Avui us porto una
recepta de bunyols de vent. Són els bunyols típics, al igual que els de
l’Empordà, dels dimecres i divendres de Quaresma i és fàcil que en aquestes
dates en trobem a moltes pastisseries i forns de pa. Jo els vaig fer ahir,
així que no vaig complir gaire amb la tradició, però com que l’altre dia al taller
de cuina “per emportar” del ccvic
el Montseny ens en van ensenyar a fer i ahir a dinar erem molta
colla, vaig aprofitar i en vaig preparar!
En volia farcir alguns
amb crema, nata, cabell d’àngel o trufa... però com que no vaig tenir gaire
temps i encara no n’havia fet mai, al final van ser tots de vent! ^^
I com que aquests dolços
són típics d’aquestes dates, us he volgut posar una mica d’història
sobre la Quaresma. Són dates que ens porten records de quan érem petits (a mi
me'n porten molts) i penso que és bo recordar una mica la seva història :)
Després dels dies de
festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma, dies de
reflexió en què, segons la tradició cristiana, s’havia de fer penitència,
practicant dejuni i abstinència. El mateix dia que s’acaben les festes de
Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença aquest període de 40 dies abans de
Pasqua i que, per tant, servia per preparar-se per la Setmana Santa. Tot i
així, amb el pas dels anys, aquest sacrifici va anar disminuint i
tradicionalment es deixava menjar lleuger durant la setmana i es permetia
menjar peix només els diumenges. De carn i ous no se'n deixava menjar.
I actualment com representem
aquests 40 dies de prohibicions? Doncs amb la Vella Quaresma. Una dona vella, arrugada, amb mocador al cap i amb una característica que la fa única i peculiar i és que
té 7 cames! Tantes com setmanes falten per arribar a Setmana Santa. I la seva
missió és procurar que els més petits de la casa no mengin carn i per això sempre
porta dos bacallans a la mà (a Mallorca una arengada o pebrot coent a la boca).
La dita diu així:
"Si menges
carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!"
A moltes cases i escoles
es posa la Vella Quaresma penjada a la finestra, per tal de que cada divendres se li pugui tallar una cama mentre se li canta una cançó. N'he estat cercant de diferents i al final he decidit posar-vos aquesta, que és ben divertida al ritme de "la cucaracha":
I ara sí, amb aquesta
cançó acabo amb l'explicació! hehehe (Moltes gràcies si ho heu llegit tot fins
aquí!) I ja us deixo la recepta, ben senzilla, d’aquestes petites delícies:
INGREDIENTS (si els feu petits ja
veieu que en surten molts)
- 125 grams de farina
- 80 grams de mantega
- ¼ de litre d’aigua
- 1 cullerada sopera de
sucre refinat
- 3 ous
- 1 pessic de sal
- 1 cullerada sopera
d’anís
- La ratlladura d’una
llimona
- Oli de gira-sol (per
fregir els bunyols)
- Sucre refinat (per
arrebossar els bunyols)
PREPARACIÓ
Comencem escalfant dins
un cassó l’aigua, la mantega a trossos, el sucre, la sal, la llimona ratllada i
l’anís. Quan comenci a bullir i la mantega estigui totalment fosa, hi afegim
tota la farina de cop i ho barregem enèrgicament fins que es formi una pasta
(s’ha de desenganxar de les parets i la base del cassó). Ho retirem del foc i
ho deixem reposar uns minuts.
Seguidament hi afegim un
dels ous, ho remenem fins que quedi ben integrat i lligat i la massa sigui
homogènia, després hi posem el segon ou, fent exactament el mateix i al final
hi posem l’últim i treballant la massa fins que quedi ben fina. Després la
deixem reposar una mica i ja podrem anar per fer els bunyols.
Posem una paella amb una
bona quantitat d’oli de gira-sol al foc i quan estigui ben calent hi anem
fregint els bunyols, que anirem posant un a un i amb l’ajuda de dos culleretes
petites, per tal que ens quedin petitons (si els voleu fer més grans també ho
podeu fer així) i rodons. Els hi donem la volta (alguns ja es giren sols) i
quan veiem que estant rossets, els retirem i els posem al damunt d’un plat amb
una mica de paper de cuina (per treure els accessos d’oli). Finalment els
arrebossem amb sucre i ja els tindrem a punt.
Jo el que feia és anar fent tandes de 6 o 7 bunyols. Els fregia, els retirava de la paella, els posava uns segons al damunt del paper de cuina per treure l’accés d’oli, mentrestant posava més bunyols a fer i després arrebossava els que acabava de treure amb el sucre. És fàcil despistar-se i quan estàs fent bunyols és millor no fer-ho, perquè es poden cremar fàcilment (poseu el foc a temperatura mitjana-alta). Així que fent-ho d’aquesta manera no em vaig poder despistar ni un moment!
En vaig quedar molt contenta, perquè van agradar molt a tothom i de tota la quantitat que en van sortir (jo em pensava que en sobrarien molts), mireu com va quedar la plata... I us pensareu que a casa som molt llaminers, però ja us asseguro que no. Jo sempre els faig coses dolces, però més d’una vegada se’m queixen de que els en faci tantes... I en canvi ahir, no se’m va queixar ningú!
Jo el que feia és anar fent tandes de 6 o 7 bunyols. Els fregia, els retirava de la paella, els posava uns segons al damunt del paper de cuina per treure l’accés d’oli, mentrestant posava més bunyols a fer i després arrebossava els que acabava de treure amb el sucre. És fàcil despistar-se i quan estàs fent bunyols és millor no fer-ho, perquè es poden cremar fàcilment (poseu el foc a temperatura mitjana-alta). Així que fent-ho d’aquesta manera no em vaig poder despistar ni un moment!
En vaig quedar molt contenta, perquè van agradar molt a tothom i de tota la quantitat que en van sortir (jo em pensava que en sobrarien molts), mireu com va quedar la plata... I us pensareu que a casa som molt llaminers, però ja us asseguro que no. Jo sempre els faig coses dolces, però més d’una vegada se’m queixen de que els en faci tantes... I en canvi ahir, no se’m va queixar ningú!
Bon profit!
Tienen que ser un pecado, qué ricos. Un abrazo, Clara.
ResponEliminaHola Clara!
EliminaSí que lo son y mucho!! hehehe ;) Un abrazo guapa!
Per nosaltres és la Jaia Corema, peró la cançó és la mateixa només li canviem el nom, i no ens dur bunyols, ara que jo els menjo amb molt de gust, que ho son de bons, veritat?
ResponEliminaPetons, guapa
Hola Caty!
EliminaOstres és veritat que a Mallorca li dieu Jaia Corema! Això sí, tant si porta bunyols com si no, jo també me'ls menjo amb molt de gust! No són gaire vistosos, però de bons ho són molt! Són d'aquelles coses que en menjaries una rere l'altre... I a més són ràpids i fàcils de fer. A casa segur que en tornarem a fer ben aviat.
Una abraçada guapa!
Mmmmmmm, que ricos buñuelos!!! Porque ayer hice donuts que si no... me lanzaba ya con tu receta!!! Me encanta!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Donuts... no he hecho nunca... ya me has dado otra idea Sandra... hehehehe :P
EliminaMuchas gracias guapa! Si la pruebas ya me dirás que tal ;)
Un abrazo!
Veo que fueron un éxito rotundo y no me extraña se ven unos bocaditos tan apetitosos.....
ResponEliminaUn abrazo
Hola Mónica, me alegro de que te hayan gustado :)
EliminaNo me pensaba que se acabaran todos, realmente fueron todo un éxito! ;) Ya me están pidiendo que este fin de semana los vuelva a preparar! hehehe
Muchas gracias!
Un abrazo
Me ha gustado la idea de la vella quaresma y los buñuelos tienen una pinta espectacular! Pena que no te haya quedado ninguno... Ya estoy esperando a que los hagas rellenos, tienen que estar de vicio! Muchos besos!
ResponElimina;) Muchas gracias!!! No quedó ninguno, no... hehehehe volaron!! Aún no los he probado de hacer rellenos, pero en casa también me dijeron que lo esperaban, así que algún día ya los probaré de hacer, que también tienen que quedar buenísimos!! ^^
EliminaUn besito!!
Bonissims, però aquests no són bunyols de quaresma. Són bunyols de vent. Molta gent els confon, fins i tot moltes fleques. Els bunyols de quaresma porten matafalulla, llevat, llar de porc...i son ben diferents, fins i tot en la forma.
ResponEliminaUna abraçada.
Moltes gràcies pel comentari :) Sabia que eren bunyols de vent, però no pensava que no eren els de Quaresma, ja que per aquí per aquestes dates se'n fan molts d'aquests i són els que ens van ensenyar a fer i la veritat és que són els únics que he provat de fer a casa. Així que a la propera miraré de fer els autèntics ;)
EliminaDe totes maneres, aquests bunyols de vent... van volar! hehehe ;P
Una abraçada!
Hola Cristina, he fet els bunyols de vent i han quedat perfectes, super bons. Gràcies pel teu blog, m'ha ajudat molt. Espero poder fer més receptes teves.
ResponEliminaOstres que bé Montserrat! Me'n alegro moltíssim!! Moltes gràcies a tu per visitar-me, provar de fer la recepta i comentar-me el resultat, és molt gratificant, de veritat!! :D
EliminaUna forta abraçada bonica!!
Dema els fare ,tenen molt bona pinta.amb oli d 'oliva es poden fer !!
ResponEliminaAcabo de trobar la teva web i la recepta m'ha encantat ! Ara mateix m'hi poso doncs tenen molt bona pinta
ResponEliminaPetonets