Milfulles amb crema de mascapone i figues / Milhojas con crema de mascarpone y higos

Aquest milfulles que us porto avui va sorgir una mica de la improvisació. El cas és que l'altre dia vaig fer tiramisú i com que en vaig fer força quantitat, vaig comprar més terrines de mascarpone del compte, per si de cas. Així que me'n van sobrar dos. Per altra banda, tenia ganes de preparar alguna recepta amb figues, ja que ara n'és temporada i són magnífiques, així que no em va costar gaire arribar a la conclusió de que fer-ne uns pastissets seria una bona alternativa. Però com que la massa brisa, la massa sucrée... ja us les havia explicat en publicacions anteriors, vaig pensar que fer un milfulles amb pasta de full casolana, juntament amb aquesta crema i les figues, podria quedar d'allò més bé. I si ho recordeu, en la recepta del pastís salat de verdures, us vaig dir que miraria d'ensenyar-vos a fer aquesta massa ben aviat. Així que avui us proposo aquesta recepta, que va quedar espectacular i que és molt i molt senzilla de preparar. I ara em direu, però Cristina, si la pasta de full costa molt de fer! Doncs, no! Aquesta és molt fàcil, és una versió fàcil i ràpida de la pasta de full, que no havia fet mai, però que ja feia temps que li tenia ganes. És una recepta del llibre "Repostería" de Christophe Felder i que queda, brutal! 

Així que avui toca explicar-vos la versió fàcil d'aquesta massa i després un altre dia ja us ensenyaré com fer la versió llarga i "difícil". Aquesta la veritat és que ha sortit espectacular i quan us expliqui com es fa, no us creureu que sigui tant i tant senzilla i que surti tant bé. 

Pel que fa al farcit, dir-vos que es podria fer amb nata muntada, crema pastissera... tot i que amb aquesta crema de formatge va quedar molt bo. 

Este milhojas que os traigo hoy surgió un poco de la imporvisació. El caso es que el otro día hice tiramisú y como hice bastante cantidad, compré más tarrinas de mascarpone de la cuenta, por si acaso. Así que me sobraron dos. Por otra parte, tenía ganas de preparar alguna receta con higos, ya que ahora es temporada y son magníficos, así que no me costó mucho llegar a la conclusión de que hacer un postre con el mascapone y estas higos sería una buena alternativa. Así que me propuse hacer unas tartaletas. Pero como la masa brisa, la masa sucrée... ya os las había explicado en publicaciones anteriores, pensé que hacer un milhojas con hojaldre casero, junto con esta crema y los higos, podría quedar muy bien. Y si lo recordáis, en la receta del pastel salado de verduras, os dije que os miraría de enseñar a hacer esta masa muy pronto. Así que hoy os propongo esta receta, que quedó espectacular y que es muy y muy sencilla de preparar. Y ahora me diréis, pero Cristina, si el hojaldre cuesta mucho de hacer! Pues no! Esta es muy sencilla, es una versión fácil y rápida del hojaldre, que no había hecho nunca, pero que ya hacía tiempo que le tenía ganas. Es una receta del libro "Repostería" de Christophe Felder y que queda, brutal! 


Así que hoy toca contaros la versión fácil de esta masa y luego otro día ya os enseñaré cómo hacer la versión larga y "difícil". Esta la verdad es que ha salido espectacular y cuando os explique cómo se hace, no os creeréis que sea tan y tan sencilla y que salga tan bien. 


En cuanto al relleno, deciros que se podría hacer con nata montada, crema pastelera... aunque con esta crema de queso quedó muy rico.


Milfulles amb crema de mascarpone i figues
Per la pasta de full:

- 200 grams de farina fluixa
- 240 grams de mantega freda tallada a daus
- 4 culleradetes de sucre
- 2 culleradetes de sal
- 90 ml d'aigua freda
- Un parell de cullerades de sucre llustre per caramel·litzar

Per la crema de mascarpone:

- 500 grams de mascarpone
- 240 grams de nata muntada
- Una baina de vainilla, si pot ser, de qualitat
- La ratlladura de la pell d'una llimona
- 3-4 cullerades de sucre llustre

Per l'acabat:

- Per cada milfulles, una o dos figues
PREPARACIÓ
Primerament farem la pasta de full. Per fer-la posem a dins d'un bol la farina, la mantega freda tallada a daus, el sucre i la sal, i amb les mans ho anem amassant bé, fins que aconseguim que la farina i la mantega juntes, formin com un curmble compacta. Tot seguit hi afegim l'aigua freda i ho seguim amassant amb força, pressionant amb els dits i amb els punys, fins que aconseguim que tots els ingredients quedin ben integrats, que es formi una massa homogènia i una mica enganxosa. Llavors serà el moment de filmar-la amb paper film i de reservar-la a la nevera durant 30 minuts. 

Mentre ens reposa la massa, és bon moment per fer la crema de mascarpone i per començar a preescalfar el forn a 180ºC. 


Per fer la crema de mascarpone posem a dins d'un bol, evidentment el mascarpone, les llavors de la vainilla, que extraiem partint la baina per la meitat i traient-li les llavors de dins amb l'ajuda d'una cullera, la ratlladura de la pell de la llimona i el sucre llustre i ho barregem bé amb un batedor de mà, per tal de que el mascarpone agafi una millor textura i es vagin integrant bé tots els ingredients. Al mateix temps, muntem la nata amb el batedor elèctric o el robot de cuina, vigilant de que no se'ns passi. Sabrem que la tenim a punt quan comenci a tenir textura i veiem que es comença a desenganxar de les parets del bol on l'estiguem muntant. Finalment afegim la nata en dos vegades a la mescla del mascarpone, tot ajudant-nos d'una espàtula i fent moviments suaus i al mateix temps enèrgics, de dalt a baix, fins que aconseguim que tot quedi ben integrat. Filmem el bol i ho reservem a la nevera.


Passats els 30 minuts, retirem la nostra massa de la nevera i amb una mica de farina sobre la superfície de treball, l'estirem a poc a poc i amb l'ajuda del corró a uns 3-4mm de gruix. Aleshores la posem al damunt d'una safata folrada amb paper vegetal (aproximadament ens ha d'ocupar tota la safata), la punxem amb una forquilla, hi posem un altre tros de paper vegetal i un pes lleuger al damunt, com una reixeta o una altra safata (perquè no ens pugi gaire durant la cocció) i l'enfornem durant uns 15 minuts, tot i que potser li haurem de deixar una estona més. Ha de quedar una mica dauradeta i ho sabrem aixecant una tros del paper film, per comprovar-ne el color. En el meu cas li vaig haver de deixar una estoneta més. 


A continuació la retirem del forn, apugem la temperatura a 220ºC, retirem la reixeta i el paper film del damunt de la massa, la deixem reposar un moment i després amb l'ajuda d'un tamisador o colador, hi posem una bona capa de sucre llustre pel damunt. Ara la tornem a posar al forn i deixem que el sucre es caramel·litzi durant 2-3 minuts, tot i que si veiem que encara no està prou torradet, li podem deixar uns minuts més, vigilant que no se'ns cremi. 


Finalment la retirem del forn, la deixem refredar del tot i després ja la podrem tallar amb un ganivet de serra en les porcions i proporcions que més ens agradin. En el meu cas vaig tallar primer els marges i aleshores vaig fer porcions rectangulars més o menys iguals, per després fer uns quants milfulles com aquest que veieu a les fotografies (en surten perfectament dos porcions o més). Tot depèn de la quantitat de pastissets que vulgueu fer.


Tot seguit traiem la crema de mascarpone de la nevera, la posem dins d'una màniga pastissera, preparem les porcions de pasta de full i les figues tallades en porcions iguals. Així que ja podem fer el muntatge: agafem una làmina de pasta de full i hi posem una capa de crema de formatge, ben repartida, tot fent, en aquest cas, tires de dalt a baix. Posem una altra capa de pasta de full i de crema de formatge a sobre i per últim, repartim de la forma que més ens agradin les figues. Repetim el porcès per la resta de milfulles i ja ho tindrem llest! 


Si no us agraden les figues evidentment hi poseu posar la fruita o fruites que més us agradin i fins i tot així mateix, o amb unes tires de xocolata pel damunt... queda boníssim igualment! I si no l'hem de servir de seguida, el reservem a la nevera. Espero que us hagi agradat i que us animeu a fer-ho, que ja veieu que no és tant complicat! :)


Bon profit! 

Milhojas con crema de mascarpone y higos
Para el hojaldre:

- 200 gramos de harina floja
- 240 gramos de mantequilla fría cortada en dados
- 4 cucharaditas de azúcar
- 2 cucharaditas de sal
- 90 ml de agua fría
- Unas dos cucharas de azúcar glas para caramelizar

Para la crema de mascarpone:

- 500 gramos de mascarpone
- 240 gramos de nata montada
- Una vaina de vainilla, a ser posible, de calidad
- La ralladura de la piel de un limón
- 3-4 cucharadas de azúcar glas

Para el acabado:

- Por cada milhojas, uno o dos higos
PREPARACIÓN 
Primeramente hacemos el hojaldre. Para hacerlo, ponemos en un bol la harina, la mantequilla fría cortada en dados, el azúcar y la sal, y con las manos lo vamos amasando bien, hasta que conseguimos que la harina y mantequilla juntas, formen una especie de  crumble compacto. A continuación añadimos el agua fría y lo seguimos amasando con fuerza, presionando con los dedos y con los puños, hasta que consigamos que todos los ingredientes queden bien integrados, que se forme una masa homogénea y algo pegajosa. Entonces será el momento de filmarla con papel film y reservarla en la nevera durante 30 minutos. 

Mientras nos reposa la masa, es buen momento para hacer la crema de mascarpone y para empezar a precalentar el horno a 180ºC. 

Para hacer la crema de mascarpone ponemos dentro de un bol, evidentemente el mascarpone, las semillas de la vainilla, que extraemos partiendo la vaina por la mitad y sacándole las semillas de dentro con la ayuda de una cuchara, la ralladura de la piel del limón y el azúcar glas y lo mezclamos bien con un batidor de mano, para que el mascarpone coja una mejor textura y se vayan integrando bien todos los ingredientes. Al mismo tiempo, montamos la nata con el batidor eléctrico o el robot de cocina, vigilando de que no se nos pase. Sabremos que la tenemos lista cuando empiece a tener textura y veamos que se empieza a despegar de las paredes del bol donde la estemos montando. Finalmente añadimos la nata, en dos veces, a la mezcla del mascarpone, todo ayudándonos de una espátula y haciendo movimientos envolventes, suaves y al mismo tiempo enérgicos, hasta que consigamos que todo quede bien integrado. Filmamos el bol y lo reservamos en la nevera. 

Pasados ​​los 30 minutos, retiramos nuestra masa de la nevera y con un poco de harina sobre la superficie de trabajo, la estiramos poco a poco y con la ayuda del rodillo a unos 3-4mm de espesor. Entonces la ponemos sobre una bandeja forrada con papel vegetal (aproximadamente nos debe ocupar toda la bandeja), la pinchamos con un tenedor, ponemos otro trozo de papel vegetal y un peso ligero encima, como una rejilla o otra bandeja (para que no nos suba demasiado durante la cocción) y la horneamos durante unos 15 minutos, aunque quizás la tendremos que dejar unos minutos más. Tiene que quedar un poco doradita y lo sabremos alzando un poco un trozo del papel film, para comprobar su color. En mi caso la tuve que dejar un ratito más. 

Después la retiramos del horno, subimos la temperatura a 220ºC, retiramos la rejilla y el papel film de encima de la masa, la dejamos reposar un momento y luego con la ayuda de un tamizador o colador, ponemos una buena capa de azúcar glas por encima. Ahora la volvemos a poner en el horno y dejamos que el azúcar se caramelice durante 2-3 minutos, aunque si vemos que todavía no está suficientemente tostado, la podemos dejar unos minutos más, vigilando que no se nos queme. 

Finalmente la retiramos del horno, la dejamos enfriar del todo y luego ya la podremos cortar con un cuchillo de sierra en las porciones y proporciones que más nos gusten. En mi caso corté primero los márgenes y entonces hice porciones rectangulares más o menos iguales, para luego hacer unos cuantos milhojas como este que veis en las fotografías (salen perfectamente dos porciones o más). Todo depende de la cantidad de milhojas que queráis hacer. 

Seguidamente sacamos la crema de mascarpone de la nevera, la ponemos dentro de una manga pastelera, preparamos las porciones de hojaldre y los higo cortados en porciones iguales. Así que ya podemos hacer el montaje: cogemos una lámina de hojaldre y ponemos una capa de crema de queso, bien repartida, haciendo, en este caso, tiras de arriba abajo. Ponemos otra capa de hojaldre y de crema de queso encima y por último, repartimos de la forma que más nos gusten los higos. Repetimos el proceso para el resto de milhojas y ya lo tendremos listo! 

Si no os gustan los higos evidentemente podéis poner la fruta o frutas que más os gusten, o incluso así mismo, o con unas tiras de chocolate por encima... queda buenísimo igualmente! Y si lo tenemos que servir más tarde, lo reservamos en la nevera. Espero que os haya gustado y que os animéis a hacerlo, que ya veis que no es tan complicado! :) 

Buen provecho!

40 comentaris:

  1. Boníssim! i a més amb fruita de temporada, per ser que ha sortit de la improvisació t'ha quedat d'allò més bé! un petó!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies Eva! Estava boníssim! La veritat és que les receptes que surten una mica d'anar improvisant, moltes vegades acaben sent de les millors ;) A la propera la provaré amb altres fruites ^^

      Un petó guapa!

      Elimina
  2. Déu meu, quina diferència amb la massa! sense plegs ni res? Estic flipant. Amb lo complexa que és l'altra versió :-/ Tan que no l'he repetida més. De ben segur que ho provo! I l'acabat ideal, amb la crema de mascarpone. Les fotos molt xules. Una abraçada molt gran i ensucrada bonica

    ResponElimina
    Respostes
    1. Exacte Sònia, sense plegs ni res de res, és més fàcil impossible i de veritat que el resultat estava boníssim! Ja m'explicaràs ;) Des de que la vaig veure que em vaig dir que la tenia de provar de fer algun dia i la veritat és que la repetiré en més d'una ocasió, segur!!

      Moltíssimes gràcies reina! Una forta abraçada!!

      Elimina
  3. Quines postres i quines fotos!!! Genials!!! Miraré de provar aquesta recepta ràpida de pasta de full!!! Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Moltes gràcies Mònica!! Que bé que t'hagi agradat!! Si la proves ja m'explicaràs, ja veuràs que bé que surt i que bona!!

      Petons guapa!

      Elimina
  4. Cristina que buena combinacion me imagino el bocado, el crujiente con el gusto del queso mascarpone y el higo, sublime¡¡
    Peto

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Miquel!! La verdad es que esta combinación en casa nos gustó muchísimo ;)

      Un fuerte abrazo!

      Elimina
  5. Cristina, este milhojas te ha quedado precioso. Debe saber a golria, seguro... Y con una presentación que pide a gritos que se le coma. ¡Una delicia!
    Un beso.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias!! ^^ Me alegro mucho de que te haya gustado!!

      Un beso!

      Elimina
  6. estan de moda aquests milfulls!! una temptació deliciosa! massa bo jeje petons

    ResponElimina
    Respostes
    1. Són boníssims i accepten molts farcits i variacions diferents ;)

      Merci Roser!! Una abraçada guapa!

      Elimina
  7. Fa una fila impressionant. ÉS nota l´aprenentatge ;-D

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe ;P moltes gràcies guapíssima!!

      Un petonet Cris!

      Elimina
  8. Espectacular!!!! Mira que fa dies que tinc ganes de figues i amb aquestes fotos què vols! encara me n'han vingut més!!! I amb el mascarpone ja és impressionant!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. ;) hihihi moltes gràcies guapa!!

      Una abraçada!

      Elimina
  9. esto es impresionante!!! si es q la pinta q tiene ya lo dice todo!!! estan diciendome comeme!!!! q maravilla

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchas gracias Sergio!! :) Me alegro de que te haya gustado!

      Un beso!!

      Elimina
  10. Que pinta Cristina!!! Es un postre estupendo y con este hojaldre se ve delicioso.
    Besos
    Cocinando con Montse

    ResponElimina
  11. Jo també tinc el llibre de Christophe Felder, és un gran llibre!
    La combinació ha de quedar boníssima, i amb la pasta de full feta a casa, encara millor ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sí que ho és ;) està molt ben explicat i fotografiat i les receptes són una passada!

      Moltes gràcies Gemma!! Un petó guapa!

      Elimina
  12. Aish Cristina! Com ho farem ara això? Jo no tinc temps de fer aquestes coses tan bones i tu no deixes de posar-ne! Serà un suplici, però bé, si, me l'apunto a la llibreta de receptes imprescindibles per provar, així segur que no se'm passa per alt!
    Pel que fa la recepta es veu super senzilla, i les fotos... Quines fotos! Tremendes!
    De ben segur que estava espectacular!

    Una abraçada bonica! :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha :P de veritat que val la pena, a veure si algun dia trobes una estoneta i la proves, ja veuràs com us agradarà ;)

      Merci guapa! Un petó!

      Elimina
  13. Quina bona fila fa aixo Cristina!!

    Jo encara tinc pendent barallar-me amb la pasta de full per fer-la casolana, a veure si em poso en breu, i provo de fer un milfulles com aquest, perquè està per llepar-se els dits!

    Petons!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Víctor!! Doncs anima't a provar de fer-ne, perquè amb receptes com aquesta és ben senzilla de preparar i queda boníssima! ;)

      Una abraçada!!

      Elimina
  14. No poso en dubte que era deliciós! I ho dic en passat perquè m'imagino que no en van sobrar ni les engrunes, no? he he he

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehe no va durar gaire estona, no!! ;P

      Merci Marina!! :) Una forta abraçada!!

      Elimina
  15. Ohhhhh, como te lo has montado con esta receta de hijos, ehhhhh? Es una maravilla y la presentación sublime!!! Lo que daría por probarla!!!! Pero que arte tienes guapa!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. Muchísimas gracias preciosa!! :D

      Un abrazo bien fuerte Sandra!

      Elimina
  16. Termino de comer ahora mismo y no tengo hambre, pero tengo la boca salivando sin parar viendo las fotos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. hahahaha muchas gracias! ;)

      Un beso y buen fin de semana!!

      Elimina
  17. Doncs si Cris, mira que normalment els milfulls o tartes de pasta de full s'acostumen a fer amb crema pastissera o nata muntada, pero les figues amb formatge són tot un clàssic, segur que està bonisim, i fins i tot m'atreviria a provar amb un formatge més potent que el mascarpone per donar-li més gust!
    Jo mai he fet pasta de full a casa i li tinc una mica de respecte, però m'hauria d'animar:)
    Petonets maca!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs sí, jo a la propera no et dic que no miri de provar-ho amb un formatge més potent per veure com queda, també!! :P estava boníssim!!

      Moltes gràcies guapa!! I a veure si t'animes a fer-ne, perquè val la pena ;)

      Un petonet!

      Elimina
  18. Uf Cristina, aquest mil fulles ha de ser la bomba! T'ha quedat de luxe. Petonets guapa

    ResponElimina
  19. Ualaa quina combinació de sabor més bona!! I ara que és temporada de figues em sembla una forma diferenta d´utilitzar-les. Em copio la recepta. Un petonet, MJ

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies!! Me'n alegro molt de que t'hagi agradat! :) Si la proves de fer ja em diràs què tal, a casa va ser un èxit ;)

      Un petonet guapa!

      Elimina
  20. Quina cosa més bon cristina, ara mateix vaig a fer una volta pel teu blog perquè m'encanta! M'encanten les receptes i m'encanten les fotos, divines! Felicitats, es un blog preciós!

    Les receptes que m'agraden

    ResponElimina
    Respostes
    1. :D Moltíssimes gràcies Pilar, de veritat!! Estic molt contenta de que t'agradi!!

      Una forta abraçada!

      Elimina

Espero que t'hagi agradat!

I si em vols deixar un comentari, fer-me qualsevol pregunta, suggerència... Endavant, no et tallis i digues la teva! M'agradarà molt llegir-ho i et respondré quan pugui ;)

Moltes gràcies i espero tornar-te a veure per aquí ben aviat!



Espero que te haya gustado!

Y si me quieres dejar un comentario, hacerme cualquier pregunta, sugerencia... Adelante, no te cortes! Me gustará mucho leerlo y te responderé cuando pueda :)

Muchas gracias y espero volver a verte por aquí muy pronto!