Galetes de formatge / Galletas de queso

Bon dia! Com esteu? Espero que la Setmana Santa us hagi anat genial, que segur que sí! Jo, tal com ja us vaig comentar, he estat treballant a l'obrador del Xocolater de Taradell durant aquestes setmanes de Pasqua i la veritat és que tot i que ha estat molt interns, m'ho he passat pipa, hehehehe ha estat una gran experiència, he après moltíssim i a més he estat en un ambient de treball fantàstic :) moltíssimes gràcies per deixar-me formar part d'aquesta època tant maca amb vosaltres Raül!

I tot i que sé que durant aquestes setmanes he tingut el blog una mica abandonat, avui torno amb forces portant-vos un aperitiu salat boníssim i que segur que us encantarà: unes galetes de formatge! En aquest cas les he fet amb formatge gruyere i parmesà, però es podria fer amb un sol formatge i amb qualsevol que us agradi i que sigui sec i fàcil de ratllar. És una recepta que vam aprendre a fer l'any passat a Hofmann, justament en l'última classe i la veritat és que em van agradar molt. No les havia tornat a fer fins avui i no sé ben bé perquè, ja que són senzilles de fer i queden, de veritat, fabuloses! Així que aquí les teniu, espero que us agradin! ^^

Buenos días! Como estáis? Espero que la Semana Santa os haya ido genial, que seguro que sí! Yo, como ya os comenté, he estado trabajando en el obrador del Xocolater de Taradell durante estas semanas de Pascua y la verdad es que aunque ha sido muy interno, lo he pasado pipa, hehehehe ha sido una gran experiencia, he aprendido muchísimo y además he estado en un ambiente de trabajo fantástico :) muchísimas gracias por dejarme formar parte de esta época tan bonita con vosotros Raúl!

Y aunque sé que durante estas semanas he tenido el blog un poco abandonado, hoy vuelvo con fuerzas y os traigo un aperitivo salado buenísimo y que seguro que os encantará: unas galletas de queso! En este caso las he hecho con queso gruyere y parmesano, pero se podría hacer con un solo queso y con cualquiera que os guste y que sea seco y fácil de rallar. Es una receta que aprendimos a hacer el año pasado en Hofmann, justamente en la última clase y la verdad es que me gustó mucho. No las había vuelto a hacer hasta hoy y no sé muy bien porqué, ya que son sencillas de hacer y quedan, de verdad, fabulosas! Así que aquí las tenéis, espero que os gusten! ^^

Amanida de pèsols i faves / Ensalada de guisantes y habas

Hola! Com esteu? Vaig amb una setmana de retràs, ho sé... però davant d'una recepta que no em satisfeia del tot, vaig preferir no publicar i al no tenir gaire temps per fer cap altra coseta m'he esperat fins avui. Us he d'explicar que des de la setmana passada que estic treballant en l'obrador del Xocolater de Taradell fent mones de Pasqua! ^^ I en part això, les classes i tot en general, em fan estar a tope, però també súper feliç! :) Així que avui us porto aquesta recepta, ben saludable, de temporada, ràpida i fàcil de fer, perfecte per preparar amb antelació i tenir a punt per l'hora de dinar els dies que anem més justos de temps: una deliciosa amanida de pèsols i faves.

La veritat és que ara val la pena aprofitar els pèsols i faves de temporada i que a més de saludables, estan boníssims! Així que aquí teniu aquesta amanideta tant bona i que a casa ja hem fet en més d'una ocasió i ens agrada d'allò més :)

Hola! Como estáis? Voy con una semana de retraso, lo sé... pero ante una receta que no me satisfacía del todo, preferí no publicar y al no tener mucho tiempo para hacer otra cosita me he esperado hasta hoy. Os he de explicar que desde la semana pasada que estoy trabajando en el obrador del Xocolater de Taradell haciendo monas de Pascua! ^^ Y en parte esto, las clases y todo en general, me hacen estar a tope, pero también súper feliz! :) Así que hoy os traigo esta receta, bien saludable, de temporada, rápida y fácil de hacer, perfecta para preparar con antelación y tener lista para la hora de comer los días que vamos más justos de tiempo: una deliciosa ensalada de guisantes y habas. 

La verdad es que ahora vale la pena aprovechar los guisantes y habas de temporada y que además de saludable, está buenísimo! Así que aquí tenéis esta ensaladita tan rica y que en casa ya hemos hecho en más de una ocasión y que nos gusta mucho :)

Coca de trempó i coca vegetal mallorquina

Avui us porto una recepta mallorquina i vinguda directament d'allà, ja que tinc la sort de tenir el tiet mallorquí, en Paco i a qui dedico aquesta entrada d'avui! :D Moltes gràcies per la recepta! :*

Ja feia temps que tenia ganes d'aprendre a fer les seves coques, perquè queden boníssimes, ens encanten! Així que aquest dissabte passat per la tarda, ens en vam anar a casa seva perquè ens les ensenyés a fer i jo de pas, vaig aprofitar per ensenyar-li la meva recepta de tiramisú, que sé que li agrada moltíssim i que encara no n'havia fet mai. I després, per acabar el dia, vam degustar-ho tota la família plegats per sopar! M'agraden molt aquests àpats familiars on no celebrem res en concret, sinó només el fet d'estar junts i de poder passar una estona plegats i on a més, en surten coses tant bones com aquestes. A la propera el tombet mallorquí eh Paco! ;)

Ell sempre ens deia que són molt fàcils de preparar i ara que ja les sé fer, puc dir que realment ho són, ja ho veureu i de veritat que queden fabuloses. Els que les hagueu provat i/o fet sabreu del què parlo. Són un sopar perfecte i que a més, en menys de 45 minuts tindrem llest.

Com veieu les he fet petites, els hi he volgut donar una presentació diferent de com vam fer el dissabte, però és que a casa, sent dos, ens va millor així i a més, queden ben maques, no creieu? I sobre la recepta, dir-vos que he vist versions diferents d'aquestes coques, tant pel que fa a la massa, com pel farcit. Ell en el cas de la de trempó només hi posa ceba, pebrot verd i tomàquets i en altres versions he vist qui hi posa pebrot vermell també. Jo us ho ensenyaré tal com em va ensenyar ell, que a més, és com més m'agraden.

Així que anem per la recepta de la coca de trempó i de la coca vegetal mallorquina!

Hoy os traigo una receta mallorquina y venida directamente de allí, ya que tengo la suerte de tener el tío mallorquín, Paco y a quien dedico esta entrada de hoy! :D Muchas gracias por la receta! :*

Ya hacía tiempo que tenía ganas de aprender a hacer sus cocas, porque quedan buenísimas, nos encantan! Así que este sábado por la tarde, nos fuimos a su casa para que nos las enseñara a hacer y yo de paso, aproveché para enseñarle mi receta de tiramisú, que sé que le gusta muchísimo y que todavía no había hecho nunca. Y luego, para terminar el día, nos reunimos toda la familia y lo probamos todo para cenar! Me gustan mucho estas comidas y cenas familiares donde no celebramos nada en concreto, sino sólo el hecho de estar juntos y de poder pasar un buen rato y donde además, salen cosas tan buenas como éstas. En la próxima el tumbet mallorquín eh Paco! ;)

Él siempre nos decía que son muy fáciles de preparar y ahora que ya las sé hacer, puedo decir que realmente lo son, ya lo veréis y de verdad que quedan fabulosas. Los que las hayáis probado y/o hecho sabréis de lo que hablo. Son una cena perfecta y que además, en menos de 45 minutos tendremos lista.

Como veis las he hecho pequeñas, les he querido dar una presentación diferente de como hicimos el sábado, pero es que en casa, siendo dos, nos va mejor así y además, quedan bien bonitas, no creéis? Y sobre la receta, deciros que he visto versiones diferentes de estas cocas, tanto con respecto a la masa, como por el relleno. Él en el caso de la de trempó sólo le pone cebolla, pimiento verde y tomates y en otras versiones he visto quien le pone pimiento rojo también. Yo os lo enseñaré tal como me enseñó él, que además, es como más me gustan.

Así que vamos por la receta de la coca de trempó y de la coca vegetal mallorquina!

Pasta a la italiana

Bon dia! Com va la setmana? Freda, veritat? I diuen que a finals de setmana ho seguirà sent i a més se li sumarà el vent... i ostres, no m'agrada gens el vent... Però val més que ens ho mirem des d'una altra perspectiva i és que si fa mal temps, les ganes d'estar-se a casa són més grans i les d'entrar a la cuina i preparar cosetes delicioses encara més! Així que no passa res! hehehe

De moment avui us duc una recepta més saludable que la de la setmana passada :P i que feia dies que tenia ganes de fer. És una recepta molt senzilla i ràpida de preparar (ja sabeu que m'agrada cuinar, però també ser pràctica) i que vaig veure en un especial de tardor-hivern de la revista "Cuina" i que em va agradar per varis motius.

Un motiu és que a casa en diferents ocasions he fet receptes de pasta semblants a aquesta, però en aquesta concretament, es deixa marinant l'oli amb all i pebre durant un cert període de temps i en canvi jo sempre ho feia directament al foc i tenia ganes de provar-ho per aquest sistema. Per altra banda, en aquesta recepta s'utilitza la sàlvia, una planta que m'encanta pel seu aroma i fins i tot per la seva textura, però que encara no havia utilitzat en cap recepta. I per últim el fet d'utilitzar la burrata, aquest formatge fresc d'origen italià, fet normalment amb llet de vaca i que té aquesta textura suau i lleugera en boca que el fa tant especial. Si en voleu saber més coses, la meva amiga i companya Ester del blog "La Cuinera" fa un temps va dedicar-li una entrada i va preparar-hi una amanida boníssima (enllaç aquí).

Per tant, amb tot això, ja us puc dir perquè li he posat aquest títol a la recepta i és que amb l'oli d'all, els tomàquets cirerols que porta, la sàlvia i la burrata, el plat té un resultat fabulós i amb un gust que ens va portar molts records d'Itàlia, podria dir que fins i tot nostàlgia. La repetiré segur.

Segur que aquesta recepta us sonarà i sinó, també pot ser que com jo, veieu que n'heu fet versions semblants, però jo definitivament em quedo amb aquesta, ja que fent l'oli aromatitzat primer amb l'all i el pebre, el gust final és molt millor que fent-ho directament al foc, ja que al deixar-ho durant dos hores perquè es vagi marinant tot junt, l'oli queda ben aromatitzat amb l'all i el pebre i després, quan hi apliquem calor més tard, aquest aroma s'intensifica molt més que fent-ho directament. I pel que fa a la sàlvia, dir-vos que ens hi va agradar molt, jo normalment hi solia posar alfàbrega, que també hi queda molt bé, però amb la sàlvia ho tornaré a fer en més d'una ocasió, perquè també li aporta un aroma i gust fantàstics.

Buenos días! Como va la semana? Fría, verdad? Y dicen que a finales de semana lo seguirá siendo y además se le sumará el viento... y ostras, no me gusta nada el viento... Pero bueno, es mejor que lo miremos desde otra perspectiva y es que si hace mal tiempo, las ganas de estar en casa son más grandes y las de entrar en la cocina y preparar cositas deliciosas aún más! Así que no pasa nada! hehehe

De momento hoy os traigo una receta más saludable que la de la semana pasada :P y que hacía días que tenía ganas de hacer. Es una receta muy sencilla y rápida de preparar (ya sabéis que me gusta cocinar, pero también ser práctica) y que vi en un especial de otoño-invierno de la revista "Cuina" y que me gustó por varios motivos.

Un motivo es que en casa en diferentes ocasiones he hecho recetas de pasta similares a esta, pero en esta concretamente, se deja marinando el aceite con ajo y pimienta durante un cierto período de tiempo y en cambio yo siempre lo hacía directamente al fuego y tenía ganas de probarlo con este otro sistema. Por otra parte, en esta receta se utiliza la salvia, una planta que me encanta por su aroma y incluso por su textura, pero que aún no había utilizado en ninguna receta. Y por último el hecho de utilizar la burrata, este queso fresco de origen italiano, hecho normalmente con leche de vaca y que tiene esta textura suave y ligera en boca que lo hace tan especial. Si queréis saber más cosas de este queso y de otras formas de prepararlo, mi amiga y compañera Ester del blog "La Cuinera" hace un tiempo le dedicó una entrada y preparó una ensalada buenísima con él (enlace aquí).

Por lo tanto, con todo esto, ya os puedo decir porqué le he puesto este título a la receta y es que con el aceite de ajo, los tomates cherry que lleva, la salvia y la burrata, el plato tiene un resultado fabuloso y con un sabor que nos trajo muchos recuerdos de Italia, podría decir que incluso nostalgia. La repetiré seguro.

Seguro que esta receta os sonará y sino, también puede ser que como yo, veáis que habéis hecho alguna vez versiones similares, pero yo definitivamente me quedo con ésta, ya que haciendo el aceite aromatizado primero con el ajo y la pimienta, el sabor final es mucho mejor que haciéndolo directamente al fuego, ya que al dejarlo durante dos horas para que se vaya marinando todo junto, el aceite queda bien aromatizado con el ajo y la pimienta y luego, cuando le aplicamos calor más tarde, este aroma se intensifica mucho más que haciéndolo directamente. Y en cuanto a la salvia, deciros que nos gustó mucho, yo normalmente solía ponerle albahaca, que también le queda muy bien, pero con la salvia lo volveré a hacer en más de una ocasión, porque también le aporta un aroma y sabor fantásticos.

Canelons de Nadal / Canelones de Navidad

Ja estem a dimecres 24 de desembre, tenim les festes ben bé a sobre, ara sí... i m'encanta! I encara més amb aquesta recepta que us porto avui, ja que per mi és molt especial i fins ara encara no l'havia preparat mai. És la nostra recepta familiar de canelons, són els canelons de la meva àvia, i per la meva família i per mi, són els millors del món! Ella em dirà que no són els seus, ja que els va aprendre de la meva besàvia, però com que jo no vaig tenir la sort de provar-los, per mi sempre seran els de la iaia Lola, els de la meva iaia. I ella no ens els feia pel dia de Sant Esteve com a la majoria de les cases, sinó pel dia de Nadal, per demà. Li donàvem molta feina, pobra... us ho explicaré.

Com ja us he explicat altres vegades, jo de petita era molt estranya per menjar, no m'agradava res, tardava deu anys a acabar-me el que tenia al plat i sempre em queixava de tot... Ara tot ha canviat molt, ara costa trobar alguna cosa que no m'agradi... :P Però es clar, el dia de Nadal la meva àvia sempre feia la seva famosa sarsuela, la que vaig publicar fa un temps, i com que a una servidora i altres persones de la família (poquetes) no ens acabava d'agradar el peix, doncs per nosaltres (tot i que al final en feia per tothom), ens preparava aquests canelons. A més, recordo que ho feia tot al mateix dia: els canelons, la sarsuela i un entrant de pinya amb pernil. I sempre li quedava fabulós, tot estava boníssim i immillorable, no sé com s'ho feia. Així tots estàvem contents i passàvem un dia fantàstic plegats, per mi, dels millors de l'any.

Ara la meva àvia segueix fent el dinar del dia de Nadal, amb els seus 84 anys encara està cada 25 de desembre al peu del canó, preparant el dinar per tota la família (i pràcticament sense ajuda) i com sempre, li queda tot fantàstic! Però evidentment, ara que a tots som grans i ja fa temps que vam descobrir que ens encanta la sarsuela, ja no ens prepara els seus magnífics canelons per aquesta data i per això aquest any he volgut ser jo qui els prepari i en porti una bona safata perquè els provi. Evidentment no m'han sortit com els seus, els seus són els millors, però he mirat de seguir els passos com ella em va explicar i com he vist sempre que els fa. Espero que li agradin molt! ^^ 

Ya estamos a miércoles 24 de diciembre, ya tenemos las fiestas encima, ahora sí... y me encanta! Y aún más con esta receta que os traigo hoy, ya que para mí es muy especial y hasta ahora, aún no la había preparado nunca. Es nuestra receta familiar de canelones, son los canelones de mi abuela, y para mi familia y para mí, son los mejores del mundo! Ella me dirá que no son los suyos, ya que los aprendió de mi bisabuela, pero como yo no tuve la suerte de probarlos, para mí siempre serán los de la iaia Lola, los de mi abuela. Y ella no nos los hacía para el día 26 como en la mayoría de las casas, sino para el día de Navidad, para mañana. Le dábamos mucho trabajo, pobre... os lo explicaré.

Como ya os he explicado otras veces, yo de pequeña era muy extraña para comer, no me gustaba nada, tardaba diez años a acabarme lo que tenía en el plato y siempre me quejaba de todo... Ahora todo ha cambiado mucho, ahora es difícil encontrar algo que no me guste :P Pero claro, el día de Navidad mi abuela siempre hacía su famosa zarzuela, la que publiqué hace un tiempo, y como a una servidora y a otras personas de la familia (pocas) no nos acababa de gustar el pescado, pues para nosotros (aunque al final los hacía para todos), nos preparaba estos canelones. Además, recuerdo que lo hacía todo el mismo día: los canelones, la zarzuela y un entrante de piña con jamón. Y siempre le quedaba fabuloso, todo estaba buenísimo y inmejorable, no sé cómo lo hacía. Así todos estábamos contentos y pasábamos un día fantástico juntos, para mí, de los mejores del año.

Ahora mi abuela sigue haciendo la comida del día de Navidad, con sus 84 años todavía está cada 25 de diciembre al pie del cañón, preparando la comida para toda la familia (y prácticamente sin ayuda) y como siempre, le queda todo fantástico! Pero evidentemente, ahora que todos somos mayores y ya hace tiempo que descubrimos que nos encanta la zarzuela, ya no nos prepara sus magníficos canelones para esta fecha y por eso este año he querido ser yo quien los prepare y lleve una buena bandeja para que los pruebe. Evidentemente no me han salido como los suyos, los suyos son los mejores, pero he mirado de seguir los pasos como ella me explicó y como he visto siempre que los hace. Espero que le gusten mucho! ^^

Sopa de peix i marisc / Sopa de pescado y marisco

Després d'unes quantes setmanes de portar-vos cosetes dolces, avui per fi us en porto una de salada i que estic segura que us encantarà. Aquesta setmana hem entrat a l'últim mes de l'any, s'acosta el Nadal, les festes, les trobades familiars, els carrers plens de mercats i fires de Nadal, llums, colors, el fred característic d'aquesta època... i com no, els àpats tant típics d'aquestes festes. Per això, al llarg del mes, miraré de fer diverses opcions dolces i salades per aquest Nadal, i avui comencem amb aquesta fabulosa sopa de peix. És, evidentment, un plat per fer en qualsevol època de l'any, però amb els dies de pluja que hem passat, el fred que cada vegada anem notant un pessic més i amb les festes aquí al costat, la recepta que em va venir al cap i vaig dir-me que havia de fer ja, és aquesta.

La sopa de peix no és un plat excessivament car de fer ni tampoc complicat, és perfecte per ocasions especials, per moments més romàntics i per moments més familiars i/o d'amics i és d'aquelles coses amb les que tens l'èxit més que assegurat, excepte pels qui no els agrada el peix, evidentment :P

La recepta original és de la Julia Child, totes les receptes seves que he anat provant han estat sempre fabuloses i aquesta no n'és una excepció. Li vaig fer poques variacions, però tot i així us ho posaré tal com ho vaig fer jo. A veure què us sembla :)

Después de varias semanas de publicar cositas dulces, hoy por fin os traigo una receta salada y que estoy segura de que os encantará. Esta semana hemos entrado en el último mes del año, se acerca la Navidad, las fiestas, los encuentros familiares, las calles llenas de mercados y ferias de Navidad, luces, colores, el frío característico de esta época... y como no, las comidas tan típicas de estas fiestas. Por eso, a lo largo de este mes, miraré de hacer diversas opciones dulces i saladas para estas fechas, y hoy empezamos con esta fabulosa sopa de pescado. Es, evidentemente, un plato para hacer en cualquier época del año, pero con los días de lluvia que hemos pasado, el frío que cada vez vamos notando una poquito más y con las fiestas aquí al lado, la receta que me vino a la cabeza y me dije que tenía que hacer ya, es ésta.

La sopa de pescado no es un plato excesivamente caro de hacer ni tampoco complicado, es perfecto para ocasiones especiales, para momentos más románticos y para momentos más familiares y/o de amigos y es de aquellas cosas con las que tienes el éxito más que asegurado, excepto para los que no les gusta el pescado, evidentemente :P

La receta original es de Julia Child, todas las recetas suyas que he ido probando han sido siempre fabulosas y esta no es una excepción. Le hice pocas variaciones, pero aún así os lo pondré tal como lo hice yo. A ver qué os parece :)

Fritatta vegetal

Hola, què tal esteu? Avui us porto una recepta salada boníssima i que accepta moltíssimes opcions de farcit, de manera que se'n poden fer gran quantitat de versions, depenent dels gustos de cadascú i del que tinguem per casa.

La que us porto jo és una versió vegetariana i molt saludable de fritatta (per fi no? Que ja tocava una recepta sana...! :P) i que espero que us agradi molt ^^

Com sabeu la fritatta és una recepta típica a Itàlia, molt semblant a la truita, que es pot fer amb el que més us agradi i va molt bé per aprofitar ingredients que hagin sobrat en altres àpats o que tinguem a punt de fer-se malbé a la nevera, ja siguin verdures, carn, peix, pasta... A més es sol acompanyar amb espècies i la majoria de les vegades s'acaba gratinant al forn amb formatge.

Hola, qué tal estáis? Hoy os traigo una receta salada riquísima y que acepta muchísimas opciones de relleno, de forma que se pueden hacer gran cantidad de variaciones, dependiendo de los gustos de cada uno y de lo que tengamos por casa.

La que os traigo yo es una versión vegetariana y muy saludable de fritatta (por fin no? Que ya tocaba una receta sana...! :P) y que espero que os guste mucho ^^ 

Como sabéis la fritatta es una receta típica en Italia, muy parecida a la tortilla, que se puede hacer con los que más os guste y que va muy bien para aprovechar ingredientes que hayan sobrado en otras comidas o que estén en la nevera des de hace día, ya sean verduras, carne, pescado, pasta... Y además se suele acompañar con especias y la mayoría de las veces se acaba gratinado en el horno con queso.

Risotto de tardor / Risotto de otoño

Hola! Què tal esteu? Espero que genial :)

Aquesta setmana us porto una recepta que feia moooolt de temps que tenia ganes de publicar aquí al blog, ja que mai n'he penjat cap de semblant i mireu que a casa en fem tot sovint... La recepta d'avui és la d'un risotto de tardor boníssim de bolets variats (com són les trompetes de la mort, els rossinyols de pi o camagrocs...) i formatge gorgonzola, que li aporta un toc espectacular! Ja veureu que bo!

Hola! Qué tal estáis? Espero que genial :) 

Esta semana os traigo una receta que hacía muuuucho tiempo que tenía ganas de publicar aquí en el blog, ya que nunca he colgado ninguna receta parecida y mirad que en casa lo hacemos muy a menudo... La receta de hoy es la de un risotto de otoño buenísimo de setas variadas (trompetas de la muerte, camagrocs o trompetas amarillas...) y queso gorgonzola, que le aporta un toque espectacular! Ya veréis que rico! 

Magdalenes de pernil ibèric i formatge de cabra / Magdalenas de jamón ibérico y queso de cabra

Una setmana més ja torno a estar per aquí i aquesta vegada per dur-vos una recepta dolça i salada a la vegada! Sí, sí, ho heu llegit bé ;) Són unes magdalenes de pernil ibèric i formatge de cabra, amb un toc de formatge parmesà i romaní, que no queden bones, no, sinó boníssimes! Les magdalenes tenen el gust dolç que les caracteritza, però amb aquests trossets de pernil i formatge agafen un gust alhora salat que les fa irresistibles! A mi, com sabeu, les coses dolces em tornem boja, però a casa, tot i la quantitat de dolços que els hi preparo, són molt més de salat... així que quan vaig veure aquesta recepta d'en Xavier Barriga vaig saber que era la perfecta per tota la família, a més de que ara, amb la fresqueta que va arribant, ja comença a venir de gust encendre el forn. I també feia força temps que no penjava una recepta d'aquest tipus al blog, de manera que aquí la teniu! 

Una semana más ya vuelvo a estar por aquí y esta vez para traeros una receta dulce y salada a la vez! Sí, sí, lo habéis leído bien ;) Son unas magdalenas de jamón ibérico y queso de cabra, con un toque de queso parmesano y romero, que no quedan buenas, no, sino buenísimas! Las magdalenas en sí tienen el sabor dulce que las caracteriza, pero con estos trocitos de jamón y queso cogen un sabor a la vez salado que las hace irresistibles! A mí, como sabéis, las cosas dulces me vuelven loca, pero en casa, aún teniendo que probar todos los dulces que les preparo, son mucho más de salado... así que cuando vi esta receta de Xavier Barriga supe que era la perfecta para toda la familia, además de que ahora, con el tiempo que empieza a refrescar, ya va apeteciendo encender el horno. Y también hacía bastante tiempo que no colgaba una receta de este tipo en el blog, de manera que aquí la tenéis!

Crema de carbassa / Crema de calabaza

Hola! Com va la setmana? Espero que molt bé! :)

Jo avui, a part de dur-vos una recepta boníssima i súper senzilla de crema de carbassa, us porto una notícia que em fa molta il·lusió de compartir amb vosaltres i és que ja tinc el diploma del curs de Pastisseria que he realitzat durant tot aquest any a la Hofmann! Sembla que només hagin passat dos dies des de que us explicava que estava a punt de començar aquest curs i com n'arribava a estar de nerviosa, i mireu... ja ha passat un any! Un any que ha sigut fantàstic, ha estat una gran experiència, he aprés moltíssim i d'un gran mestre i m'ho he passat molt i molt bé en cadascuna de les classes i que he tingut el plaer de compartir amb un grup de companys i companyes, d'amics, que són la canya! Els trobaré molt a faltar!! Sort que pel gener (i espero que abans i tot!) ens tornarem a veure les cares amb molts d'ells i d'elles, perquè ja us informo que seguiré amb el curs Superior de Pastisseria, ja que aquest món m'encanta i tinc ganes d'aprendre'n més i més coses! 

I ara sí, anem per la recepta d'aquesta setmana, una deliciosa crema de carbassa, per acomiadar l'estiu i donar la benvinguda a la tardor, que tant m'agrada, i on les carbasses en comencen a ser les protagonistes. 

Hola! Como va la semana? Espero que muy bien! :) 

Yo hoy, a parte de traeros una receta buenísima y súper sencilla de crema de calabaza, os traigo una noticia que me hace mucha ilusión de compartir con vosotros y es que ya tengo el diploma del curso de Pastelería que he realizado durante todo este año en la Hofmann! Parece que sólo hayan pasado dos días des de que os contaba que estaba a punto de comenzar este curso y como llegaba a estar de nerviosa, y mirad... ya ha pasado un año! Un año que ha sido fantástico, ha sido una gran experiencia, he aprendido muchísimo y de un gran maestro y me lo he pasado muy bien en cada una de las clases y que he tenido el placer de compartir con un grupo de compañeros y compañeras, de amigos, que son la caña! Los echaré mucho de menos!! Suerte que en enero (y espero que antes y todo!) nos volveremos a ver las caras con muchos de ellos, porque ya os informo que seguiré con el curso Superior de Pastelería, ya que este mundo me encanta y tengo ganas de aprender más y más cosas de él! 

Y ahora sí, vamos por la receta de esta semana, una deliciosa crema de calabaza, para despedir el verano y dar la bienvenida al otoño, que tanto me gusta, y donde las calabazas empiezan a ser las protagonistas.

Pastís salat de verdures i formatge / Pastel salado de verduras y queso

A mi en general m'agrada cuinar qualsevol cosa, fàcil o difícil, ràpida o més laboriosa de fer, independentment del resultat, que no sempre és el que esperes, però que d'alguna manera et serveix d'aprenentatge. Però és veritat que ara a l'estiu venen més de gust les coses facilites, ràpides i que ens serveixin per qualsevol ocasió i àpat. La recepta d'avui, per tant, és una d'aquestes, d'aquelles que quan tens ganes de cuinar, però no saps ben bé el què, obres la nevera i a partir d'aquí n'acaba sortint alguna cosa, moltes vegades nova.

A mí en general me gusta cocinar cualquier cosa, fácil o difícil, rápida o más laboriosa de hacer, independientemente del resultado, que no siempre es el que esperas, pero que de alguna manera te acaba sirviendo de aprendizaje. Pero es verdad que ahora en verano apetecen las cosas fáciles, rápidas y resultonas, y que nos sirvan para cualquier ocasión y comida. La receta de hoy, por lo tanto, es una de estas, de las que cuando tienes ganas de cocinar, pero no sabes qué, abres la nevera y a partir de ahí acaba saliendo algo, muchas veces nuevo. 

Salsa al pesto

Avui us porto una recepta de les més senzilles, la salsa al pesto. Molts i moltes de vosaltres segur que n'haureu fet en alguna ocasió i sinó segurament l'haureu provat en algun lloc i fins i tot potser compreu la preparada del supermercat. Però us asseguro que quan veieu com n'arriba a ser de fàcil i ràpida de fer, ja no la tornareu a comprar mai més. El gust és 100 vegades millor. 

He volgut publicar-la, perquè bàsicament com a gairebé a tothom m'agrada molt la pasta i sobretot la pasta fresca. En una ocasió us vaig explicar com preparo la salsa carbonara (recepta aquí), que és la preferida de l'Albert i avui doncs toca explicar-vos com faig aquesta, que és de les que més m'agraden a mi :P (tot i que li he fet alguna petita variació posant-hi nous). És una salsa molt fresca i de gust intents, al igual que el seu color... m'encanta. 

Hoy os traigo una receta de las más sencillas, la salsa al pesto. Muchos y muchas de vosotros seguro que la habréis hecho en alguna ocasión y sino seguramente la habréis probado en algún lugar o quizás compráis la preparada del supermercado. Pero os aseguro que cuando veáis como llega a ser de fácil y rápida de hacer, ya no la volveréis a comprar nunca más. Su sabor es 100 veces mejor. 

He querido publicarla, porque básicamente como a casi todos me gusta mucho la pasta y sobre todo la pasta fresca. En una ocasión os expliqué cómo preparo la salsa carbonara (receta aquí), que es la preferida de Albert y por este motivo hoy toca explicaros como hago esta, que es de las que más me gustan a mí :P (aunque le he hecho alguna pequeña variación poniéndole nueces). Es una salsa muy fresca y de sabor muy intenso, al igual que su color... me encanta. 

Quiche de pera, formatge blau i nous / Quiche de pera, queso azul y nueces

Ahir que va ser un dia plujós i gris, la veritat és que vaig tenir moltes ganes de posar-me a la cuina i preparar alguna coseta per sopar i com que aviat no hi haurà qui vulgui encendre el forn, vaig aprofitar per preparar aquesta quiche tant bona. 

Fa unes setmanes que a la Hofmann vam fer quiche i des de llavors que em vaig quedar amb les ganes de fer-ne un dia a casa, ja que fins aleshores mai n'havia preparat i la veritat és que el resultat em va agradar moltíssim. Així que ahir m'hi vaig posar i el resultat va ser una quiche boníssima, amb el regustet del formatge blau, en aquest cas "shropshire blue" de llet de vaca (per mi és viciós aquest formatge... :P), el toc dolç de la pera, que queda tant ben combinada amb aquesta classe de formatges i el punt cruixent de les nous, que trobo que trenca molt bé amb la textura tant esponjosa i suau que tenen les quiches.

Ayer fue un día lluvioso y gris y la verdad es que tuve muchas ganas de ponerme en la cocina y preparar alguna cosita para cenar y como pronto no habrá quien quiera encender el horno, aproveché para preparar esta quiche tan buena.

Hace unas semanas que en la Hofmann hicimos quiche y desde entonces que me quedé con las ganas de hacerla en casa, ya que hasta entonces nunca la había preparado y la verdad es que el resultado me gustó muchísimo. Así que ayer me puse a ello y el resultado fue una quiche buenísima, con el regustillo del queso azul, en este caso "Shropshire blue" de leche de vaca (para mí es vicioso este queso... :P), el toque dulce de la pera, que queda tan bien combinada con esta clase de quesos y el punto crujiente de las nueces, que encuentro que rompe muy bien con la textura tan esponjosa y suave que tienen las quichés. 

Sardina amb alfàbrega i llimona / Sardina con albahaca y limón

Una setmana més (tot i que amb una mica de retràs), torno per portar-vos una recepta salada boníssima! No sé vosaltres, però a mi amb aquest bon temps que comença a fer, m'encanta menjar coses com aquesta. Tapes lleugeretes, molt mediterrànies, senzilles de preparar i que poden anar perfectes per fer un dinar o sopar amb els amics, amb la família, amb la parella... per anar picant amb una cerveseta fresca, tot gaudint del bon temps, de la caloreta i de l'aire lliure. 

Una semana más (aunque con un poco de retraso), vuelvo para traeros una receta salada buenísima! No sé vosotros, pero a mi con este buen tiempo que empieza a hacer, me encanta comer cosas como esta. Tapas ligeritas, muy mediterráneas, sencillas de preparar y que pueden ser perfectas para hacer una comida o cena con los amigos, con la familia, con la pareja... para ir picando con una cervecita fresca, disfrutando del buen tiempo, del calorcito y del aire libre.

Cuscús de fruits secs amb pollastre al curri / Cuscús de frutos secos con pollo al curry

Whole kitchen en la seva Proposta Salada pel mes de març ens convida a preparar un clàssic de la cuina àrab: CUSCÚS.

Un mes més toca publicar la recepta salsa que ens proposta el repte del cercle Whole kitchen i la veritat és que la d’aquest mes m’ha agradat molt. Feia temps que volia fer cuscús a casa, perquè m’encanta, però com tantes altres coses, encara no l’havia posat en pràctica, així que m’ha anat genial.

I per conèixer una mica més aquest plat...

Whole kitchen en su Propuesta Salada para el mes de marzo nos invita a preparar un clásico de la cocina árabe: CUSCÚS.

Un mes más toca publicar la receta salada que nos propone el reto del círculo Whole kitchen y la verdad es que la de este mes me ha gustado mucho. Hacía tiempo que quería hacer cuscús en casa, porqué me encanta, pero como tantas otras cosas, aún no la había puesta en práctica, así que me ha venido perfecto.

Y para conocer un poco más este plato... 

Coca de recapte

Avui us porto una recepta típica de la dieta mediterrània, la coca de recapte. Cercant informació, he trobat que ja s'elaborava en l'època del romans, quan de la massa de pa se'n separava una porció i llavors l'allisaven i hi posaven hortalisses que conreaven pel damunt, per després coure-ho tot junt al forn. Actualment se li posa l'oli d'oliva pel damunt, que hi queda fantàstic, i a part de verdura també se'ls posa una mica el que més a cadascú, des d'embotits, verdures escalivades, espinacs, sobrassada, botifarra, sardines... 

Hoy os traigo una receta típica de la dieta mediterránea, la coca de recapte. Buscando información, he encontrado que ya se elaboraba en la época de los romanos, cuando de la masa de pan se separaba una porción y entonces la alisaban y le ponían hortalizas que cultivaban por encima, para luego cocerlo todo junto al horno. Actualmente se le pone el aceite de oliva por encima, que queda fantástico, y además de verdura también se les pone un poco lo que más guste a cada uno, desde embutidos, verduras asadas, espinacas, sobrasada, morcilla, sardinas...

Cintes a la carbonara / Cintas a la carbonara

Perdoneu per estar tant i tant desapareguda, però és que els problemes relacionats amb l’ordinador que em semblava que havíem solucionat encara no ho estan, i és que no era problema de l’ordinador que tenia (que era lentíssim!!!), sinó de la senyal d’Internet, que no m’arriba.... I a més, amb el tema del trasllat, de la feina que anem fent, però que encara no tenim ben enllestida, del curs, la feina... no he tingut el temps suficient per dedicar-m’hi més i per poder publicar amb regularitat. I mireu que tinc receptes i receptes, perquè en vaig fent i les vaig fotografiant i preparant per poder-les penjar... però en fi, el cas és que portava des dels panellets sense publicar i això no pot ser, que el tinc ben abandonat...

Explicar-vos que el curs de la Hofmann...

Perdonad por estar tan desaparecida, pero es que los problemas relacionados con el ordenador que me parecía que habíamos solucionado aún no lo están, y es que no era problema del ordenador que tenía (que era lentísimo!), sino de la señal de Internet, que no me llega... Y además, con el tema del traslado, del trabajo que vamos haciendo, pero que todavía no tenemos bien terminado, del curso, el trabajo... no he tenido el tiempo suficiente para dedicarme más al blog y para poder publicar con regularidad. Y mirad que tengo recetas y recetas, porque voy haciendo cosas nuevas y las voy fotografiando y preparando para poderlas colgar... pero en fin, el caso es que llevaba desde los panellets sin publicar y eso no puede ser, que lo tengo bien abandonado...

Explicaros que el curso de la Hofmann... 

Macarrons de l'àvia / Macarrones de la abuela

Primer de tot, dir-vos que el dilluns ja vam començar el curs de pastisseria a la Hofmann i que tot i els nervis inicials, em va encantar! Ràpidament em vaig anar sentint còmode i la veritat és que m'ho vaig passar molt bé! El nostre professor és l'Eric Ortuño i hi estic més que encantada!! Ens vam començar a conèixer amb els companys i companyes de classe, que són molt macos, i per ser el primer dia, vam preparar financiers d'aranyons... eren boníssims! :D I el millor de tot és que ens emportem a casa tot el que anem fent!! Els financiers... van desaparèixer de seguida! hehehe 

Segur que serà un gran any, en el qual aprendrem moltíssim i al mateix temps gaudirem i ens ho passarem genial cuinant :) Ja us aniré tenint informats!

I ara sí, anem per una altra recepta, los macarrons de la meva àvia!

Primero de todo, deciros que el lunes ya empezamos el curso de pastelería en la Hofmann y que a pesar de los nervios iniciales, me encantó! Rápidamente me fui sintiendo cómoda y la verdad es que me lo pasé muy bien! Nuestro profesor es Eric Ortuño y estoy más que encantada! Nos empezamos a conocer con los compañeros de clase, que son todos muy majos, y para ser el primer día, preparamos financiers de arándanos... estaban buenísimos! :D Y lo mejor de todo es que nos llevamos a casa todo lo que vamos haciendo! Los financiers... desaparecieron enseguida! hehehe 

Seguro que será un gran año, en el que aprenderemos muchísimo y al mismo tiempo disfrutaremos y lo pasaremos genial cocinando :) Ya os iré informando! 

Y ahora sí, vamos por otra receta, los macarrones de mi abuela!

Patates braves

Avui us porto un clàssic que segur que agrada a tothom o a gairebé tothom: patates braves!! 

Quantes vegades no hem anat a prendre alguna cosa i ja sigui estiu o hivern ens hem demanat un refresc o una cerveseta i una bona tapa de patates braves? No sé què tenen, però són d'aquelles coses que sempre venen de gust! Són boníssimes!! A l'Albert i a mi, sobretot ara a l'estiu, cap al vespre, ens encanta anar a la terrasseta d'algun bar i demanar-ne un bon platet :P I ara em sembla que també ens agradarà fer-ho tot sovint a la terrassa de casa, perquè us he de confessar que fins ahir encara no n'havíem fet mai de casolanes, però després de veure'n el resultat (no van durar ni 5 minuts... i no exagero!) em sembla que es convertiran en una tapa i/o aperitiu habitual a casa! Així que moltes gràcies a les persones que hi ha darrere del Whole kitchen, perquè ja us asseguro que en farem tot sovint! Que bones que estaven...! 

Whole kitchen en la seva proposta salada pel mes de juliol ens convida a preparar un clàssic de la cuina espanyola: PATATES A LA BRAVA (Whole kitchen en su propuesta salada para el mes de julio nos invita a preparar un clásico de la cocina española: PATATAS A LA BRAVA).

Les patates braves són, com sabem, un plat típic de la gastonomía espanyola i són una de les tapes amb més presència en els restaurants. Són patates tallades en forma de dau i fregides fins que queden ben dauradetes de fóra i ben tovetes per dins i, evidentment, acompanyades d'una salsa de tomàquet picant, que n'és la clau.

L'origen d'aquest plat no es sap en seguretat, ja que alguns l'atribueixen a la Casa Pellico i d'altres diuen que es va començar a servir en la Casona, tots dos bars madrilenys i ja desapareguts. El que sí que es sap del cert, és que cap al 1960, al voltant d'ambdós bars, les cues per poder-ne menjar eren mítiques.

L'altra cosa que porta "disputes" és que hi ha qui diu que la salsa no cal que porti tomàquet, però també hi ha qui diu que sí...

Jo vaig seguir la recepta que ens va proporcionar el Whole kitchen, però fent-la poc picant (que a casa ens agrada que no ho sigui molt i al no haver-ne fet mai vaig preferir no passar-me... :P). Aquesta versió és típica madrilenya i com que mai he estat a Madrid i per tant no he tingut l'oportunitat de menjar-ne, em va semblar interessant provar-la, a més de que quan la vaig llegir em va agradar molt! La veritat és que aquesta manera de preparar-les és força senzilla i el resultat és espectacular! La salsa ens va recordar una mica a la que de vegades posem a les cloïsses i també vam comentar que podria quedar boníssima amb cargols (no em va quedar gaire picant... hahahaha). 

Aquí la tenim! :)

INGREDIENTS

Per la salsa:

- 1 ceba petitona picada 

- Un pessic de pebre vermell picant 

- 2 dents d'all

- Un pessic de polpa de bitxo

- 1/2 litre de salsa de tomàquet (jo n'hi vaig posar 400ml)

- 2 cullerades de quètxup

- Un rajolí de vinagre de sidra

- 1/2 got d'aigua

- Oli d'oliva (jo també en vaig utilitzar una mica de picant)

- Sal

Per les patates:

- 4 patates grans 

- Oli d'oliva

- Sal

PREPARACIÓ

Comencem pelant i tallant a daus les patates. Les netegem, les escorrem, les assequem amb un drap i les reservem. 

Ara posem a escalfar l'oli (jo les vaig fer a la fregidora) a temperatura moderada (per tal de que quedin daurades per fóra i tendres per dins) i quan comenci a estar calent hi posem les patates. 

Mentrestant fem la salsa. Per fer-la triturem dins el got de la batedora elèctrica la seva, el pebre vermell picant, l'all i l'oli d'oliva (i si volem una mica del picant), fins que formem una pasta. Quan la tinguem a punt, posem una paella al foc i la coem durant uns 5 minuts a foc mitjà i barrejant-la tot sovint. A continuació hi afegim el pessic de bitxo, la salsa de tomàquet, el quètxup, el vinagre, l'aigua i la sal i deixem que es faci tot junt, barrejant-ho de tant en tant, durant 15 minuts (ho tapem perquè no esquitxi).

Mentre es va fent la salsa, apugem una mica la temperatura de l'oli de les patates i deixem que s'acabin de fer.

Finalment, quan tot estigui a punt, passem les patates en un plat amb paper de cuina per tal de treure'n l'accés d'oli, i ja les podem servir, juntament amb aquesta salsa tant bona i una bona beguda ben fresqueta... :P

Simplement genial! 

Bon profit! 

Saquets de pasta filo amb sobrassada, ou de guatlla i mel

Avui us porto una recepta fàcil, ràpida i que segur que us agradarà molt… o això espero! ;P 

És una recepta d’aperitiu que vaig veure l’altre dia en el programa de “Los 22 minutos de Julius” i que junt amb una amanideta o una mica d'arròs… també ens pot quedar perfectament bé!

La veritat és que poques vegades havia fet coses amb la pasta filo i ara que he vist que ens agrada molt, miraré de repetir-la i variant, també, el tipus de farcit, ja sigui dolç o salat, ja que aquesta pasta, al igual que ens passa amb la pasta de full, té un enorme ventall de possibilitats i segur que amb totes (o gairebé amb totes) queda genial, tot és qüestió d'anar-ho provant! A veure si m'expliqueu algun farcit que us hagi funcionat i que us agradi ;)

Aquí teniu la recepta:

INGREDIENTS (per fer 8 saquets)

- 6 làmines de pasta filo

- Sobrassada per untar

- 8 ous de guatlla

- Mel

PREPARACIÓ

Preescalfem el forn a 200ºC a dalt i a baix i amb aire.

Ajuntem tres i tres làmines de pasta filo (en podem utilitzar més, tot va a gustos, però jo ho vaig fer seguint la recepta, preparant els saquets amb 3 capes de pasta filo) i en fem 4 porcions quadrades. Així n’obtenim les 8 que necessitem.

Tot seguit posem una mica de sobrassada al centre de cada quadrat i la ben escampem. Després hi posem l’ou de guatlla al damunt i ràpidament (perquè sinó l’ou ens sortirà pels costats) hi posem un rajolí de mel i tanquem el saquet unint tots els extrems amb l’ajuda d’un fil (jo el vaig utilitzar dels de cosir) i el lliguem de manera que el saquet quedi ben tancat. Fem el mateix per la resta de saquets i a mesura que els anem tenint a punt, els posem en una safata de forn folrada amb paper vegetal i quan els tinguem tots, els enfornem fins que ens quedin rossets.

I ja només ens queda retirar-los del forn, treure'n els fils i servir-los de la manera que més ens agradi!

Són molt bons i ja veieu que no costen gens de fer! :) Espero que us hagin agradat!

Bon profit!

I amb aquesta recepta m'acomiado fins la setmana que ve, que demà marxem cap al sud de França i ens hi quedem fins dimarts! ^^ A veure si cap a finals de la setmana que ve o a principis de l'altra ens tornem a veure per aquí i us explico una mica aquesta petita escapada que farem! A veure si ens fa bon temps...!!! 

Que tingueu un molt bon cap de setmana i també, un bon inici de setmana! ;)