Pizza de carbassó i formatge de cabra / Pizza de calabacín y queso de cabra

Després d'unes setmanes de vacances i de pausa en el blog, torno amb moltes ganes per seguir-vos portant receptes i experiències culinàries noves, que espero que us agradin molt! ^^ 

A casa la recepta d'aquesta setmana no hi pot faltar mai, és impossible que passem una sola setmana sense menjar pizza i pels que em seguiu per Instagram ja ho sabreu de sobres, perquè em faig un tip de penjar-ne fotografies! hehehe Ens agrada experimentar molt amb diferents gustos i el cert és que les barreges que hi fem ens solen acabar agradant molt! Així que he pensat que ja era hora que pengés una recepta de pizza aquí al blog i que a més, penso que per la seva combinació d'ingredients, fa molt per ara a l'estiu (tot i que s'hagi d'encendre el forn... :P), ja que el resultat és molt lleuger i fresc, i a més... està boníssim!  

Después de unas semanas de vacaciones y de pausa en el blog, vuelvo con muchas ganas para seguir trayendo recetas y experiencias culinarias nuevas, que espero que os gusten mucho! ^^ 

En casa la receta de esta semana no puede faltar nunca, es imposible que pasemos una sola semana sin comer pizza y los que me seguís por Instagram ya lo sabréis de sobra, porque  no paro de colgar fotografías de las pizzas que nos zampamos! hehehe Nos gusta experimentar mucho con diferentes gustos y lo cierto es que las mezclas que hacemos nos acaban gustando mucho! Así que he pensado que ya era hora de que colgara una receta de pizza aquí en el blog y que además, pienso que por su combinación de ingredientes, apetece mucho ahora en verano (aunque se tenga que encender el horno... :P), ya que el resultado es muy ligero y fresco, y además... está buenísimo! 
De receptes de massa n'he provat de diferents, però per aquesta em vaig decantar per fer la que trobareu al blog de "La cuina de sempre", que segur que ja coneixeu i que sinó, us recomano que hi feu una ullada, ja que hi ha receptes de moltíssimes coses, molt ben explicades, a més de que van acompanyades de fotografies del pas a pas de tot, cosa que com ja he dit en més d'una ocasió, sempre va bé (i que no és gens fàcil de fer!). 

El resultat ens va agradar molt i es fa en un moment. És ben bé perquè moltes vegades ens decantem per tot el que trobem al supermercat i comprem les masses preparades, però en aquest cas és molt millor fer-la casolana i és que és més fàcil, impossible! Així que som-hi! 

Pizza de cabrassó i formatge de cabra
(per a dos pizzes com la de les fotos, una de força grosseta o varies de petitones)

Per la massa:

- 230 grams de farina de força
- 3 cullerades d'oli d'oliva
- 20 grams de llevat premsat
- 5 grams de sal
- 10 grams de sucre
- 130 grams d'aigua tèbia
- Una mica de sèmola (és un toc que m'agrada molt posar-hi)

Pel farcit:

- Un carbassó
- Formatge de cabra
- Pinyons
- Romaní fresc
- El suc de mitja llimona
- Oli d'oliva
PREPARACIÓ

Per fer la massa jo ho vaig fer a màquina, però si no en teniu no passa res, també es pot fer perfectament a mà. 

Dins d'un bol hi posem la farina de força, l'oli d'oliva i la sal i a part barregem l'aigua amb el sucre i hi diluïm el llevat. Quan ho tinguem ben barrejat ho afegim de cop al bol de la farina i ho comencem a amassar a poc a poc (si veiem que hi falta una mica d'aigua se n'hi pot afegir, ho veurem clar per la textura de la massa, que ha de quedar llisa i compacta i s'ha de desenganxar bé de les parets del bol). 

Tot seguit ho traiem del bol i si volem fer-ne una pizza la deixem així mateix fent-ne una bola i sinó la dividim en dos o més parts i en fem boletes. Ho deixem reposar uns 5-10 minuts i així després serà més fàcil estirar-les. De totes maneres, si voleu les podeu deixar llevar durant una hora, hora i mitja i després estirar-les, tot depèn de com us agradi més. En el meu cas ho vaig fer directament. 

Ara les estirem bé amb el corró i si volem podem posar una mica de sèmola a la superfície de treball, perquè d'aquesta manera el resultat final ens quedi amb un toc cruixent, que a mi personalment m'agrada moltíssim (n'hi poso sempre) o sinó simplement posem una mica de farina al damunt del marbre, sempre hi quan veiem que se'ns enganxa una mica, perquè així no ens costi tant d'estirar. I una vegada les tinguem a punt podem fer dos coses: posar-hi el que vulguem al damunt i enfornar-les directament, cosa que ens durà a tenir unes pizzes de massa fineta, o bé esperar que creixin una mica, per després posar-hi el que vulguem al damunt i enfornar-les, i així n'obtindrem un resultat més gruixut. A nosaltres ens agrada que quedin cruixents per fóra, tovetes per dins i ben finetes, així que una vegada estirades no les vaig deixar créixer gens, però tot va a gustos. El millor és provar-ho de les dos maneres i que us quedeu amb el mètode que més us agradi ;)

Ara, en aquest cas, tallem el carbassó ben finet, el repartim pel damunt de la massa, hi posem unes gotetes de suc de llimona, trossos de formatge de cabra per sobre, hi repartim els pinyons, una mica de romaní i un bon rajolí d'oli d'oliva i ja les podem enfornar a uns 200ºC durant aproximadament 15 minuts. 

Finalment hi posem una mica més d'oli d'oliva pel damunt o si us en agrada algun d'especial n'hi podeu posar i ja les tenim a punt! 

Ràpid, fàcil, boníssim... què més es pot demanar? Animeu-vos a fer-vos les pizzes vosaltres mateixos, perquè ja veureu que pràctic que és i que bones que queden i de ben segur que a tota la família i/o amics els encantarà!

Bon profit!
De recetas de masa con el tiempo he probado unas cuantas, pero para esta me decanté por hacer la que encontraréis en el blog de ​​"La cuina de sempre", que seguro que ya conocéis y que sino, os recomiendo que le echéis un vistazo, ya que hay recetas de muchísimas cosas, muy bien explicadas, además de que van acompañadas de fotografías del paso a paso de todo, lo que como ya he dicho en más de una ocasión, siempre va bien (y que no es nada fácil de hacer!). 

El resultado nos gustó mucho y se hace en un momento. Es porque muchas veces nos inclinamos por todo lo que encontramos en el supermercado y compramos las masas preparadas, pero en este caso es mucho mejor hacerla casera y es que es más fácil, imposible! Así que vamos allá! 

Pizza de calabacín y queso de cabra
(para dos pizzas como la de las fotos, una de bastante grande o varias de pequeñitas)

Para la masa:

- 230 gramos de harina fuerza
- 3 cucharadas de aceite de oliva
- 20 gramos de levadura prensada
- 5 gramos de sal
- 10 gramos de azúcar
- 130 gramos de agua tibia
- Un poco de sémola (es un toque que siempre me gusta mucho ponerle)

Para el relleno:

- Un calabacín
- Queso de cabra
- Piñones
- Romero fresco
- El zumo de medio limón
- Aceite de oliva
PREPARACIÓN 

Para hacer la masa yo lo hice a máquina, pero si no tenéis no pasa nada, también se puede hacer perfectamente a mano. 

Dentro de un bol ponemos la harina de fuerza, el aceite de oliva y la sal y a parte mezclamos el agua con el azúcar y diluimos la levadura. Cuando lo tengamos bien mezclado lo añadimos de golpe en el cuenco de la harina y lo empezamos a amasar poco a poco (si vemos que falta un poco de agua se le puede añadir, lo veremos claro por la textura de la masa, que tiene que quedar lisa y compacta y despegarse bien de las paredes del bol). 

A continuación la sacamos del bol y si queremos hacer una sola pizza, la dejamos así mismo haciendo una bola, y sino la dividimos en dos o más partes y hacemos bolitas. Lo dejamos reposar unos 5-10 minutos y así luego será más fácil estirarlas. De todas formas, si queréis, se pueden dejar fermentar durante una hora, hora y media y después estirarlas, todo depende de cómo os guste más. En mi caso lo hice directamente. 

Ahora las estiramos bien con el rodillo y si queremos podemos poner un poco de sémola en la superficie de trabajo, porque de esta manera el resultado final quede con un toque crujiente, que a mí personalmente me gusta mucho (se lo pongo siempre) o sino simplemente ponemos un poco de harina encima del mármol, siempre y cuando veamos que se nos pega, para que no nos cueste tanto de estirar. Y una vez las tengamos listas podemos hacer dos cosas: poner lo que queramos encima y hornearlas directamente, lo que nos llevará a tener unas pizzas de masa fina, o bien esperar a que crezcan un poco, para luego poner lo que queramos encima y hornearlas, y así obtendremos un resultado más grueso. A nosotros nos gusta que queden crujientes por fuera, blanditas por dentro y bien finitas, así que una vez estiradas no las dejé crecer nada, pero todo va a gustos. Lo mejor es probarlos de las dos maneras y que os quedéis con el método que más os guste ;) 

Ahora, en este caso, cortamos el calabacín bien fino, lo repartimos por encima de la masa, ponemos unas gotitas de zumo de limón, trozos de queso de cabra por encima, repartimos los piñones, un poco de romero y un buen chorrito de aceite de oliva y ya podemos hornearlas a unos 200ºC durante aproximadamente 15 minutos. 

Finalmente ponemos un poco más de aceite de oliva por encima, o si os gusta alguno en especial se lo podéis poner y ya las tenemos listas! 

Rápido, fácil, buenísimo... qué más se puede pedir? Animaros a haceros las pizzas vosotros mismos, porque ya veréis que práctico que es y que buenas que quedan y seguro que a toda la familia y/o amigos les encantará! 

Buen provecho!

20 comentaris:

  1. Ya veo que estáis de vueltas de las vacaciones, me alegro mucho y celebrarlo con esta pizza tu regreso es lo massss.Besos

    ResponElimina
  2. nyam, quina pinta noia! m'han vingut d'anar a buscar ara mateix farina que tinc la despesa buida! Aquesta massa pinta fàcil, la provaré la propera vegada que en faci, que no descarto que sigui avui ;-) Petonàs guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies guapa!!! :) Ho és, és súper fàcil i el resultat la veritat és que queda molt bo. L'altra dia la vaig tornar a fer i la vaig deixar fermentar una mica més per veure com quedava la textura amb una mica més de gruix i la veritat és que també ens va agradar molt ;)

      Ja m'explicaràs! Petons Sònia!

      Elimina
  3. té una pinta fantàstica Cristina!!!! Ideal per sopar. petonets

    ResponElimina
  4. m'encanten les pizzes blanques!! has provat de ficar-hi pesto?? encara esta més bona! els pinyons li dona el toc 10! petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi també! És cert que si es vol també se li pot posar una capa de salsa de tomàquet, però a mi així, m'agraden molt! ^^

      No vaig provar a posar-ne, però és cert que ho vaig pensar, hi té que quedar molt bé ;)

      Moltes gràcies Roser!! Petons i bones vacances ;P

      Elimina
  5. Muchas gracias por el comentario y por el premio, me alegro muchísimo!! :D

    Un fuerte abrazo!

    ResponElimina
  6. Cristina!
    No pots penjar aquestes receptes perquè llavors les hem de provar, i renoi, com costa fer bondat a l'estiu, no??
    A casa no som gaire de pizzes blanques, ja que les hem provat en vàries ocasions i no trobem el què que ens enganxi, però bé, tot el que comparteixes és bo, per tant, li tornarem a donar una altra oportunitat! Segur que no ens decepciona!
    Una abraçada bonica!

    "Jo orenga i tu canyella"

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe Gràcies guapa! Sempre se li pot posar una bona base de salsa de tomàquet i també queda genial! De fet jo vaig estar a punt de posar-ne, però com que a mi així blanques també m'agraden molt, al final la vaig fer així :) Si la proveu ja m'explicaràs!

      És cert que costa fer bondat eh! Jo em sembla que per molt que m'ho proposi, no hi ha manera, hahaha ;P

      Petons bonica!

      Elimina
  7. A casa també ens encanta la pizza, i fent la massa a casa és força saludable també, no?? m'encanta aquest punt de sèmola que li has ficat, en algun restaurant l'he provat i queda boníssima, així que provaré a fer-la i així estreno el meu paquet ;). Un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí! És més saludable i molt més bona! hehehe Almenys a nosaltres ens ho sembla, per la satisfacció que ens dóna saber que ha estat feta per nosaltres de manera casolana :P

      La veritat és que li dóna un toc cruixent molt bo, a mi m'encanta! Prova-la i ja m'explicaràs Eva :)

      Moltes gràcies guapa! Petons!

      Elimina
  8. Té una pinta espectacular, ja te la copiaré, al meu fill li encantarà!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies Sussi! :) Que bé! Doncs espero que li agradi ;)

      Una abraçada!!

      Elimina
  9. ostres Cris!! quina pinta aquesta pizza, amb lo que a mi m'agrada!!, m'encanta el toc de la sémola, trobo que li dona un toc mes cruixent no?
    Un petonet!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) Gràcies guapa!! Sí, la sèmola li dóna aquest toc cruixent que a mi personalment m'hi agrada molt! ^^

      Una abraçada!

      Elimina
  10. Aquesta pizza és suau, sana i molt gustosa...no es pot demanar més! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. La veritat és que ens va agradar molt!!

      Moltes gràcies guapa! Una abraçada!

      Elimina

Espero que t'hagi agradat!

I si em vols deixar un comentari, fer-me qualsevol pregunta, suggerència... Endavant, no et tallis i digues la teva! M'agradarà molt llegir-ho i et respondré quan pugui ;)

Moltes gràcies i espero tornar-te a veure per aquí ben aviat!



Espero que te haya gustado!

Y si me quieres dejar un comentario, hacerme cualquier pregunta, sugerencia... Adelante, no te cortes! Me gustará mucho leerlo y te responderé cuando pueda :)

Muchas gracias y espero volver a verte por aquí muy pronto!