Savarin

Hola de nou a tots i a totes! Com us va anar la revetlla de Sant Joan? Espero que molt bé!! I les coques? Segur que boníssimes! A casa van volar! A tothom els van agradar moltíssim i jo no vaig poder estar més contenta i bueno... tampoc em vaig quedar curta menjant-ne, perquè entre tots ens en vam fer un bon tip! :P

Ara, però, anem per la recepta d'avui, el Savarin!

Whole kitchen en la seva Proposta Dolça del mes de juny ens convida a preparar un clàssic de la cuina francesa: SAVARIN (Whole kitchen en su Propuesta Dulce para el mes de junio nos invita a preparar un clásico de la cocina francesa: SAVARIN)

No sé si vosaltres el coneixereu o no, però jo la veritat és que no el coneixia. Resulta que és un postra típic i molt apreciat a França des de fa 150 anys. Té forma de corona i rep el nom del cèlebre gastrònom Jean-Anthelme Brilat-Savarin, autor de la cèlebre "La filosofia del gust".

El seu origen data del segle XVII. Al rei Estanislao I, rei de Polònia, li agradaven molt els dolços, però com que tenia molt mala dentadura, els postres que portaven sucre li provocaven molt dolor i el seu pastisser, Nicolas Stohrer, que coneixia aquest problema, va crear un pastís especialment per ell basant en el Kugelhopf, originari del centre d'Europa, al qual li va afegir fruites, safrà, vi i crema xantillí i el va anomenar Ali Babá, ja que al rei li encantaven els contes. 

Amb el temps aquest pastís es va començar a difondre entre la població de París i mica en mica se'n va anar modificant la recepta fins arribar a l'actual Savarin. I també li van canviar el nom pel que el coneixem en l'actualitat.

I pel que fa a la seva presentació, el principal requisit és que tingui forma de corona, que a més, ajuda a que creixi molt bé. 

Jo el vaig fer el dia de Sant Joan mateix, juntament amb les coques i us he de confessar que el vaig fer una mica a corre cuita. Ara pensareu, i perquè no ho feia un altre dia? Doncs perquè aquests dies no he estat gaire a casa i si no aprofitava aquella ocasió no sé si hi hauria estat a temps... Que és una mica el que m'ha passat amb la del Reto de tía Alia que penjaré de qui una estona i que ja hagués tingut de publicar ahir... 

El resultat, de totes maneres, ens va agradar força i ja us asseguro que algun altre dia, amb menys presses, el tornaré a fer i així en podrem gaudir una mica més bé! hehehe ;)

INGREDIENTS

Pel savarin:

- 250 grams de farina

- 1 sobre de llevadura de forner

- 5 grams de sal

- 10 grams de sucre

- 3 ous

- 50 grams de mantega fosa al microones

Per l'almívar:

- La pell d'una taronja

- La pell d'una llimona

- 5 cullerades de ron (com que no en tenia vaig utilitzar vi d'Oporto sense saber gaire com quedaria, i al final en va sortir un almívar - caramel deliciós)

- 200 grams de sucre

Per la crema xantillí:

- Nata líquida per muntar (aproximadament mig cartró)

- 3 cullerades de sucre llustre

- 1 culleradeta d'essència de vainilla

Per decorar:

- Melmelada d'albercoc

- Fruites (maduixes, cireres, pinya, gerds...)

PREPARACIÓ

Primerament tamisem la farina dins un bol i hi afegim la llevadura, la sal i el sucre. Hi incorporem els ous i ho ben mesclem amb una cullera de fusta fins que la preparació ens quedi llisa i homogènia. Tot seguit hi afegim la mantega fosa i ho barregem bé. 

Ara posem la mescla dins un motlle per fer savarin (n'hi ha de moltes mides), prèviament untat amb mantega i l'omplim fins la meitat (a mi em va quedar una mica per sota, perquè el motlle que tinc és força gran). Ho tapem amb paper film, ho posem en un lloc càlid i sense corrents d'aire (el forn és un bon lloc) i ho deixem reposar fins que hagi doblat el seu volum. 

Quan hagi crescut, ho retirem del forn, el preescalfem a 190ºC a dalt i a baix i amb aire i quan estigui calent, enfornem el savarin durant aproximadament 25-30 minuts. 

Mentrestant preparem l'almívar, fent bullir tots els ingredients junts durant uns 10 minuts.

Quan hagi passat l'estona d'enfornat, comprovem que estigui ben cuit punxant-lo amb un escuradents i si ens surt net, el retirem, el ben pintem amb l'almívar i ho deixem refredar tot junt dins el motlle fins que estigui fred. 

Ja només ens queda muntar la nata juntament amb el sucre llustre i l'essència de vainilla i quan la tinguem a punt, desmmotllar el savarin, pintar-lo una mica amb la melmelada d'albercoc, posar-hi la nata al mig i, si volem, unes quantes fruites pel damunt. I així, amb tots aquests extres, queda un acabat més bonic i dolç, que li va perfectament bé a aquest pastís.

I ja el tenim a punt! 

Cal tenir en compte que l'almívar, la nata, la melmelada... hi queden molt bé, ja que la massa del savarin, com hem vist, no porta gaire sucre i personalment sense aquests acompanyants seria una mica "sosa". El resultat, així, és per llepar-se els dits! :)

Espero que us hagi agradat!

Bon profit!