Avui us porto un clàssic que segur que agrada a tothom o a gairebé tothom: patates braves!!
Quantes vegades no hem anat a prendre alguna cosa i ja sigui estiu o hivern ens hem demanat un refresc o una cerveseta i una bona tapa de patates braves? No sé què tenen, però són d'aquelles coses que sempre venen de gust! Són boníssimes!! A l'Albert i a mi, sobretot ara a l'estiu, cap al vespre, ens encanta anar a la terrasseta d'algun bar i demanar-ne un bon platet :P I ara em sembla que també ens agradarà fer-ho tot sovint a la terrassa de casa, perquè us he de confessar que fins ahir encara no n'havíem fet mai de casolanes, però després de veure'n el resultat (no van durar ni 5 minuts... i no exagero!) em sembla que es convertiran en una tapa i/o aperitiu habitual a casa! Així que moltes gràcies a les persones que hi ha darrere del Whole kitchen, perquè ja us asseguro que en farem tot sovint! Que bones que estaven...!
Whole kitchen en la seva proposta salada pel mes de juliol ens convida a preparar un clàssic de la cuina espanyola: PATATES A LA BRAVA (Whole kitchen en su propuesta salada para el mes de julio nos invita a preparar un clásico de la cocina española: PATATAS A LA BRAVA).
Les patates braves són, com sabem, un plat típic de la gastonomía espanyola i són una de les tapes amb més presència en els restaurants. Són patates tallades en forma de dau i fregides fins que queden ben dauradetes de fóra i ben tovetes per dins i, evidentment, acompanyades d'una salsa de tomàquet picant, que n'és la clau.
L'origen d'aquest plat no es sap en seguretat, ja que alguns l'atribueixen a la Casa Pellico i d'altres diuen que es va començar a servir en la Casona, tots dos bars madrilenys i ja desapareguts. El que sí que es sap del cert, és que cap al 1960, al voltant d'ambdós bars, les cues per poder-ne menjar eren mítiques.
L'altra cosa que porta "disputes" és que hi ha qui diu que la salsa no cal que porti tomàquet, però també hi ha qui diu que sí...
Jo vaig seguir la recepta que ens va proporcionar el Whole kitchen, però fent-la poc picant (que a casa ens agrada que no ho sigui molt i al no haver-ne fet mai vaig preferir no passar-me... :P). Aquesta versió és típica madrilenya i com que mai he estat a Madrid i per tant no he tingut l'oportunitat de menjar-ne, em va semblar interessant provar-la, a més de que quan la vaig llegir em va agradar molt! La veritat és que aquesta manera de preparar-les és força senzilla i el resultat és espectacular! La salsa ens va recordar una mica a la que de vegades posem a les cloïsses i també vam comentar que podria quedar boníssima amb cargols (no em va quedar gaire picant... hahahaha).
Aquí la tenim! :)
INGREDIENTS
Per la salsa:
- 1 ceba petitona picada
- Un pessic de pebre vermell picant
- 2 dents d'all
- Un pessic de polpa de bitxo
- 1/2 litre de salsa de tomàquet (jo n'hi vaig posar 400ml)
- 2 cullerades de quètxup
- Un rajolí de vinagre de sidra
- 1/2 got d'aigua
- Oli d'oliva (jo també en vaig utilitzar una mica de picant)
- Sal
Per les patates:
- 4 patates grans
- Oli d'oliva
- Sal
PREPARACIÓ
Comencem pelant i tallant a daus les patates. Les netegem, les escorrem, les assequem amb un drap i les reservem.
Ara posem a escalfar l'oli (jo les vaig fer a la fregidora) a temperatura moderada (per tal de que quedin daurades per fóra i tendres per dins) i quan comenci a estar calent hi posem les patates.
Mentrestant fem la salsa. Per fer-la triturem dins el got de la batedora elèctrica la seva, el pebre vermell picant, l'all i l'oli d'oliva (i si volem una mica del picant), fins que formem una pasta. Quan la tinguem a punt, posem una paella al foc i la coem durant uns 5 minuts a foc mitjà i barrejant-la tot sovint. A continuació hi afegim el pessic de bitxo, la salsa de tomàquet, el quètxup, el vinagre, l'aigua i la sal i deixem que es faci tot junt, barrejant-ho de tant en tant, durant 15 minuts (ho tapem perquè no esquitxi).
Mentre es va fent la salsa, apugem una mica la temperatura de l'oli de les patates i deixem que s'acabin de fer.
Finalment, quan tot estigui a punt, passem les patates en un plat amb paper de cuina per tal de treure'n l'accés d'oli, i ja les podem servir, juntament amb aquesta salsa tant bona i una bona beguda ben fresqueta... :P
Simplement genial!
Bon profit!
Ostres Cristina, m'acabes de transportar a les rambles, asseguda sota un para-sol amb una clara ben fresqueta i aquestes patates!!!!!!!!! Ohhhh,ummmmm l'estiu de Catalunya!!!!! :)
ResponEliminaUna abraçada guapa!!
hehehehehe que bé!!! En una terrasseta, ara a l'estiu, és quan entren més bé, veritat? :)
EliminaMoltes gràcies guapíssima!!! Una abraçada!!!
que bones! aquesta salsa ha de ser bonissima! ja m'imagino el gust! apuntadeta per un sopar entre amicss!ptons
ResponEliminaGràcies bonica!!! :D A veure si us agrada, ja veuràs com sí!!!
EliminaMolts petons Roser!
Siiiiiií, la salseta una mica picantona i la cerveceta que no falti, Cristina!!! Guarda-me'n un platet que ara ving!!! Petons.
ResponEliminahehehee quan vulguis Mercè!!! ;)
EliminaGràcies!! :D Molts petonets guapa!
Jo crec que agraden a absolutament tothom!! que bones són!! la teva salsa fa mooolt bona pinta, jo la faig molt senzilleta però vaja, que ja queda resultona ;)
ResponEliminaJo també Eva!! hehehe Són boníssimes!!!
EliminaMoltes gràcies guapa! Jo no n'havia fet mai, però a partir d'ara en faré tot sovint i en provaré diferents variants per veure amb quina ens quedem! ;)
Petonets!
Mmm!!! Quina salseta més bona! Aquí jo em passaria amb el picant, jeje!
ResponEliminaI acompanyades per aquestes cerveses, la tapa ideal!
Petons!
;) Moltes gràcies Víctor!! Jo també, perquè m'agraden més picants, però em sembla que a casa sóc la única a qui li agraden així... hehehe :)
EliminaUna forta abraçada!!
Uff, jo també sóc de fer un plat de braves cada vegada que surto a sopar fora... Aquí, a barcelona, una de les coses que més ràbia em fa és que demani les braves i siguin patates congelades, o una salsa amb poca gràcia... Arrggg em posa dels nervis! per això opto per fer-les a casa o anar a algun lloc on ja estigui segura que són unes bones braves... Petons!!
ResponEliminaAixò també és veritat, no a tot arreu les fan bones, però és això que dius, és qüestió d'anar allà on sàpigues que les fan bones i si les saps fer, què millor que fer-les a casa?! Nosaltres a partir d'ara les farem tot sovint, segur! ;)
EliminaMoltes gràcies guapíssima!!! Molts petons!
Hola Cristina, has preparado todo un clásico que en Madrid, como en todos sitios, cada uno le da su toque personal a esta "salsa brava" para conseguir la diferenciación del resto y poder ofrecer sus mejores patatas bravas.
ResponEliminaLástima, como dice Cinta, que en muchísimos sitios te ponen las patatas congeladas con lo que la ración se va a tomar por saco por muy bueno que esté el condimento.
Por esa razón, el truco está en que localices un sitio que las preparen como a tí te gustan (que los hay, donde las patatas no son congeladas y la salsa es casera) y disfrutes de lo lindo.
Me encanta tu propuesta de hoy porque nos propones hacerlas en casa, que es una alternativa más que buena, perfecta!
Besos
Sí, Cinta tiene mucha razón... es una lástima que en muchos sitios no las preparen cómo toca y mira que tampoco son difíciles de hacer, la gracia está en la salsa y hacer las patatas sin que sean congeladas tampoco los costaría nada... pero bueno... hace falta buscar donde las hagan buenas y teniendo la receta, hacerlas cuando nos apetezca también en casa! Yo no sé porqué hasta ahora nunca las había hecho caseras, pero ya te digo que no será la última vez, porqué quedan riquísimas!! :P
EliminaMuchas gracias Alfonso!!! ^^ Un fuerte abrazo!
T'han quedat unes fotos que donen ganas d'agafar un bol i començar a menjar-ne :)
ResponEliminapetons
hehehehe ;) moltíssimes gràcies bonica!!! Que bé que t'hagin agradat!! ^^
EliminaMolts petonets!
Quina gana! segur que estàn boníssimes, a nosaltres tambè ens agrada que no piquin massa.
ResponEliminaUna abraçada!
Moltes gràcies!!! :D Petonets!
EliminaQué ricas...y la cervecita imprescindible.
ResponEliminaVaya lujo
hehehe ;P Muchas gracias!! Besos!
Eliminammm.. que bones! La salsa té molt bona pinta i sembla molt senzilla de preparar. Això sí, com ja diuen per aquí.. la cervesata fresca és és l'acompanyament ideal.
ResponEliminaEstem molt a costumats a menjar-les al bar així que trobo molt original fer-les a casa.
Besos!
http://mediterraneancuina.blogspot.com.es
Sí que és ben fàcil, sí! I amb la cerveseta... genial! ;)
EliminaRealment val la pena fer-les a casa, són boníssimes!!
Gràcies!!! ^^ Molts petons!
Qué buena pinta! Me encantan las bravas y aunque aquí siempre las comemos con all-i-oli tu forma de prepararlas también me parece que está buenísima!
ResponEliminaUn beso!
Con all-i-oli me gustan muchísimo!! A la próxima haré vuestra versión!!! ;)
EliminaMuchas gracias!! Un fuerte abrazo!! :)
A mi m'agraden molt les braves! T'han quedat genial! petons
ResponEliminaMoltes gràcies Roser! Molts petonets!
EliminaHola acabo de visitar tu blog, y me ha encantado, todo lo que tienes, estas patatas te han quedado de cine, no me extraña que duraran tan poco tiempo en la mesa jejeje, ya soy tu seguidora para no perderme ninguna de tus recetas, si te apetece pasar por mi blog estare encantada, Besicos
ResponEliminaCómo me alegro María!!! Ahora mismo me paso por el tuyo!!! ;)
EliminaBienvenida guapísima, estoy muy contenta de que te haya gustado y de que te quedes por aquí!! :D
Muchos besos guapa!
Pues aunque no hayas estado nunca en Madrid (eso habrá que remediarlo...) te ha salido una versión de lo más castiza ;) Y esa cervecita...
ResponEliminaSí que lo tendré que remediar, sí!! hehehe
EliminaMuchísimas gracias guapísima!! Besos! :)
Con esa cervecita, ese entorno y sobre todo esas bravas se ve la vida de otra manera :)
ResponEliminaBesos mil
Tienes toda la razón! ;) Me alegro de que te haya gustado guapi!!
EliminaMuchos besos!
Aquestes patates no trigarien ni 4 minuts en desaparéixer a la meva casa ;) T'han quedat genials!!!
ResponEliminaPetons
hehehehe :P Moltes gràcies guapa!!!
EliminaUna forta abraçada i bon cap de setmana!! ^^
Ep Cristina, doncs si que us han quedat bones si. Nosaltres també ens vam posar les botes. Petons. Yolanda.
ResponElimina:))) Moltes gràcies Yolanda!! Arriben a ser bones, les patates braves, veritat?
EliminaMolts petons guapa!
Tenen molt bona pinta!! A mi m'ha agradat molt aquesta recepta y sobretot fer-les a casa!! Petons!
ResponEliminaA mi també Elena! A partir d'ara miraré de fer-ne tot sovint! ;)
EliminaMoltes gràcies guapa!! Petons!
Quina bona pinta que tenen! Jo em vaig decantar per fer les que sempre s'han fet a casa però veient aquestes fotos no tinc cap dubte de que les properes provaré la recepta. I amb la cevesseta al costat, ummm que bo!
ResponEliminaPetons!
Prova-les i ja em diràs què tal Pilar!! A casa van ser tot un èxit!! :))
EliminaMoltes gràcies guapíssima!! Molts petons!!
Mmmmmmm, patatas bravas que ricas y que recuerdos me traen de mi último viaje, en noviembre, a Barcelona!!! Te han quedado riquísimas!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Que bien que te hayan traído recuerdos de cuando estuviste por aquí!! Son tan buenas... hehehe
EliminaMuchísimas gracias guapii!!! Una abrazo bieeeen fuerte!!! :)
Que rica salsa, me dan ganas de salir corriendo al bar de al lado y que me preparen algo parecido!!! vivan las tardes de verano en la terracita!!
ResponEliminaUn besito guapa
hehehehe vivan!!!! Son de los mejor!!! ;P Yo ahora mismo también iría! ;) hihihi
EliminaMuchos besos guapiii, me alegro mucho de que te hayan gustado!! ^^