Pasta a la italiana

Bon dia! Com va la setmana? Freda, veritat? I diuen que a finals de setmana ho seguirà sent i a més se li sumarà el vent... i ostres, no m'agrada gens el vent... Però val més que ens ho mirem des d'una altra perspectiva i és que si fa mal temps, les ganes d'estar-se a casa són més grans i les d'entrar a la cuina i preparar cosetes delicioses encara més! Així que no passa res! hehehe

De moment avui us duc una recepta més saludable que la de la setmana passada :P i que feia dies que tenia ganes de fer. És una recepta molt senzilla i ràpida de preparar (ja sabeu que m'agrada cuinar, però també ser pràctica) i que vaig veure en un especial de tardor-hivern de la revista "Cuina" i que em va agradar per varis motius.

Un motiu és que a casa en diferents ocasions he fet receptes de pasta semblants a aquesta, però en aquesta concretament, es deixa marinant l'oli amb all i pebre durant un cert període de temps i en canvi jo sempre ho feia directament al foc i tenia ganes de provar-ho per aquest sistema. Per altra banda, en aquesta recepta s'utilitza la sàlvia, una planta que m'encanta pel seu aroma i fins i tot per la seva textura, però que encara no havia utilitzat en cap recepta. I per últim el fet d'utilitzar la burrata, aquest formatge fresc d'origen italià, fet normalment amb llet de vaca i que té aquesta textura suau i lleugera en boca que el fa tant especial. Si en voleu saber més coses, la meva amiga i companya Ester del blog "La Cuinera" fa un temps va dedicar-li una entrada i va preparar-hi una amanida boníssima (enllaç aquí).

Per tant, amb tot això, ja us puc dir perquè li he posat aquest títol a la recepta i és que amb l'oli d'all, els tomàquets cirerols que porta, la sàlvia i la burrata, el plat té un resultat fabulós i amb un gust que ens va portar molts records d'Itàlia, podria dir que fins i tot nostàlgia. La repetiré segur.

Segur que aquesta recepta us sonarà i sinó, també pot ser que com jo, veieu que n'heu fet versions semblants, però jo definitivament em quedo amb aquesta, ja que fent l'oli aromatitzat primer amb l'all i el pebre, el gust final és molt millor que fent-ho directament al foc, ja que al deixar-ho durant dos hores perquè es vagi marinant tot junt, l'oli queda ben aromatitzat amb l'all i el pebre i després, quan hi apliquem calor més tard, aquest aroma s'intensifica molt més que fent-ho directament. I pel que fa a la sàlvia, dir-vos que ens hi va agradar molt, jo normalment hi solia posar alfàbrega, que també hi queda molt bé, però amb la sàlvia ho tornaré a fer en més d'una ocasió, perquè també li aporta un aroma i gust fantàstics.

Buenos días! Como va la semana? Fría, verdad? Y dicen que a finales de semana lo seguirá siendo y además se le sumará el viento... y ostras, no me gusta nada el viento... Pero bueno, es mejor que lo miremos desde otra perspectiva y es que si hace mal tiempo, las ganas de estar en casa son más grandes y las de entrar en la cocina y preparar cositas deliciosas aún más! Así que no pasa nada! hehehe

De momento hoy os traigo una receta más saludable que la de la semana pasada :P y que hacía días que tenía ganas de hacer. Es una receta muy sencilla y rápida de preparar (ya sabéis que me gusta cocinar, pero también ser práctica) y que vi en un especial de otoño-invierno de la revista "Cuina" y que me gustó por varios motivos.

Un motivo es que en casa en diferentes ocasiones he hecho recetas de pasta similares a esta, pero en esta concretamente, se deja marinando el aceite con ajo y pimienta durante un cierto período de tiempo y en cambio yo siempre lo hacía directamente al fuego y tenía ganas de probarlo con este otro sistema. Por otra parte, en esta receta se utiliza la salvia, una planta que me encanta por su aroma y incluso por su textura, pero que aún no había utilizado en ninguna receta. Y por último el hecho de utilizar la burrata, este queso fresco de origen italiano, hecho normalmente con leche de vaca y que tiene esta textura suave y ligera en boca que lo hace tan especial. Si queréis saber más cosas de este queso y de otras formas de prepararlo, mi amiga y compañera Ester del blog "La Cuinera" hace un tiempo le dedicó una entrada y preparó una ensalada buenísima con él (enlace aquí).

Por lo tanto, con todo esto, ya os puedo decir porqué le he puesto este título a la receta y es que con el aceite de ajo, los tomates cherry que lleva, la salvia y la burrata, el plato tiene un resultado fabuloso y con un sabor que nos trajo muchos recuerdos de Italia, podría decir que incluso nostalgia. La repetiré seguro.

Seguro que esta receta os sonará y sino, también puede ser que como yo, veáis que habéis hecho alguna vez versiones similares, pero yo definitivamente me quedo con ésta, ya que haciendo el aceite aromatizado primero con el ajo y la pimienta, el sabor final es mucho mejor que haciéndolo directamente al fuego, ya que al dejarlo durante dos horas para que se vaya marinando todo junto, el aceite queda bien aromatizado con el ajo y la pimienta y luego, cuando le aplicamos calor más tarde, este aroma se intensifica mucho más que haciéndolo directamente. Y en cuanto a la salvia, deciros que nos gustó mucho, yo normalmente solía ponerle albahaca, que también le queda muy bien, pero con la salvia lo volveré a hacer en más de una ocasión, porque también le aporta un aroma y sabor fantásticos.

Així que va, ja no m'enrotllo més i us amb deixo la recepta ;)

Pasta amb burrata, tomàquet, sàlvia i oli d'all i pebre
(per a 4 persones)
- 500 grams de pasta curta
- 250 ml d'oli d'oliva verge extra
- 9 grans d'all
- 500 grams de burrata
- 20 tomàquets cirerols
- 6 grans de pebre negre
- 3 grans de pebre de Jamaica
- 4 grans de pebre de Sichuan
- 8 fulles de sàlvia fresca
- Sal
- Pebre negre mòlt
PREPARACIÓ

Primerament unes dos hores abans de fer la recepta, posem en una safata els grans d'all pelats i laminats i els grans de les tres classes de pebre. Ho deixem marinar tot junt.

Passades les dos hores, posem un cassó amb abundant agua i sal al foc (un 15 grams de sal per litre d'aigua) i quan comenci a bullir i hi incorporem la pasta i la deixem fer l'estona que ens marqui el fabricant, però sobretot, provant nosaltres també el seu punt de cocció, per veure com ens agrada més. A nosaltres personalment ens agrada "al dente", així que li vaig deixar uns 10 minuts.

Per altra banda, en una paella una mica gran, hi posem l'oli d'all i pebre i l'escalfem a foc mitjà. Quan estigui calent hi afegim els tomàquets cirerols partits per la meitat i les fulles de sàlvia i ho saltegem durant un parell de minuts. Al final ho rectifiquem de sal i pebre al gust. Escorrem la pasta un cop cuita, hi passem aigua freda per tallar-ne la cocció i aleshores l'afegim a la paella i ho saltegem tot junt durant un parell de minuts més i si voleu, amb una cullerada de l'aigua de la cocció de la pasta, per tal de que la salsa encara ens quedi més lligada i homogènia.

Finalment ho servim de seguida i amb la burrata a sobre, que trossejarem amb les mans i que acabarem amb una mica de pebre i d'oli d'oliva cru pel damunt.

I fins aquí aquesta recepta de pasta amb burrata, tomàquet, sàlvia i oli d'all i pebre :P Boníssima!

Bon profit!
Así que, ya no me enrollo más y os dejo con la receta ;)

Pasta con burrata, tomate, salvia y aceite de ajo y pimienta
(para 4 personas)
- 500 gramos de pasta corta
- 250 ml de aceite de oliva virgen extra
- 9 dientes de ajo
- 500 gramos de burrata
- 20 tomates cherry
- 6 granos de pimienta negra
- 3 granos de pimienta de Jamaica
- 4 granos de pimienta de Sichuan
- 8 hojas de salvia fresca
- Sal
- Pimienta negra molida
PREPARACIÓN

Primeramente unas dos horas antes de hacer la receta, ponemos en una bandeja los dientes de ajo pelados y laminados y los granos de las tres clases de pimienta. Lo dejamos marinar todo junto.

Pasadas las dos horas, ponemos un cazo con abundante agua y sal al fuego (unos 15 gramos de sal por litro de agua) y cuando empiece a hervir le incorporamos la pasta y la dejamos hacer el rato que nos marque el fabricante, pero sobre todo, probando nosotros también su punto de cocción, para ver cómo nos gusta más. A nosotros personalmente nos gusta "al dente", así que la dejé unos 10 minutos.

Por otro lado, en una sartén un poco grande, ponemos el aceite de ajo y pimienta y lo calentamos a fuego medio. Cuando esté caliente añadimos los tomates cherry partidos por la mitad y las hojas de salvia y lo salteamos durante un par de minutos. Al final lo rectificamos de sal y pimienta al gusto. Escurrimos la pasta una vez cocida, le pasamos agua fría para cortar la cocción y entonces la añadimos a la sartén y lo salteamos todo junto durante un par de minutos más y si queréis, con una cucharada de agua de la cocción de la pasta, para que la salsa aún nos quede más ligada y homogénea.

Finalmente lo servimos en seguida y con la burrata encima, que trocearemos con las manos y que acabaremos con un poco de pimienta y aceite de oliva crudo por encima.

Y hasta aquí esta receta de pasta con burrata, tomate, salvia y aceite de ajo y pimienta :P Buenísima!

Buen provecho!

28 comentaris:

  1. Te ha quedado un plato delicioso! A mi me encanta la pasta y tu receta tiene una pinta increíble! Me encanta! Un saludo.

    ResponElimina
    Respostes
    1. :) Muchas gracias guapísima!! Me alegro de que te haya gustado ^^ La verdad es que la pasta en casa nos encanta y esta receta es sencilla, pero al mismo tiempo deliciosa ;)

      Un besito!

      Elimina
  2. Quin plat més bo!! i segur que amb el toc de l'oli aromatitzat és deliciós... hauré de fer una escapada a Bcn per aconseguir burrata, aquí a Lleida no n'he vista mai enlloc i provar a fer-lo a casa. Un petó guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci bonica! La veritat és que és una recepta fantàstica, diferent i a part de senzilla, boníssima! I pel que fa a la burrata, jo a Vic sí que en vaig trobar en una botiga força especialitzada en productes italians, però sinó en alguna cansaladeria on venguin productes "gourmet" també en pots trobar ;)

      Una abraçada Eva!

      Elimina
  3. Platos como ese me los comería cada día sin aburrirlos!!!! Es que me encanta la pasta y estoy loca porque lleguen mis vacaciones en Roma para hincharme a ello!!! Este plato te ha quedado de maravilla, por su color y su sabor. Genial Cris!!!

    Un besito,
    Sandra von Cake

    ResponElimina
    Respostes
    1. En casa también nos encanta y ya verás cuando vayas, nosotros fuimos a la Toscana y la preparaban de fábula, que ganas de volver algún día... :)

      Muchas gracias guapísima!! ^^ Un beso!!

      Elimina
  4. Divina la burrata, recordo la primera vegada que la vaig provar, ignorant de mi ni sabia, doncs una amiga la va demanar en un restaurant que vam anar a sopar, ens va aconsellar que la mengéssim d'entrant amb tomàquet i alfàbrega, jo simplement em vaig deixar portar, Mamma Mia !!! que bo !!!!
    També dir que tinc passió per la pasta, i com més senzilla és millor, així amb aquestes toc exòtic de les espècies i el tomàquet què em apassiona, has cuinat un plat meravellós.
    Un petonet guapa

    ResponElimina
    Respostes
    1. A mi em va passar amb una amanida, que en portava i jo en aquell moment tampoc sabia ben bé com era la burrata, i ostres... que bona! Així que no em vaig poder resistir en provar-la altra vegada fent aquesta recepta :) Realment és un formatge que no necessita gaires coses més, per si sol queda boníssim i aquesta pasta, porta 4 coses, però en conjunt queden genials! :P

      Moltíssimes gràcies Caty! ^^ Una forta abraçada bonica!

      Elimina
  5. Mmmm, quina pinta Cris! Si sembla que surti de la pantalla!
    Quines ganes de fotre'm un plat de pasta ara mateix! com és possible? Si m'acabo de fotre les delicatesses de la pastisseria! Així anem, no em caldran moltlles semi-esfèrics, ja em tinc a mi ;-) Fins demà bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. hehehehe moltes gràcies Sònia!! :D Ostres... i jo de menjar-me tot el que he vist per les vostres fotos... quina pinta tot, mare meva!!

      I no diguis tonteries dona, que estàs divina!! ;)

      Fins després bonica! Un petonàs!

      Elimina
  6. Mmmmmquin plat de pasta més bo! Amb els ingredients que porta ha d'estar boníssim! E l'apunto! Un petó guapa!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Merci Pilar!! M'alegra que t'agradi guapa!! :)

      Realment estava boníssima! :P Un petonet!!

      Elimina
  7. Doncs una recepta amb productes ben comuns i sans, m'agrada.
    Muas

    ResponElimina
  8. Jo també vaig veure aquest plat a la revista i em va cridar l'atenció per aquest formatge que no el coneixia! I a mi tot el que és formatge m'encanta... Tinc ganes de provar-ho ;) i més després de veure aquest plat teu!!! M'has acabat de convèncer, només falta trobar la burrata :) Ptons!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs ja ho saps, a buscar la burrata i així que la tinguis, a fer la recepta ;) Val la pena perquè està llesta en un moment i queda boníssima! ^^

      Merci guapa! Un petó i bon cap de setmana!

      Elimina
  9. Haig de provar la burrata...amb "lo" formatgeros que som a casa, i no l'hem provat mai...apuntadíssima aquesta recepta amb alguns ingredients nous per mi com la burrata i la sàlvia! Petonarros!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs així segur que us encantarà Mònica! La textura que té a nosaltres ens encanta i té un gust molt suau, que amb aquest plat de pasta o amb altres receptes, però sense gaires ingredients, queda boníssim ;)

      Merci bonica! Bon cap de setmana!

      Elimina
  10. I com agrada encendre el forn amb aquest fred, oi?

    Em sembla una plat de pasta espectacular Cristina!! I ja ho pots ben dir, molt italià!
    Tinc moltes ganes de tastar la burrata, però mai la trobo... on l'has aconseguida tu?

    Petons i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. I tant que sí! hehehe :)

      Si en trobes val la pena provar-lo, aquest formatge Víctor, perquè està molt i molt bo. Jo la vaig comprar en una botiga de Vic que es diu Can Vilanova. Sempre que hi ha algun ingredient que no trobo enlloc, aquí el solen tenir i com que tenen força coses vingudes d' Itàlia, aquesta n'és una ;) I segur que en alguna cansaladeria que tingui productes una mica "gourmet" també en podràs trobar o sinó en una formatgeria :)

      Una abraçada i bon cap de setmana!

      Elimina
  11. Quin plat més bo!! Mai he emprat la sàlvia en cap recepta, veient el resultat i com ens ho has explicat, potser m'hi animo!
    Petonsss

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo fins ara tampoc ho havia fet, Núria, sempre hi solia posar alfàbrega, però després de provar-ho en aquest plat, segur que la tornaré a utilitzar en més d'una recepta, perquè li dóna un gust i aroma genials ;)

      Merci bonica! Petons i bon cap de setmana!

      Elimina
  12. Tinc pendent de tastar la burrata, quina bona pinta!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs prova-la que està boníssima! :P Ja m'explicaràs què tal!!

      Merci guapa! Un petonet!

      Elimina
  13. jo també sóc molt de sàlvia amb la pasta, faig una salsa amb sàlvia, pell de llimona i ricotta que queda genial amb la pasta.
    Aquesta teva d'avui també la trobo sensacional. Recepta apuntada!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Doncs m'apunto la teva versió, també, que bo!!! :P

      Moltes gràcies guapa! Una abraçada!

      Elimina
  14. No se si saps que organitzo un concurs al meu blog, sortegem un lot deproductes Castey valorat en 160€ i m'agradaria molt comptar amb tu, tens tota la informació al blog, a veure si t'animes! Una abraçada bonica!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ara ho vaig veure, doncs! Si puc miraré de poder-hi participar! :)

      Moltes gràcies Pilar! Una abraçada!

      Elimina

Espero que t'hagi agradat!

I si em vols deixar un comentari, fer-me qualsevol pregunta, suggerència... Endavant, no et tallis i digues la teva! M'agradarà molt llegir-ho i et respondré quan pugui ;)

Moltes gràcies i espero tornar-te a veure per aquí ben aviat!



Espero que te haya gustado!

Y si me quieres dejar un comentario, hacerme cualquier pregunta, sugerencia... Adelante, no te cortes! Me gustará mucho leerlo y te responderé cuando pueda :)

Muchas gracias y espero volver a verte por aquí muy pronto!