Bunyols de vent

Avui us porto una recepta de bunyols de vent. Són els bunyols típics, al igual que els de l’Empordà, dels dimecres i divendres de Quaresma i és fàcil que en aquestes dates en trobem a moltes pastisseries i forns de pa. Jo els vaig fer ahir, així que no vaig complir gaire amb la tradició, però com que l’altre dia al taller de cuina “per emportar” del ccvic el Montseny ens en van ensenyar a fer i ahir a dinar erem molta colla, vaig aprofitar i en vaig preparar!

En volia farcir alguns amb crema, nata, cabell d’àngel o trufa... però com que no vaig tenir gaire temps i encara no n’havia fet mai, al final van ser tots de vent! ^^

I com que aquests dolços són típics d’aquestes dates, us he volgut posar una mica d’història sobre la Quaresma. Són dates que ens porten records de quan érem petits (a mi me'n porten molts) i penso que és bo recordar una mica la seva història :)

Després dels dies de festa i disbauxa que representa el Carnaval, arriba la Quaresma, dies de reflexió en què, segons la tradició cristiana, s’havia de fer penitència, practicant dejuni i abstinència. El mateix dia que s’acaben les festes de Carnestoltes, el Dimecres de Cendra, comença aquest període de 40 dies abans de Pasqua i que, per tant, servia per preparar-se per la Setmana Santa. Tot i així, amb el pas dels anys, aquest sacrifici va anar disminuint i tradicionalment es deixava menjar lleuger durant la setmana i es permetia menjar peix només els diumenges. De carn i ous no se'n deixava menjar. 

I actualment com representem aquests 40 dies de prohibicions? Doncs amb la Vella Quaresma. Una dona vella, arrugada, amb mocador al cap i amb una característica que la fa única i peculiar i és que té 7 cames! Tantes com setmanes falten per arribar a Setmana Santa. I la seva missió és procurar que els més petits de la casa no mengin carn i per això sempre porta dos bacallans a la mà (a Mallorca una arengada o pebrot coent a la boca). La dita diu així:

"Si menges carn, vindrà la Vella Quaresma i se t’emportarà!"

A moltes cases i escoles es posa la Vella Quaresma penjada a la finestra, per tal de que cada divendres se li pugui tallar una cama mentre se li canta una cançó. N'he estat cercant de diferents i al final he decidit posar-vos aquesta, que és ben divertida al ritme de "la cucaracha":

I ara sí, amb aquesta cançó acabo amb l'explicació! hehehe (Moltes gràcies si ho heu llegit tot fins aquí!) I ja us deixo la recepta, ben senzilla, d’aquestes petites delícies:


INGREDIENTS (si els feu petits ja veieu que en surten molts)


- 125 grams de farina

- 80 grams de mantega

- ¼ de litre d’aigua

- 1 cullerada sopera de sucre refinat

- 3 ous

- 1 pessic de sal

- 1 cullerada sopera d’anís

- La ratlladura d’una llimona

- Oli de gira-sol (per fregir els bunyols)

- Sucre refinat (per arrebossar els bunyols)

PREPARACIÓ

Comencem escalfant dins un cassó l’aigua, la mantega a trossos, el sucre, la sal, la llimona ratllada i l’anís. Quan comenci a bullir i la mantega estigui totalment fosa, hi afegim tota la farina de cop i ho barregem enèrgicament fins que es formi una pasta (s’ha de desenganxar de les parets i la base del cassó). Ho retirem del foc i ho deixem reposar uns minuts.

Seguidament hi afegim un dels ous, ho remenem fins que quedi ben integrat i lligat i la massa sigui homogènia, després hi posem el segon ou, fent exactament el mateix i al final hi posem l’últim i treballant la massa fins que quedi ben fina. Després la deixem reposar una mica i ja podrem anar per fer els bunyols.

Posem una paella amb una bona quantitat d’oli de gira-sol al foc i quan estigui ben calent hi anem fregint els bunyols, que anirem posant un a un i amb l’ajuda de dos culleretes petites, per tal que ens quedin petitons (si els voleu fer més grans també ho podeu fer així) i rodons. Els hi donem la volta (alguns ja es giren sols) i quan veiem que estant rossets, els retirem i els posem al damunt d’un plat amb una mica de paper de cuina (per treure els accessos d’oli). Finalment els arrebossem amb sucre i ja els tindrem a punt. 

Jo el que feia és anar fent tandes de 6 o 7 bunyols. Els fregia, els retirava de la paella, els posava uns segons al damunt del paper de cuina per treure l’accés d’oli, mentrestant posava més bunyols a fer i després arrebossava els que acabava de treure amb el sucre. És fàcil despistar-se i quan estàs fent bunyols és millor no fer-ho, perquè es poden cremar fàcilment (poseu el foc a temperatura mitjana-alta). Així que fent-ho d’aquesta manera no em vaig poder despistar ni un moment!

En vaig quedar molt contenta, perquè van agradar molt a tothom i de tota la quantitat que en van sortir (jo em pensava que en sobrarien molts), mireu com va quedar la plata... I us pensareu que a casa som molt llaminers, però ja us asseguro que no. Jo sempre els faig coses dolces, però més d’una vegada se’m queixen de que els en faci tantes... I en canvi ahir, no se’m va queixar ningú!

Bon profit!