Galette de poma / Galette de manzana

Bon dia! Què tal? Avui us porto una recepta dolça boníssima! Feia temps que la volia fer i ahir per fi em vaig decidir a preparar-la per avui poder-la compartir amb vosaltres ;) La veritat és que he quedat molt contenta amb el resultat, ens ha agradat molt. A més, no és ni molt llarga ni molt complicada de preparar, així que encara millor!

Us estic parlant d'una galette de poma deliciosa, segur que ja n'haureu fet o si més no l'haureu vist en més d'una ocasió i és que és un pastís força conegut i per la xarxa hi ha moltes receptes de com fer-lo. És un pastís perfecte per fer en qualsevol ocasió, queda un aroma boníssim per tota la casa i tothom hi queda més que encantat! I és que tant per esmorzar amb una bona tassa de cafè amb llet (que és com m'acabo d'acabar el trosset que va sobrar d'ahir... :P), per berenar, per postres... és perfecte! A més, no necessita nevera i us puc confirmar que al cap d'una dia seguia estant espectacular!

Per fer-lo, jo he optat per fer la massa brisa casolana, que no costa gens de fer i que com ja us he dit en altres publicacions, queda boníssima i molt millor que la comprada, però de totes maneres, també podeu optar per la massa ja feta i us estalviareu un pas. Tot i així, us torno a recomanar que hi dediqueu un momentet més i la proveu de fer vosaltres, perquè val la pena :)

Així que aquí teniu la recepta d'aquest pastís tant "rústic" (m'encanta!) i bo ^^

Buenos días! ¿Qué tal? Hoy os traigo una receta dulce buenísima! Hacía tiempo que quería hacerla y ayer por fin me decidí a prepararla para hoy poder compartir con vosotros ;) La verdad es que he quedado muy contenta con el resultado, nos ha gustado mucho. Además, no es ni muy larga ni muy complicada de preparar, así que aún mejor!

Os estoy hablando de una galette de manzana deliciosa, seguro que ya la habréis hecho o por lo menos la habréis visto en más de una ocasión y es que es una tarta muy conocida y por la red hay muchas recetas de cómo hacerla. Es una tarta perfecta para hacer en cualquier ocasión, queda un aroma buenísimo por toda la casa y todo el mundo queda encantado con ella! Y es que tanto para el desayuno con una buena taza de café con leche (que es como me acabo de terminar el trocito que sobró de ayer... :P), para merendar, de postre... es perfecta! Además, no necesita nevera y os puedo confirmar que al cabo de un día seguía estando espectacular!

Para hacerla, yo he optado por hacer la masa brisa casera, que no cuesta nada de hacer y que como ya uno he dicho en otras publicaciones, queda buenísima y mucho mejor que la comprada, pero de todos modos, también podéis optar por la masa ya hecha y os ahorraréis un paso. Aún así, os vuelvo a recomendar que le dediquéis un momentito más y la intentéis de hacer vosotros, porque vale la pena :)

Así que aquí tenéis la receta de esta tarta tan "rústica" (me encanta!) y buenísima! ^^

Coca de trempó i coca vegetal mallorquina

Avui us porto una recepta mallorquina i vinguda directament d'allà, ja que tinc la sort de tenir el tiet mallorquí, en Paco i a qui dedico aquesta entrada d'avui! :D Moltes gràcies per la recepta! :*

Ja feia temps que tenia ganes d'aprendre a fer les seves coques, perquè queden boníssimes, ens encanten! Així que aquest dissabte passat per la tarda, ens en vam anar a casa seva perquè ens les ensenyés a fer i jo de pas, vaig aprofitar per ensenyar-li la meva recepta de tiramisú, que sé que li agrada moltíssim i que encara no n'havia fet mai. I després, per acabar el dia, vam degustar-ho tota la família plegats per sopar! M'agraden molt aquests àpats familiars on no celebrem res en concret, sinó només el fet d'estar junts i de poder passar una estona plegats i on a més, en surten coses tant bones com aquestes. A la propera el tombet mallorquí eh Paco! ;)

Ell sempre ens deia que són molt fàcils de preparar i ara que ja les sé fer, puc dir que realment ho són, ja ho veureu i de veritat que queden fabuloses. Els que les hagueu provat i/o fet sabreu del què parlo. Són un sopar perfecte i que a més, en menys de 45 minuts tindrem llest.

Com veieu les he fet petites, els hi he volgut donar una presentació diferent de com vam fer el dissabte, però és que a casa, sent dos, ens va millor així i a més, queden ben maques, no creieu? I sobre la recepta, dir-vos que he vist versions diferents d'aquestes coques, tant pel que fa a la massa, com pel farcit. Ell en el cas de la de trempó només hi posa ceba, pebrot verd i tomàquets i en altres versions he vist qui hi posa pebrot vermell també. Jo us ho ensenyaré tal com em va ensenyar ell, que a més, és com més m'agraden.

Així que anem per la recepta de la coca de trempó i de la coca vegetal mallorquina!

Hoy os traigo una receta mallorquina y venida directamente de allí, ya que tengo la suerte de tener el tío mallorquín, Paco y a quien dedico esta entrada de hoy! :D Muchas gracias por la receta! :*

Ya hacía tiempo que tenía ganas de aprender a hacer sus cocas, porque quedan buenísimas, nos encantan! Así que este sábado por la tarde, nos fuimos a su casa para que nos las enseñara a hacer y yo de paso, aproveché para enseñarle mi receta de tiramisú, que sé que le gusta muchísimo y que todavía no había hecho nunca. Y luego, para terminar el día, nos reunimos toda la familia y lo probamos todo para cenar! Me gustan mucho estas comidas y cenas familiares donde no celebramos nada en concreto, sino sólo el hecho de estar juntos y de poder pasar un buen rato y donde además, salen cosas tan buenas como éstas. En la próxima el tumbet mallorquín eh Paco! ;)

Él siempre nos decía que son muy fáciles de preparar y ahora que ya las sé hacer, puedo decir que realmente lo son, ya lo veréis y de verdad que quedan fabulosas. Los que las hayáis probado y/o hecho sabréis de lo que hablo. Son una cena perfecta y que además, en menos de 45 minutos tendremos lista.

Como veis las he hecho pequeñas, les he querido dar una presentación diferente de como hicimos el sábado, pero es que en casa, siendo dos, nos va mejor así y además, quedan bien bonitas, no creéis? Y sobre la receta, deciros que he visto versiones diferentes de estas cocas, tanto con respecto a la masa, como por el relleno. Él en el caso de la de trempó sólo le pone cebolla, pimiento verde y tomates y en otras versiones he visto quien le pone pimiento rojo también. Yo os lo enseñaré tal como me enseñó él, que además, es como más me gustan.

Así que vamos por la receta de la coca de trempó y de la coca vegetal mallorquina!

Panettone

Sembla que poc a poc el fred va guanyant terreny... i quin vent també aquests dies! El pont ha anat molt bé per poder-nos anar habituant a aquest canvi de temps i també al canvi de mes, que ens acosta mica en mica al Nadal. Han estat dies per sortir i passejar per les fires de Nadal que tant ens agraden i també per estar a casa i fer l'arbre, posar els llums... i com no, fornejar coses delicioses i tant d'aquesta època, i que a part de deixar la cuina amb un caliu especial, la van deixar amb un aroma meravellós. Han estat dies de galetes, panettone i tassa de cafè sota la manta, tot contemplant el fred i vent de fóra. Com us han anat a vosaltres aquests tres dies? Espero que genial :)

I com us he dit, aquests dies vaig aprofitar per preparar aquest senyor Panettone que us porto avui :)

Parece que poco a poco el frío va ganando terreno... y qué viento también que ha hecho estos días! El puente ha ido genial para irnos habituando a este cambio de tiempo y también al cambio de mes, que nos va acercando poquito a poco a la Navidad. Han sido días para salir y pasear por las ferias de Navidad que tanto nos gustan y también para estar en casa y hacer el árbol, poner las luces... y como no, hornear cosas deliciosas y tan típicas de esta época, y que aparte de dejar la cocina con un calor especial, la dejaron con un aroma maravilloso. Han sido días de galletas, panettone y taza de café bajo la manta, contemplando por la ventana el frío y el viento. Como os han ido a vosotros estos tres días? Espero que genial :)

Y como os he dicho, estos días aproveché para preparar este señor Panettone que os traigo hoy :) 

Creps americanes / Tortitas (Pancakes)

Feliç dimecres! Avui us porto l'esmorzar! :) Tenia ganes de penjar alguna recepta salada, però al final, per tema temps, fotos... em vaig acabar decantant per un esmorzar diferent i que encara no havia fet mai fins ara: un esmorzar deliciós a base de creps americanes! Mmmmm... a veure què us semblen!

Fins ara al blog ja hi teníeu la recepta de la massa de les creps, la dels gofres... però no la de les creps americanes, les també anomenades tortitas, pancakes... així que aquest cap de setmana vaig preparar aquest súper esmorzar a l'estil americà i que ens va agradar d'allò més. A mi personalment m'agraden més els gofres i mireu que si fa un temps m'haguessin plantejat les tres coses, segurament hagués posat als gofres en la última posició, però és que ara m'encanten... En canvi l'Albert prefereix les dos classes de creps... Tot és qüestió de gustos. La massa és semblant a la dels gofres i el gust també, al igual que al de les creps de tota la vida, però la textura si que canvia, ja que és tova, però menys esponjosa que la dels gofres i més gruixuda que la de les creps i encara les hauria pogut fer més gruixudes i tot, ja que en moltes ocasions es fan ben bé d'1 cm de gruix. Les haureu de provar per dir-me a veure amb quina de les tres preparacions us quedeu :P La recepta l'he extret del llibre "Pa" de Xavier Barriga i la veritat és que li hi he fet poquetes variacions.

Són ideals tant si sou de dolç com de salat, ja que aquesta massa en particular no porta sucre i si les voleu acompanyar d'embotits, melmelada i formatge cremós, una mica de mantega i mel, o amb crema de xocolata, xarops, fruites... queden boníssimes!

Feliz Miércoles! Hoy os traigo el desayuno! :) Tenía ganas de subir alguna receta salada, pero al final, por tema tiempo, fotos... me acabé decantando por un desayuno diferente y que aún no había hecho nunca hasta ahora: un delicioso desayuno a base de tortitas! Mmmmm... a ver qué os parecen!

Hasta ahora en el blog ya teníais la receta de la masa de las crepes, la de los gofres... pero no la de las tortitas, así que este fin de semana preparé este súper desayuno al estilo americano y que nos gustó muchísimo. A mí personalmente me gustan más los gofres y mirad que si hace un tiempo me hubieran planteado las tres cosas, seguramente hubiera puesto a los gofres en la última posición, pero es que ahora me encantan... En cambio Albert prefiere las crepe y las tortitas... y es que todo es cuestión de gustos. La masa es similar a la de los gofres y el gusto también, al igual que al de las crepes de toda la vida, pero la textura si que cambia, ya que es blanda, pero menos esponjosa que la de los gofres y más gruesa que la de las crepes y aún las hubiera podido hacer más gruesas, ya que en muchas ocasiones se hace de hasta 1 cm de grosor. Las tendréis que probar para decirme con cuál de las tres preparaciones os quedáis :P La receta la he sacado del libro "Pan" de Xavier Barriga y la verdad es que le he hecho poquitas variaciones. 

Son ideales tanto si sois de dulce como de salado, ya que esta masa en particular no lleva azúcar y si las queréis acompañar de embutidos, mermelada y queso cremoso, un poco de mantequilla y miel, o con crema de chocolate, siropes, frutas... quedan buenísimas!

Hamburguesa de vedella amb panet de cervesa negra / Hamburguesa de ternera con panecillo de cerveza negra

Sí! Avui us porto una recepta irresistible d'hamburguesa totalment casolana i aprofitant que la proposta d'aquest mes del "Memòries d'una cuinera" són les hamburgueses.

A casa ens agrada molt fer de tant en tant sopars a base d'hamburgueses, entrepans, pizzes... (em sembla que ja ho sabeu de sobres... hehehe) i sempre mirem de fer-ne noves versions. Fins ara però, en el cas de les hamburgueses, el pa sempre el comprava fet, no havia provat mai de fer-ne a casa, però quan l'altre dia mirava el llibre de "Panes creativos" de Daniel Jordà i Álvaro Castro i vaig veure aquest pa de cervesa tant especial, no em vaig poder estar de provar-lo per preparar especialment aquesta recepta i fer-la totalment "handmade". El resultat és un panet suau i lleuger per dins, amb un sabor boníssim i que lliga perfectament amb les hamburgueses. I pel que fa a aquest farcit, dir-vos únicament que ens va agradar moltíssim, sens dubte per repetir-lo. Així que a veure què us sembla ;)

Sí! Hoy os traigo una receta irresistible de hamburguesa totalmente casera y aprovechando que la propuesta de este mes del "Memòries d'una cuinera" son las hamburguesas. 

En casa nos gusta mucho hacer de vez en cuando cenas a base de hamburguesas, bocadillos, pizzas... (me parece que ya lo sabéis de sobra... hehehe) y siempre tratamos de probar nuevas versiones de cada cosa. Hasta ahora sin embargo, en el caso de las hamburguesas, el pan siempre lo compraba hecho, no lo había probado de hacer nunca en casa, pero cuando el otro día miraba el libro de "Panes creativos" de Daniel Jordà y Álvaro Castro y vi este pan de cerveza tan especial, decidí que lo tenía que hacer para preparar especialmente esta receta y hacerla totalmente "handmade". El resultado es un panecillo suave y ligero por dentro, con un sabor buenísimo y que liga perfectamente con las hamburguesas. Y por lo que hace a este relleno, solamente decir que nos gustó muchísimo, sin duda para repetirlo. Así que a ver qué os parece ;) 

Milfulles amb crema de mascapone i figues / Milhojas con crema de mascarpone y higos

Aquest milfulles que us porto avui va sorgir una mica de la improvisació. El cas és que l'altre dia vaig fer tiramisú i com que en vaig fer força quantitat, vaig comprar més terrines de mascarpone del compte, per si de cas. Així que me'n van sobrar dos. Per altra banda, tenia ganes de preparar alguna recepta amb figues, ja que ara n'és temporada i són magnífiques, així que no em va costar gaire arribar a la conclusió de que fer-ne uns pastissets seria una bona alternativa. Però com que la massa brisa, la massa sucrée... ja us les havia explicat en publicacions anteriors, vaig pensar que fer un milfulles amb pasta de full casolana, juntament amb aquesta crema i les figues, podria quedar d'allò més bé. I si ho recordeu, en la recepta del pastís salat de verdures, us vaig dir que miraria d'ensenyar-vos a fer aquesta massa ben aviat. Així que avui us proposo aquesta recepta, que va quedar espectacular i que és molt i molt senzilla de preparar. I ara em direu, però Cristina, si la pasta de full costa molt de fer! Doncs, no! Aquesta és molt fàcil, és una versió fàcil i ràpida de la pasta de full, que no havia fet mai, però que ja feia temps que li tenia ganes. És una recepta del llibre "Repostería" de Christophe Felder i que queda, brutal! 

Així que avui toca explicar-vos la versió fàcil d'aquesta massa i després un altre dia ja us ensenyaré com fer la versió llarga i "difícil". Aquesta la veritat és que ha sortit espectacular i quan us expliqui com es fa, no us creureu que sigui tant i tant senzilla i que surti tant bé. 

Pel que fa al farcit, dir-vos que es podria fer amb nata muntada, crema pastissera... tot i que amb aquesta crema de formatge va quedar molt bo. 

Este milhojas que os traigo hoy surgió un poco de la imporvisació. El caso es que el otro día hice tiramisú y como hice bastante cantidad, compré más tarrinas de mascarpone de la cuenta, por si acaso. Así que me sobraron dos. Por otra parte, tenía ganas de preparar alguna receta con higos, ya que ahora es temporada y son magníficos, así que no me costó mucho llegar a la conclusión de que hacer un postre con el mascapone y estas higos sería una buena alternativa. Así que me propuse hacer unas tartaletas. Pero como la masa brisa, la masa sucrée... ya os las había explicado en publicaciones anteriores, pensé que hacer un milhojas con hojaldre casero, junto con esta crema y los higos, podría quedar muy bien. Y si lo recordáis, en la receta del pastel salado de verduras, os dije que os miraría de enseñar a hacer esta masa muy pronto. Así que hoy os propongo esta receta, que quedó espectacular y que es muy y muy sencilla de preparar. Y ahora me diréis, pero Cristina, si el hojaldre cuesta mucho de hacer! Pues no! Esta es muy sencilla, es una versión fácil y rápida del hojaldre, que no había hecho nunca, pero que ya hacía tiempo que le tenía ganas. Es una receta del libro "Repostería" de Christophe Felder y que queda, brutal! 

Así que hoy toca contaros la versión fácil de esta masa y luego otro día ya os enseñaré cómo hacer la versión larga y "difícil". Esta la verdad es que ha salido espectacular y cuando os explique cómo se hace, no os creeréis que sea tan y tan sencilla y que salga tan bien. 

En cuanto al relleno, deciros que se podría hacer con nata montada, crema pastelera... aunque con esta crema de queso quedó muy rico.

Gofres i ous benedict / Gofres y huevos benedict

Avui us porto una recepta de gofres que tant es pot fer en versió dolça com salada :)

A mi, fins abans de fer-los a casa, no sé si era perquè no els havia menjat enlloc on els fessin bons o què, però el cas és que sempre que els havia provat, no m'agradaven gens ni mica, sempre acabava obtant per una altra cosa. Però amb el temps, en vaig anar veient per Internet i una meva companya de classe, l'Ester, que segur que coneixeu de sobres pel seu blog "La cuinera", en va fer de diferents versions i quan els veia per les fotos del seu blog, em venien molt de gust, semblaven boníssims! Així que al final em vaig encapritxar en aconseguir una màquina de fer gofres, tot i saber que potser el resultat seguiria sense agradar-me... hahaha (sóc així...). De manera que un bon dia me la van regalar i al mateix dia ja vaig agafar la recepta de l'Ester i la vaig posar en pràctica. El resultat? Em va agradar no, el següent! Que boooons que són aquests gofres, queden cruixentets per fóra i molt suaus i lleugers per dins, una delícia. I l'avantatge? Que es fan en un moment i es poden combinar amb el que més us agradi, sigui dolç o salat. Si em seguiu per Instagram haureu vist els farts de menjar gofres dolços que m'he fet cada cap de setmana. I és que des de que tinc la màquina (des de mitjans de juliol), que cada cap de setmana en fem per esmorzar. I és que a l'Albert, que tampoc li agradaven gens els que havíam anat provant pels llocs, aquests li encanten! Així que moltíssimes gràcies Ester per la recepta, perquè ha estat tot un descobriment i la veritat és que no n'hem volgut provar cap més, perquè aquesta ens agrada molt (la recepta del seu blog la teniu aquí). 

Així que avui us presento aquesta versió de gofres, que he acompanyat d'unes làmines de salmó, d'un ou poché i d'una magnífica salsa holandesa, que per tant, vindrien a ser uns ous benedict. He obtat per fer aquests ous, ja que sé que potser no tots i totes teniu una gofrera a casa i potser ni tant sols us agraden els gofres, així que he pensat que estaria bé d'ensenyar-vos a fer dos receptes en una, per si llavors voleu acompanyar aquests ous amb una torrada, per exemple. 

Aquest plat pot ser una molt bona opció per fer un bon esmorzar, el típic "brunch" americà, o un sopar diferent ^^

Hoy os traigo una receta de gofres que puede hacerse tanto en versión dulce como salada :)

A mi, hasta antes de hacerlos en casa, no sé si era porque no les había comido en ningún sitio donde los hicieran buenos o que, pero el caso es que siempre que los había probado no me gustaban nada, siempre acababa optando por otra cosa. Pero con el tiempo, fui viendo recetas por Internet y una compañera de clase, Ester, que seguro que conocéis de sobras por su blog "La cuinera", hizo diferentes versiones de gofres y cuando los veía por las fotos de su blog, me apetecían mucho, parecían buenísimos! Así que al final me encapriché en conseguir una máquina de hacer gofres, aunque hubiese la posibilidad de que el resultado siguiera sin gustarme... hahaha (soy así...). De forma que un buen día me la regalaron y el mismo día ya cogí la receta de Ester y la puse en práctica. El resultado? Me gustó no, lo siguiente! Que buuueeeenos que están estos gofres, quedan crujientes por fuera y muy suaves y ligeros por dentro, una delicia. Y la ventaja? Que se hacen en un momento y se pueden combinar con lo que más os guste, sea dulce o salado. Si me seguís por Instagram habréis visto como me he hartado de comer gofres dulces cada fin de semana. Y es que desde que tengo la máquina (desde mediados de julio), que cada sábado y domingo los hacemos para desayunar. Y es que a Albert, que tampoco le gustaban nada los que había ido probando, estos le encantan! Así que muchísimas gracias Ester por la receta, porque ha sido todo un descubrimiento y la verdad es que no hemos querido probado ninguna otra, porque esta nos gusta mucho (la receta de su blog la tenéis aquí). 

Así que hoy os presento esta versión de gofres, que he acompañado de unas láminas de salmón, de un huevo poché y de una magnífica salsa holandesa, que por lo tanto, vendrían a ser unos huevos benedict. He obtado para hacer estos huevos, ya que sé que quizás no todos y todas tengáis una gofrera en casa y quizás ni siquiera os gustan los gofres, así que he pensado que estaría bien de enseñaros a preparar dos recetas en una, por si entonces queréis acompañar estos huevos con una tostada, por ejemplo. 

Este plato puede ser una muy buena opción para hacer un buen desayuno, el típico "brunch" americano, o una cena diferente ^^

Pizza de carbassó i formatge de cabra / Pizza de calabacín y queso de cabra

Després d'unes setmanes de vacances i de pausa en el blog, torno amb moltes ganes per seguir-vos portant receptes i experiències culinàries noves, que espero que us agradin molt! ^^ 

A casa la recepta d'aquesta setmana no hi pot faltar mai, és impossible que passem una sola setmana sense menjar pizza i pels que em seguiu per Instagram ja ho sabreu de sobres, perquè em faig un tip de penjar-ne fotografies! hehehe Ens agrada experimentar molt amb diferents gustos i el cert és que les barreges que hi fem ens solen acabar agradant molt! Així que he pensat que ja era hora que pengés una recepta de pizza aquí al blog i que a més, penso que per la seva combinació d'ingredients, fa molt per ara a l'estiu (tot i que s'hagi d'encendre el forn... :P), ja que el resultat és molt lleuger i fresc, i a més... està boníssim!  

Después de unas semanas de vacaciones y de pausa en el blog, vuelvo con muchas ganas para seguir trayendo recetas y experiencias culinarias nuevas, que espero que os gusten mucho! ^^ 

En casa la receta de esta semana no puede faltar nunca, es imposible que pasemos una sola semana sin comer pizza y los que me seguís por Instagram ya lo sabréis de sobra, porque  no paro de colgar fotografías de las pizzas que nos zampamos! hehehe Nos gusta experimentar mucho con diferentes gustos y lo cierto es que las mezclas que hacemos nos acaban gustando mucho! Así que he pensado que ya era hora de que colgara una receta de pizza aquí en el blog y que además, pienso que por su combinación de ingredientes, apetece mucho ahora en verano (aunque se tenga que encender el horno... :P), ya que el resultado es muy ligero y fresco, y además... está buenísimo! 

Coca de Sant Joan II

I avui us porto una altra recepta! Sí! Aquesta setmana més d'una, que ja anava tocant, no? :P 

La d'avui, doncs, és una altra versió de coca de Sant Joan, perquè així estigueu a temps de fer-la pel dia de la revetlla ;) Per fer-la he seguit la recepta que vam fer aquest dilluns passat a la Hofmann, ja que l'any passat vaig publicar la d'en Xavier Barriga, que va quedar genial (recepta aquí) i aquest any tocava dur-vos la de l'escola. La veritat és que el resultat és espectacular, queda molt suau, esponjosa... per mi sens dubte la millor que he provat fins ara i per això vaig decidir que l'havia de publicar sí o sí! A classe la vam fer de crema i fruita confitada, però jo provant a casa, vaig decidir fer-la una miqueta diferent. Aquesta combinació la veritat és que m'hi ha agradat molt. Hi he posat la crema, les cireres i els pinyons igualment, però hi he donat un tot diferent amb aquest crumble de xocolata, que hi queda especialment bé, juntament amb els daus de taronja confitada que l'acaben de rematar! (els que em seguiu ja sabeu de sobres que la xocolata i la taronja, juntes, m'agraden no, el següent!). Així que espero que us agradi i que us animeu a fer-la i a veure si li aporteu el vostre toc fent-ne diferents versions ^^ 

Y hoy os traigo otra receta! Sí! Esta semana más de una, que ya iba tocando, no? :P

La de hoy, pues, es otra versión de coca de San Juan, para que así estéis a tiempo de hacerla para el día de la verbena ;) Para hacerla he seguido la receta que hicimos este lunes en la Hofmann, ya que el año pasado publiqué la de Xavier Barriga, que quedó genial (receta aquí) y este año tocaba publicar la de la escuela. La verdad es que el resultado es espectacular, queda muy suave, esponjosa... para mí sin duda la mejor que he probado hasta ahora y por eso decidí que tenia que publicarla sí o sí! En clase la hicimos de crema y fruta confitada, pero yo probando en casa, decidí hacerla un poquito diferente. Esta combinación la verdad es que me ha gustado mucho. He puesto la crema, las cerezas y los piñones igualmente, pero le he dado un todo diferente con este crumble de chocolate, que queda especialmente bien, junto con los dados de naranja confitada que la acaban de rematar! (los que me seguís ya sabéis de sobra que el chocolate y la naranja, juntas, me gustan no, lo siguiente!). Así que espero que os guste y que os animéis a hacerla y a ver si le aportáis vuestro toque haciendo diferentes versiones ^^

Quiche de pera, formatge blau i nous / Quiche de pera, queso azul y nueces

Ahir que va ser un dia plujós i gris, la veritat és que vaig tenir moltes ganes de posar-me a la cuina i preparar alguna coseta per sopar i com que aviat no hi haurà qui vulgui encendre el forn, vaig aprofitar per preparar aquesta quiche tant bona. 

Fa unes setmanes que a la Hofmann vam fer quiche i des de llavors que em vaig quedar amb les ganes de fer-ne un dia a casa, ja que fins aleshores mai n'havia preparat i la veritat és que el resultat em va agradar moltíssim. Així que ahir m'hi vaig posar i el resultat va ser una quiche boníssima, amb el regustet del formatge blau, en aquest cas "shropshire blue" de llet de vaca (per mi és viciós aquest formatge... :P), el toc dolç de la pera, que queda tant ben combinada amb aquesta classe de formatges i el punt cruixent de les nous, que trobo que trenca molt bé amb la textura tant esponjosa i suau que tenen les quiches.

Ayer fue un día lluvioso y gris y la verdad es que tuve muchas ganas de ponerme en la cocina y preparar alguna cosita para cenar y como pronto no habrá quien quiera encender el horno, aproveché para preparar esta quiche tan buena.

Hace unas semanas que en la Hofmann hicimos quiche y desde entonces que me quedé con las ganas de hacerla en casa, ya que hasta entonces nunca la había preparado y la verdad es que el resultado me gustó muchísimo. Así que ayer me puse a ello y el resultado fue una quiche buenísima, con el regustillo del queso azul, en este caso "Shropshire blue" de leche de vaca (para mí es vicioso este queso... :P), el toque dulce de la pera, que queda tan bien combinada con esta clase de quesos y el punto crujiente de las nueces, que encuentro que rompe muy bien con la textura tan esponjosa y suave que tienen las quichés. 

Pastís de cireres / Pastel de cerezas (Cherry Pie)

És temps de cireres i per això una recepta on elles en fossin les protagonistes no hi podia faltar! Dolces, tendres, de textura carnosa, brillants... són de les fruites que solen agradar a petits i grans, i a més ens aporten molts beneficis, ho sabíeu?

Es tiempo de cerezas y por ello una receta donde ellas fueran las protagonistas no podía faltar! Dulces, tiernas, de textura carnosa, brillantes... son de las frutas que suelen gustar a pequeños y a grandes, y además nos aportan muchos beneficios, lo sabíais?

Pastissets de massa sucrée i poma / Pastelitos de masa sucrée y manzana

Un any més tornem a trobar-nos en un dels meus dies de l'any preferit, la Diada de Sant Jordi. M'encanta sortir, gaudir del dia, passejar pels carrers plens de parades de roses i de llibres i si pot ser en companyia de les persones que més m'estimo. És un dia alegre, on regne el color vermell i que a més s'escau en l'aniversari de la meva mare, així que un petit dolç per avui no hi pot faltar mai :) (Si voleu aquí podeu veure el pastís de llimona que vaig fer l'any passat). 

Ja us han regalat la rosa? I el llibre? A mi sí! ^^ Aquest any doble de roses (de l'Albert i del meu pare) i doble de llibres, "Cuina amb Joan Roca", que em feia molta il·lusió i "Desig de xocolata", que també m'ha agradat moltíssim! 

I avui doncs he preparat uns petits pastissets en forma de rosa, que ja he fet en més d'una ocasió i que sé que agraden molt a tothom. No són gaire complicats de fer i són simplement deliciosos. A veure si us agraden.

Per fer-los he seguit la recepta de la tarta Bourdaloue que vam aprendre a fer a la Hofmann, que és un pastís fet de massa sucrée, que és com una massa de galeta boníssima, això sí, força calòrica, però que és sens dubte la reina de les masses i llavors porta una crema d'ametlles i pera en almívar. I aquests pastissets, doncs els he fet amb la mateixa massa sucrée, la crema d'ametlles i poma filetejada per recrear els pètals de rosa i donar-li el toc de la fruita que tant m'agrada.  

Així que què us sembla si anem per la recepta? 

Un año más volvemos a encontrarnos en uno de mis días del año preferido, el día de Sant Jordi. Me encanta salir, disfrutar del día, pasear por las calles llenas de paradas de rosas y de libros y si puede ser en compañía de las personas que más quiero. Es un día alegre, donde reina el color rojo y que además coincide con el cumpleaños de mi madre, así que un pequeño dulce para hoy no puede faltar nunca :) (Si queréis aquí podeis ver el pastel de limón que hice el año pasado).

Y ya os han regalado la rosa? Y el libro? A mí sí! ^^ Este año doble de rosas (de Albert y de mi padre) y doble de libros, "Cocina con Joan Roca", que me hacía mucha ilusión y "Deseo de chocolate", que también me ha gustado muchísimo!

Y hoy pues he preparado unos pequeños pastelitos en forma de rosa, que ya he hecho en más de una ocasión y que sé que gustan mucho a todos. No son muy complicados de hacer y son simplemente deliciosos. A ver si os gustan.

Para hacerlos he seguido la receta de la tarta Bourdaloue que aprendimos a hacer en la Hofmann, que es un pastel hecho de masa sucrée, que es como una masa de galleta buenísima, eso sí, bastante calórica, pero que sin duda es la reina de las masas y lleva una crema de almendras y pera en almíbar. Y estos pastelitos, pues los he hecho con la misma masa sucrée, la crema de almendras y manzana fileteada para recrear los pétalos de rosa y darle el toque de la fruta que tanto me gusta.

Así que ¿qué os parece si vamos por la receta?

Coca de recapte

Avui us porto una recepta típica de la dieta mediterrània, la coca de recapte. Cercant informació, he trobat que ja s'elaborava en l'època del romans, quan de la massa de pa se'n separava una porció i llavors l'allisaven i hi posaven hortalisses que conreaven pel damunt, per després coure-ho tot junt al forn. Actualment se li posa l'oli d'oliva pel damunt, que hi queda fantàstic, i a part de verdura també se'ls posa una mica el que més a cadascú, des d'embotits, verdures escalivades, espinacs, sobrassada, botifarra, sardines... 

Hoy os traigo una receta típica de la dieta mediterránea, la coca de recapte. Buscando información, he encontrado que ya se elaboraba en la época de los romanos, cuando de la masa de pan se separaba una porción y entonces la alisaban y le ponían hortalizas que cultivaban por encima, para luego cocerlo todo junto al horno. Actualmente se le pone el aceite de oliva por encima, que queda fantástico, y además de verdura también se les pone un poco lo que más guste a cada uno, desde embutidos, verduras asadas, espinacas, sobrasada, morcilla, sardinas...

Coca de brioix amb crema i pinyons per Sant Joan !

Avui us porto una recepta de coca de Sant Joan! És la primera vegada que en faig i he de dir, que tot i que em va portar molta estona fer-la, estic contentíssima amb el resultat! :D Ja us vaig dir que miraria de fer algun pa cada setmana i aquesta vegada ha estat el brioix, que evidentment també es pot menjar en forma de petits entrepans farcits d'embotits, per exemple, tot i que en versió dolça és tant bo...

Quan em poso a fer masses de pa, de coques... el que sempre em fa més "por" és la textura que em quedarà. Suposo que és una mica el que mirem tots, però és que a casa, si està una mica espès ja no els hi agrada... i a mi personalment tampoc... Per tant, sempre miro de que em quedi el màxim de tovet i d'esponjós possible. I en aquest cas ho vaig aconseguir i molt!

La recepta és extreta del llibre de "Brioixeria feta a casa i amb el gust de sempre" d'en Xavier Barriga. Ell hi va posar fruita confitada i jo em vaig decantar més per posar-hi crema, ja que la fruita confitada no ens acaba d'agradar, tot i que ja diu que es pot combinar amb el que es vulgui: xocolata, fruits secs, crema... De moment puc dir que tot el que he anat fent d'aquest llibre ha quedat genial i és que les explicacions estant molt bé i si ho vas seguint a poc a poc i amb paciència, surten autèntiques meravelles.

Jo us recomano que si teniu una estona la proveu de fer, perquè ja veureu que el temps de dedicació val la pena! Ja m'ho explicareu... ;)

INGREDIENTS (per fer 2 coques com les de les fotografies)

Per les coques:

- 500 grams de farina de gran força

- 10 grams de sal

- 100 grams de sucre

- 150 grams d'ou (3 unitats)

- 100 grams de mantega

- 100 grams de pasta de brioix fermentada (és opcional. Jo no n'hi vaig posar)

- 120-130 ml d'aigua

- 35 grams de llevat fresc (en vaig trobar al supermercat, a la mateixa secció on hi ha les masses de pasta de full, filo...)

- La ratlladura de mitja llimona

-  ½ culleradeta rasa de canyella en pols

- 1 ou per pintar les coques

- Sal

Per la crema:

- 500 ml de llet 

- 40 grams de Maizena

- 100 grams de sucre

- La ratlladura d'una llimona (o un tros)

- 1 beina de vainilla

- Una branca de canyella

- 3 rovells

I per acabar de decorar:

- Pinyons

- Sucre

PREPARACIÓ

Per fer la pasta de brioix es poden treballar els ingredients a mà o a màquina. Jo recomano fer-ho a màquina, perquè manualment costa força i el resultat potser no serà el que volem. 

Posem tots els ingredients a amassar dins la màquina, excepte la mantega, que posarem a mig pastar (quan la massa s'hagi format), el llevat fresc, que posarem quan falti poca estona per tenir la massa llesta i una mica d'aigua, que reservem per si més endavant n'hi hem d'afegir. 

La mantega la tallem a daus i la reservem a la nevera fins que tinguem la pasta formada, que és quan l'incorporem (ben freda) i la continuem deixant treballar dins la màquina fins que s'hagi incorporat del tot. És un procés una mica lent i potser és el pas més complicat, degut a que s'han d'intercalar períodes de treball de la pasta amb períodes de repòs per tal que la massa es relaxi. Jo com que ho vaig posar a la panificadora les estones de repòs ja les anava fent, però si es fa a mà o amb la batedora de taula cal anar fent aquestes petites pauses. 

Quan la pasta estigui gairebé a punt i la mantega estigui incorporada i absorbida, hi afegim el llevat fresc, juntament amb una mica d'aigua perquè es dissolgui millor. Deixem que es segueixi pastant fins que ens quedi fina, elàstica i no s'enganxi ni a les parets de la batedora o del bol, ni tampoc a les nostres mans. 

És important que tingui aquesta textura, perquè així el resultat serà com volem, tovet i esponjós.

Ara formem una bola amb la pasta i la deixem reposar una hora a la nevera i dins un bol untat amb una mica d'oli d'oliva i tapat amb film transparent. 

Passada aquesta estona retirem la massa de la nevera i en fem les porcions que vulguem. Hem de contar que una porció de 350 grams seria aproximadament per a 4 persones. Les treballem una mica, fent-ne boles llises i uniformes i les posem al damunt d'una safata lleugerament pintada amb oli d'oliva, les tapem amb un drap i les posem uns 30 minuts més a la nevera. Així, després, ens anirà millor de donar-los la forma de coca. 

Passada aquesta mitja hora les retirem de la nevera i amb l'ajuda d'un corró els donem la forma  ovalada característica de les coques i de més o menys 1 centímetre de gruix. Les pintem amb l'ou batut amb una mica de sal (que els donarà una brillantor ben maca), si volem posar-hi fruita confitada ara és el moment de posar-les i les deixem fermentar en un lloc càlid, fora del corrent d'aire (el forn pot ser una bona opció), durant aproximadament 90 minuts. És important no deixar que les peces agafin massa volum, perquè el brioix, quan és massa fermentat, té tendència a perdre gust i a quedar eixut de pressa un cop ha sortit del forn. 

Mentre fermenta, és bon moment per fer la crema:

Posem un cassó al foc amb gairebé tota la llet, excepte una petita part (que barregem amb la maizena), la branca de canyella, la pell de la llimona i les llavors de l'interior de la beina de vainilla. Deixem que bulli. 

Mentrestant batem els rovells d'ou amb el sucre i quan la llet comenci a bullir la retirem del foc, hi afegim la mescla, ben batuda, dels rovells i el sucre i ho ben mesclem. Tot seguit hi afegim la maizena dissolta en la llet i ho tornem a posar al foc, barrejant constantment, fins que ens espesseixi. Quan això passi ho retirem del foc, traiem la branca de canyella i la pell de llimona (si n'hi hem posat un tros sencer) i la passem a un bol tapat amb paper film (que toqui el damunt de la crema, perquè no es formi cap tel al damunt) fins que es refredi del tot a temperatura ambient. 

Quan falti poca estona perquè ens hagin fermentat les coques, escalfem el forn a 190ºC a dalt i a baix i amb aire i, en cas de que les coques estiguin a dins, evidentment les traiem i les deixem acabar de fermentar a fora i tapades amb un drap. 

Quan hagin doblat gairebé el seu volum, les decorem amb la crema (amb la màniga pastissera), els pinyons i un bon grapat de sucre i ja les podem enfornar durant uns 17 minuts o fins que veiem que van agafant color. Veurem que augmenten molt de volum i que agafen un color molt bonic. 

Quan estiguin llestes les retirem del forn, piquem amb el mànec d'un ganivet a sota de les safates i esperem que es refredin del tot per treure-les i servir-les!

Ja les tenim a punt, precioses i amb una oloreta deliciosa! :P 

Si no les volem menjar de seguida és imporant reservar-les a la nevera fins poc abans de servir-les, perquè ja sabem com és la crema... i amb la calor que ja comença a fer és millor mantenir-les ben fresquetes ;) 

Espero que us hagi agradat i que us animeu a preparar-les per Sant Joan! A casa no hi faltaran! ^^

Bon profit! I tot i que encara faltin uns quants dies, que passeu una fantàstica i divertida revetlla de Sant Joan!  

Pa de nous i panses

Com us vaig dir, a partir d'ara m'agradaria fer un pa diferent cada setmana. I és que em va costar molt posar-m'hi, però un cop he començat, m'ha enganxat bastant! I és que qui no menja pa cada dia, encara que només sigui en un dels àpats? És, a part de boníssim, necessari i no ser gaire perquè, però cada vegada sembla que costa més trobar llocs on ens venguin bons pans... 

No costa tant com sembla fer-lo a casa i el resultat, a part de ser molt gratificant, sol ser molt bo (tot i que algun dia pot ser que no ens quedi tant bé) i relativament econòmic. Això sí, necessita paciència i una mica de temps, ja que les estones de repòs són unes quantes i són força llargues, més que no pas la resta de procés per fer-lo. Així que com molt bé diu el llibre de "Panes creativos", fer pa és una teràpia que dóna paciència! 

Aquest pa que us porto avui és ideal per acompanyar formatges, patés i foies i és perfecte per fer un bon "brunch" i per a qualsevol festivitat. 

Em vaig decidir per fer aquest, perquè fa un temps que vaig provar un pa de nous que em va encantar i des de llavors que em vaig quedar amb les ganes de fer-ne a casa. I quan vaig veure aquest, que a més portava panses, vaig saber que seria el primer que provaria d'aquest llibre, perquè em sembla una combinació perfecte! M'encanten les dues coses... i el resultat, el millor dels que he fet fins ara. A veure el de la setmana que ve, però de moment aquest és el millor, va ser tot un èxit! Té un gust de pa espectacular i amb les panses i les nous queda genial! És cruixent per fóra i ben suau per dins, vaja, l'haureu de provar per saber a què em refereixo! ;)

INGREDIENTS

- 500 grams de farina de força

- 10 grams de sal

- 20 grams de mantega o d'oli (jo vaig utilitzar un oli d'oliva verge extra del bo)

- 300 grams d'aigua

- 10 grams de llevadura

- 100 grams de nous

- 150 grams de panses

PREPARACIÓ

Des del començament que és bo perquè després ens creixi bé el pa, preescalfar el forn a una temperatura elevada. Jo el vaig preescalfar a 200ºC. 

Seguim amassant bé tots els ingredients, excepte l'oli, les panses, les nous i una petita part d'aigua, que reservem per si després ens en falta una mica. Quan la massa sigui homogènia, hi afegim l'aigua que ens queda (si en falta) i l'oli i ho tornem a amassar. Ho podem fer a màquina o a mà. Si ho fem a mà, una vegada tenim tots els ingredients incorporats, ho amassem bé durant uns 3-4 minuts, després fem una pausa d'uns 10 minuts, tornem a amassar durant 1 minut més i després pleguem la massa. Repetim aquest procés entre 2 i 4 vegades, fins que la massa ens quedi fina. Ho fem d'aquesta manera, perquè així les cadenes de gluten s'ordenen i l'amassat es converteix en un procés fàcil. Quan la massa estigui elàstica, hi afegim les panes i les nous (jo aquestes últimes les vaig picar una mica). Si ens resulta difícil afegir tots els fruits secs de cop, podem fer plegats, de manera que per cada plegat n'anem incorporant a poc a poc. 

Ara ho hem de deixar reposar durant uns 45 minuts. Jo vaig posar la massa al damunt d'una safata de forn folrada amb paper vegetal i hi vaig posar un tros de paper film al damunt i pintat amb una mica d'oli d'oliva (perquè no s'enganxés a la massa), de manera que la massa tingués la humitat necessària per créixer. I a més, per ajudar-la a créixer encara més, la vaig posar a prop del forn calent. 

Passada aquesta estona, podem deixar la peça sencera o fe-ne porcions d'uns 300 grams. Com veieu, jo en vaig fer 3, més una de petita que a les fotografies no surt, ja que ja ens l'havíem menjat... En fem boles i les deixem reposar altra vegada (de la mateixa manera que abans) fins que doblin el seu volum (jo les vaig deixar 2 hores).

Quan hagin doblat el seu volum ja les podem coure al forn. Per fer-ho podem optar per dos tipus de presentació, o més rústica, posant la massa del revés, o de manera més sofisticada, pintant el damunt del pa amb un ou batut, rebaixat amb una mica d'aigua i fent-hi talls amb unes tisores o amb un ganivet. I ara sí, ja podem enfornar el que seran els nostres pans. Per tal de que la cocció sigui millor, el pa creixi bé i es faci una bona crosta, podem posar aigua dins una safata que podem col·locar a sota de tot del forn i regar-ne les parets amb un polvoritzador, sense  inundar-les, per tot seguit i una mica ràpid, posar els pans al forn i coure'ls amb escalfor a dalt i a baix i amb aire, a 210ºC, durant uns 15-20 minuts (o fins que es formi una crosta per fóra). Jo els vaig tenir el forn durant uns 30 minuts.

Ja només ens queda retirar-los del forn i gaudir-ne encara calentons o un cop ja estiguin freds. Boníssims! 

Si els volem congelar, es pot fer tant si els tenim sencers, com tallats en llesques. Després només haurem de posar les llesques a la torradora o tornar-los a enfornar una estona. Recobren perfectament la seva textura i frescor. 

Bon profit!