I ara direu, a què ve aquest nom? Doncs per el llibre de receptes del qual he extret aquesta recepta tant bona del pastís de poma. L'altre dia vaig fer dues noves adquisicions a la meva col·lecció de llibres de cuina: "Panes creativos", de Daniel Jordà i Álvaro Castro, del qual ja n'he fet un que miraré de penjar demà (sí, sí, a partir d'ara miraré de fer algun pa nou cada setmana!). I el llibre "Recetas de bruja, Cocina para enamorar", de la Brigitte Bulard-Cordeau. Aquest últim és un llibre que exteriorment ja té una aparença molt vistosa i bonica i després de fullejar-lo una mica, vaig veure que les receptes que amaga en el seu interior també són fantàstiques, així que me'l vaig haver d'endur! A més, ja feia temps que tenia ganes de trobar-lo, perquè el vaig veure en una entrada molt xula, que va fer la Sandra, del blog ApfelStrudel Kuchen, i des de llavors que se'm va quedar gravat al cap. Vaig sortir de la botiga ben contenta, igual que quan era una nena i estrenava una joguina nova! hehehe
Així que des de dissabte, que ja puc dir que els he ben estrenat! Ja he fet un pa, que a més, ja us anticipo que és extraordinari! (el millor dels pocs que he fet :P) i avui he estrenant aquest altre llibre, fent aquest pastís. He fet alguna petita variació, però ja us ho indicaré. El resultat ha estat un pastís de poma dels de tota la vida, dels que no saps ben bé perquè, però et fan recordar la infància. La casa ha quedat impregnada per una olor dolça i suau, entre la olor de caramel del sucre morè i la poma torradeta del damunt del pastís... És un pastís perfecte per qualsevol moment del dia, tant per esmorzar o berenar, juntament amb la tassa de cafè, mentre llegeixes el diari o vas repassant les últimes receptes dels blogs, com per les postres de l'hora de dinar i/o sopar. Si el proveu ja veureu que queda molt suau, i és que la poma sempre dóna una textura i lleugeresa característica als pastissos... vaja, a mi m'encanta!
Així que des de dissabte, que ja puc dir que els he ben estrenat! Ja he fet un pa, que a més, ja us anticipo que és extraordinari! (el millor dels pocs que he fet :P) i avui he estrenant aquest altre llibre, fent aquest pastís. He fet alguna petita variació, però ja us ho indicaré. El resultat ha estat un pastís de poma dels de tota la vida, dels que no saps ben bé perquè, però et fan recordar la infància. La casa ha quedat impregnada per una olor dolça i suau, entre la olor de caramel del sucre morè i la poma torradeta del damunt del pastís... És un pastís perfecte per qualsevol moment del dia, tant per esmorzar o berenar, juntament amb la tassa de cafè, mentre llegeixes el diari o vas repassant les últimes receptes dels blogs, com per les postres de l'hora de dinar i/o sopar. Si el proveu ja veureu que queda molt suau, i és que la poma sempre dóna una textura i lleugeresa característica als pastissos... vaja, a mi m'encanta!
Bueno, ara sí, anem per la recepta?
INGREDIENTS (per aproximadament 6 persones)
- 4 pomes Golden (o algun tipus de poma de polpa tendra)
- 375 grams de farina (jo l'he utilitzat de rebosteria) + 1 culleradeta pel motlle
- 200 grams de sucre (jo l'he utilitzat morè, pel regustet de caramel que té)
- 75 grams de mantega + una nou de mantega pel motlle
- Un pessic de canyella en pols (opcional)
- 3 rovells d'ou
- 50 cl de llet
- 2 culleradetes de sucre de vainilla
- 1 sobre de llevadura química, tipus Royal
- Un pessic de sal
- 2 cullerades de gelea de grosella (com que no en tenia, he utilitzat melmelada de préssec)
- Sucre llustre per decorar
PREPARACIÓ
Comencem fonent la mantega a foc suau dins un cassó i, si volem, amb el pessic de canyella en pols per donar-li un gust més exòtic al pastís. Mentre es va desfent, dins un bol i amb un batedor elèctric, batem els rovells d'ou i el sucre morè, fins que quedin tots dos ingredients ben integrats i la mescla quedi cremosa. Tot seguit hi afegim la mantega desfeta, la farina, el sucre de vainilla, la llevadura i el pessic de sal i ho barregem una mica. A continuació hi anem incorporant a poc a poc la llet, de manera que la mescla ens quedi ben suau i cremosa.
Ara és moment d'escalfar el forn a 160ºC a dalt i a baix i amb aire. I mentre s'escalfa, agafem un motlle (jo l'he utilitzat pla i circular), i el ben untem amb la nou de mantega i amb una mica de farina. Quan el tinguem ben untat i enfarinat, hi posem la mescla a dins i movem una mica el motlle per assegurar que ens quedi ben repartida. Seguidament pelem les pomes, els hi traiem els cors, les tallem a làmines fines i les anem posant al damunt de la massa fent cercles concèntrics.
Quan ho tinguem a punt, ho posem al forn durant uns 40 minuts, tot i que pot ser que li haguem de deixar més estona, ho sabrem punxant-lo amb un escuradents, que no ens ha de sortir del tot net, però gairebé. Llavors el retirem, el pintem amb la gelea o amb la melmelada i el tornem a posar el forn durant uns 5 minuts més, o fins que l'escuradents ens surti net del tot.
Finalment el retirem del forn, el deixem refredar completament, el desemmotllem, el decorem amb sucre llustre i ja el podem servir!
Bon profit!
mmmmmmmmmm, quñe rica!el otro dia hice yo una muy parecida y en casa no duro un dia. Estan tan ricas que entran solas..me encanta la manzana horneada, te quedo deliciosa! un beso
ResponElimina^^ Muchas gracias Tere!! Sí, verdad? A mi también me encanta y las tartas de manzana son de mis postres favoritos! ;)
EliminaUn fuerte abrazo guapísima!!
Però quina bona pinta que fa!
ResponEliminaT'ha quedat de fàbula Cristina! Has triat un bon referent amb la Sandra!
Petonets!
Moltes gràcies Víctor!! :D M'encanta el seu blog i la Sandra és fantàstica :) No m'esperava menys dels llibres que va recomanar aquell dia! Aquest m'agrada molt, té un receptari molt xulo i molt ben explicat i de moment amb el resultat d'aquesta recepta, encara en tinc més bones expectatives! hehehe
EliminaMolts petons!!
Esta tarta enamora a cualquiera, no me extraña!!! Pero que rica que tiene que estar!!! Y como bien dice Tere no le hace falta acompañamiento!!!
ResponEliminaUn besito,
Sandra von Cake
Muchas gracias Sandra!! Este libro que recomendaste, que es una maravilla!! Me encanta! Y la tarta ha quedado buenísima, ahora hace un ratito que he cogido un trocito... cuando vas a la cocina es difícil resistirse! hehehe
EliminaMuchos besitos guapísima!!!
Una tarta per enamorar i el que calgui! Quina pinta.
ResponEliminaPetons
Moltíssimes gràcies Mónica!! ^^ Una forta abraçada guapíssima!!
EliminaQuina passada guapa!!! Et superes dia a dia. Petons.
ResponElimina:D Moltes gràcies Àgata!!! Me'n alegro moltíssim de que pensis així! Últimament no tinc tant temps com voldria, però de totes maneres quan tinc una estoneta miro de fer alguna coseta nova ;)
EliminaUna abraçada ben forta guapa!!
una tarta de lujo!!! vaya autentica pasada y q delicia. me lo apunto.
ResponEliminasaludos
Muchísimas gracias!! ^^ Qué bien que te haya gustado!
EliminaSi la pruebas ya me contarás!! ;) Muchos besos!!
A mi sense dubte m'ha enamorat!! XD
ResponEliminahahaha que bé Eva!!! ;P Moltes gràcies guapíssima! Petons!!
Elimina!!! DE LUJO !!! Se ve deliciosa. Un abrazo.
ResponEliminaMuchas gracias guapa!!! Me alegro de que te haya gustado :D
EliminaMuchos besos!!
deliciosamente un pastel que enamora solo verlo,buenísimo
ResponEliminapeto
Muchas gracias Miquel!!! :D
EliminaPetons!!
que rustic!! te molt bona pinta! peotns
ResponElimina^^ Moltes gràcies guapíssima!! Una abraçada!
Eliminasu nombre ya lo dice todo, solo con verlo quedas prendada de él, me imagino que cuando le das un bocado........lo más de lo más bicos
ResponEliminaMuchísimas gracias guapísima!! Me alegro de que te guste :) La verdad es que está riquísimo! Aún queda un poco y sólo con olerlo tienes que coger un trocito sí o sí!! hehehehe :P
EliminaBesos!!
Carai! Es nota que aquest pastís té una raó de ser. Ja veig que ets una fan molt fan del jordà, oi? petons
ResponEliminaHola Marina!! Moltes gràcies guapa! La veritat és que des de que el vaig descobrir que em va agradar molt tot el que fa, els seus pans són fantàstics i de moment, amb el que penjaré ben aviat, ho he pogut comprovar! Ho explica d'una manera que ho fa fàcil i seguint-ho pas a pas, el resultat és l'adequat i boníssim!! ;)
EliminaUna abraçada!!
La veritat es que el llibre te un títol de lo mes sugerent!! No m'extranya que el pastís t'hagi quedat aixi de be!! Un peto
ResponEliminahehehe sí, oi? Moltes gràcies Pili!! Me'n alegro molt de que t'agradi :)
EliminaUna abraçada guapa!!
Cristina, i tant que enamora aquest pastís! Amb mi ha sigut amor a primera vista! Una abraçada! Ja veig que fas com jo, que sóc una fan dels llibres i revistes de cuina! Bé, i dels llibres en general! Una abraçada!
ResponEliminaQue bé Mònica, era l'intenció, que enamorés! hehehe ;) Sí! Fa un temps que vaig adquirint llibres de cuina, és com si els col·leccionés!! ;P I bueno, les revistes pla! hahaha
EliminaUna abraçada guapa!!
Hola Cristina, disculpa si no te he visitado pero he cambiado la imagen del blog y he estado ausente una semana,qué pastel de manzana más delicioso, me encantan este tipo de dulces. Espero puedas perdonar mis días de ausencia. Besitos. Ahhh yo también soy maestra de Infantil
ResponEliminaTranquila Olimipa!! Yo tampoco puedo visitar todos los blogs que querría, ni dedicarle al mío todo el que a veces me gustaría, pero no pasa nada!! ;) Me encanta que te quieras pasar a visitar el blog siempre que puedes y si te puedo dar alguna nueva idea, aún mejor! :)
EliminaNo sabia que también eres maestra! Mira, otra cosa que tenemos en común! hehehe
Un abrazo guapísima!!
Estupenda, quina pinta que te la tarta, ja m'has generat una nova necessitat, jejeje, Petons. Yolanda.
ResponEliminaDoncs ja ho saps Yolanda, a fer pastís de poma! hehehe Ja has vist que no costa gens i el resultat és mooooolt bo! ;)
EliminaGràcies guapa i molts petons!