! :) Per ser la primera vegada la veritat és que n'estic contentíssima, estava deliciosa!! :P
EliminaUn petonet bonica!
Me encanta la panna cotta!! es uno de mis postres favoritos y ésta te ha quedado de lujo, además de original tiene que estar deliciosa!! habrá que probarla!! besotes.
ResponEliminaMuchas gracias Elena!! :) A mi des de que me convencieron con la segunda que probé, que también me encanta! hehehe
EliminaUn beso guapa!!
quina bona pinta aquesta panna cotta! a mi m'agrada mooolt i el toc de magrana li va genial com a contrast! petons
ResponEliminaMoltes gràcies guapa! ;) El cert és que sí que hi va quedar molt bé, tot i que com ja he dit en l'entrada, per si sola ja està boníssima!! :P
EliminaUn petonet Roser!!
Esta panna cotta se ve realmente deliciosa, con lo que me gusta!! La granada de tiene que aportar un toque impresionante, me encanta!!
ResponEliminaUn abrazo y a disfrutarla!!
Muchas gracias Raúl!! Pues sí, estaba muy rica y no duraron nada!! hehehe La tendré que repetir un día de estos... :P
EliminaUn beso!!
me encanta la panna cotta, la tuya debe estar deliciosa, y esa salsa es muy original. Un beso
ResponEliminaMuchas gracias Julia! ^^ A mi también me gusta mucho, es un postre sencillo de preparar y con un resultado buenísimo! ;)
EliminaUn abrazo guapa!!
Jo és que no sé què dir ja Cris. No pares de créixer i créixer! Les fotos són simplement espectaculars! M'hauràs d'ensenyar mestra! I la proposta? Impresionant, és que em quedo sense paraules bonica
ResponElimina:') Moltíssimes gràcies reina!! No saps com m'ha agradat llegir aquest comentari! Estic molt contenta de que t'hagin agradat tant les fotos, com la recepta ^^ encara em falta molt per aprendre... però la veritat és que tant fent fotografia, com cuinant, m'ho passo genial! ;)
EliminaUna abraçada beeeeen forta bonica!!
Aiiii que bona!!! i amb magrana mes de temporada no pot ser! M´ha encantat! petonets
ResponEliminahehehe moltes gràcies bonica!! Me'n alegro!! ^^
EliminaUna forta abraçada!!
Mira que és fàcil i bona la pannacotta!!! i amb les magranes tan típiques de tardor li dóna un toc molt refrescant!
ResponEliminaMerci guapíssima!! Sí que ho és i està taaant bona...! Veritat? ;)
EliminaUna abraçada Montse!!
No tardaré en fer la recepta, però sobretot el coulis de magrana...una de les fruites estrella a casa cada tardor! Petons!
ResponEliminaMerci guapa! A veure què us sembla, doncs! Ja m'explicaràs ;)
EliminaUna abraçada Mònica!!
Que bona! i amb magrana..més!!
ResponEliminaGràcies bonica! :) Un petonet i bona Castanyada!
EliminaBuena siempre la panacotta de vainilla y ademas el ponerle la magrana todo un acierto.
ResponEliminaBona castanyada
peto
Gracias Miquel!! :)
EliminaUn abrazo y igualmente!!
Gosto tanto de panna.cotta e com esse molho que delicia deve ser, as fotos estão um encanto.
ResponEliminabeijinhos
Muito obrigado !! :)
EliminaBeijinhos!
Ay mi querida Cris!!!! A ver quién es capaz de resistirse a esta rica panna cotta!!!! Yo desde luego que no!!!! Que bonitas fotografías!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Muchas gracias preciosa!! :))
EliminaUn besito Sandra!
Quines postres tan boniques! I segur que boníssimes, molt originals. M'encanta la magrana!
ResponEliminaMarta
Moltes gràcies Marta!! :) Realment són molt senzilles de fer i queden boníssimes!!
EliminaUn petonet bonica!
Solo de verlo ya me dan ganas de meter la cuchara.
ResponEliminaPetons
Blanca de JUEGO DE SABORES
hehehe ;P muchas gracias guapa!!
EliminaUn beso!!
Un postre
ResponEliminaestupendo este coulis de mengrana. . Me gusta.
Acabo de hacerme seguidora tuya y me quedo por aqui, si te viene de gusto te pasas por mi blog.
Besos.
Me alegro mucho de que te haya gustado tanto la receta como el blog y que te hayas hecho seguidora, muchas gracias guapa!! :)
EliminaUn beso y bienvenida!
Cristina la panna cotta ha d'estar tremendament bona amb aquest coulis de magrana però les fotos son... Divines! Cada dia m'agrada més visitsr el teu blog, em quedo embobada mirant el que fas! Un petó bonica!
ResponEliminaLes receptes que m'agraden
Moltíssimes gràcies Pilar!! No saps com m'agrada això com que em dius, em fa mola il·lusió que sigui així, de veritat! :)
EliminaUna abraçada ben forta bonica!!
Que delicia de receta!! si es que con poquitos ingredientes se hacen cosas realmente buenísimas....esta semana he aprendido a pelar las granadas, que buena opción para probar si me ha quedado claro!!
ResponEliminaUn besote
Seguro que sí guapi, ya me contarás qué tal si la haces, ya verás que rica!! ;)
EliminaMuchas gracias! Un beso!