Del dinar de diumenge
encara em faltava penjar les postres, així que aquí les teniu! Aquest pastís és
una clafoutis de maduixes. I què és una clafoutis? Doncs és un pastís originari
de França, concretament de Limousin al segle XIX i que actualment es fa a tot
arreu del món. El típic es fa amb cireres i és un pastís molt ràpid i fàcil de
fer (perfecte si no teniu gaire temps). És tant senzill com preparar una massa
líquida (ara ho veureu) que un cop cuita es molt semblant a les crepes, encara
que també al flam. I just abans de posar-la al forn es col·loquen les fruites
al damunt (fruites que no deixin anar gaire suc).
Quan s’utilitzen altres
fruites que no siguin les cireres, també se l’anomena flognarde o clafoutis
d’hivern (ja que en aquesta època és difícil trobar cireres), però en general
la massa consisteix en el mateix.
Feia temps que tenia ganes
de preparar-la i l’altre dia vaig trobar una recepta perfecte per fer en
aquesta època a El blog de cuina de la Dolorss, em quedaven maduixes d’uns dies
enrere i vaig aprofitar per fer-lo.
Vaig estar mirant varies
receptes i com ja us he dit, pràcticament totes es fan igual, l’única cosa que
canvia per exemple, és que algunes hi posen mantega i d’altres no, algunes, com
aquesta, hi incorporen nata líquida... I la veritat és que el resultat
d’aquesta no podia haver estat millor! Va agradar molt i no en va quedar ni un
trosset!
INGREDIENTS (per a 4-6 persones)
- 80 grams de farina
- 60 grams de sucre
refinat
- 2 ous mitjans
- 200 ml de llet
- 50 ml de nata líquida
- 1 culleradeta de sucre
avainillat o d’essència de vainilla
- 150-250 grams de
maduixes
- Sucre glaç
PREPARACIÓ
Comencem preescalfant el
forn a 180ºC a dalt i a baix.
Seguim agafant un bol i barrejant
amb l’ajuda d’un batedor elèctric o d’un de manual la farina tamisada, el sucre
i els ous. Quan tot estigui ben integrat hi afegim la llet, la nata i el sucre
avainillat i ho batem fins que ens quedi una massa fluida (queda força
líquida), sense grumolls i cremosa.
Agafem el motlle que vulguem
per enfornar-lo i l'untem amb una mica de mantega i farina o el folrem amb
paper vegetal, hi posem la mescla a dins.
Ara netegem les maduixes,
les partint per la meitat i les repartim pel damunt de la massa.
Finalment el posem al forn
durant aproximadament 35 minuts o fins que quan el punxeu amb l’escuradents,
aquest surti net. Si veieu que encara li falta una mica i es queda torradet de
sobre, el podeu tapar amb una mica de paper d’alumini. Així s’acabarà de fer i
no es cremarà.
El retirem del forn, el
deixem refredar una mica, el desemmotllem (si voleu) i el servim amb una mica
de sucre glaç pel damunt i si volem també amb una mica de xocolata calenta. Jo
vaig acompanyar alguns trossos amb una mica de Nutella calentona. Va quedar
molt bo!
I està bo fred o tebi,
això al vostre gust.
Bon profit!
Tiene una pinta deliciosa, me quedo viendo más cosas. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaHola Clara!
EliminaMuchas gracias!!! :D Y bienvenida!! Acabo de pasarme por tu blog, que aún no lo conocía, y también me he quedado por allí! ;)
Un abrazo!
El clafoutis fue una de las primeras recetas que cuando me adentré en el mundo de la repostería me llamaron la atencion. Una tarde a las 7:00 decidí ponerme a ello, me llené las uñas de color granate de las cerezas y cual fue mi desilusión que al final no era mas que una especie de pastel de crema... Desde entonces pocas veces lo he vuelto a repetir, pero este tuyo con fresas me da a mi en la nariz que tiene que quedar mucho mas rico, proque la fresa en contra de la cereza, se deshace ligeramente. Además te han quedado los bordes crujientes, ummm. Así que igual con este relleno le doy otra oportunidad. Bss y gracias por la receta.
ResponEliminaVirginia "sweet and sour"
Hola Virginia!
EliminaLa verdad es que la masa queda de una textura diferente a lo que estamos acostumbrados, es entre crepe y flan, yo nunca lo había probado y también me llamaba la atención. No te puedo decir si cambia o no dependiendo de si se hace con cerezas o con fresas, pero sí que es verdad que las fresas se deshacen un poco y le dan un poco más de jugo seguro. No es un pastel que se pueda presentar sin las frutas o sin algún otro ingrediente, porqué no tiene un sabor que por si sólo ya sea suficiente. Con el toque de las fresas, el azúcar glas y con la Nutella (y mucho mejor con Nutella), la verdad es que nos gustó. Pasa un poco igual que con las crepes, que sin nada dentro no tendrían sentido. A ver si le das otra oportunidad y me dices qué tal ;)
Un abrazo!
Mare meua, quina pinta!!
ResponEliminaDes que vaig vore la recepta d'un clafoutis en la part trasera d'un paquet de sucre estic volent fer-ho pero mai m'he animat... Ara que, després de llegir la teua entrada y aquesta frase "es entre crepe y flan", que m'ha arrivat a l'ànima i a l'estomac xD, no pense deixar que acabe el mes sense provar-lo! A més m'encanten les maduixes!
Em guarde la recepta en marcadors i demà li comentarè a Frontian, que no crec que opose massa resistència *-)
Ja et contarem! Un bes!
Hehehehehehe! Si la proveu ja em direu a veure què tal! ;) A nosaltres ens va agradar i amb la xocolata, com he anat dient, encara més!! :P Jo feia temps que volia fer aquest pastís i em van venir més ganes de fer-lo quan també vaig llegir que la textura dels clafoutis era entre crepe i flam... hahaha! Em picava la curiositat, a més de que m'encanten les dos coses... I la veritat és que tots vam estar d'acord en què sí que seria una mica un entremig i sobretot s'assembla a la crepe i és que la seva massa es fa gairebé amb els mateixos ingredients.
EliminaMoltes gràcies! I a veure què diu en Frontian ;)
Una abraçada!
Mirant un blog i altre he vingut a parar al teu i m'agrada molt!!! Així que em quedo com a seguidora. Aquest caflutis es veu delicios.
ResponEliminaFins aviat!
Hola Pilar!! Benvinguda!! Me'n alegro molt de que t'agradi i de que et quedis per aquí :)
EliminaMoltes gràcies!!! Estava molt bo, però va durar ben poc! hehehehe
Una abraçada!
Siempre me llamó la atención el clafoutis!! Tengo un montón de recetas pero nunca la he llevado a la práctica. Viendo la tuya tan bonita y apetitosa creo que no tardaré mucho en hacerla por primera vez!!
ResponEliminaUn besito Cris,
Sandra von Cake
Muchas gracias Sandra! ;) A nosotros nos gustó y es muy rápida y sencilla de hacer, repetiremos seguro! Si la pruebas ya me dirás qué tal :)
EliminaUn fuerte abrazo!
uyyyy ke pinta más ricaaaa!!! Y bonita :) me alegro verte por mi blog!!!
ResponEliminaHehehehe! Gracias María!! Nos gustó mucho, la verdad, repetiremos seguro :P
EliminaY a mi me gusta mucho verte por el mío :D Bienvenida!!!
Un abrazo!
Bonissim!avui he fet el pastís i és bonissim!és dolç i el contrast amb l'àcid de les maduixes brutal!m'encanten les teves receptes, de moment ja he fet les lioneses i aquest pastís, i proximament faré els bollicaos!!enhorabona!!
ResponEliminaHola Laura! Que bé! Estic molt contenta de que t'hagis animat per fer aquestes receptes i me'n alegro molt de que el resultat t'hagi agradat!!! ^^ Moltíssimes gràcies! Per mi, a part de ser molt gratificant que m'aneu seguint i que us llegiu les receptes, el que més il·lusió em fa (i crec que parlo per tots els que tenim un blog de cuina ;P) és que us animeu a preparar-les i que per suposat, el resultat us agradi!
EliminaUna abraçada ben forta guapa!!