Avui l'avi de l'Albert (la meva parella) ha fet anys! Moltes Felicitats Josep! I aquests carquinyolis els he preparat per ell. Hem anat a sopar tots a casa seva i ho hem celebrat amb un bon sopar, el pastís, les espelmes, els carquinyolis, els somriures i un incident amb l'ull de l'Albert (a qui sempre li entren "coses", pobret) i que ha tingut de ser rescatat per l'avi. Ha sigut bufar les espelmes i córrer per treure (l'objecte no identificat) que li ha entrat a l'ull! Sort en té de l'avi, que en sap molt i que quan de coses d'aquest tipus es tracta ho fa molt millor que ningú! Jo només de veure els ulls plorosos i vermells ja em comencen a plorar els meus!
Així que avui us porto aquesta recepta, que és la primera vegada que duc a la pràctica i que em sembla que ha tingut força èxit! I a més (i el més important) en Josep ha estat molt content i amb això ja en tinc ben prou, no es pot demanar més! :D
- 1 ou
- 100 grams de sucre refinat
- La ratlladura de mitja llimona i de mitja taronja
- 150 grams de farina
- 1 culleradeta de llevat
- 75 grams d'ametlles crues amb pela
PREPARACIÓ
Comencem preescalfant el forn a 200ºC a dalt i a baix.
Seguim barrejant tots els ingredients dins un bol i per l'ordre que us he posat, excepte les ametlles, que posarem després. Si volem ho podem començar barrejant amb el batedor elèctric i després amb les mans, o directament amb les mans des del començament. Quan veiem que la mescla agafa consistència i que ens queda una massa homogènia, hi afegim les ametlles i les anem incorporant de manera que quedin ben integrades dins la massa.
Ara és quan hem de fer dos tires de massa, d'uns 5 cm d'amplada i 1 cm de gruix (si voleu, perquè la massa no s’enganxi a les mans us les podeu mullar una mica) i quan les tinguem a punt, les col·loquem al damunt d'un tros de paper vegetal i sobre la bandeja del forn i ho enfornem durant aproximadament 20 minuts, o fins que veiem que la massa comença a agafar color i a endurir-se.
Les retirem del forn i de la safata i les deixem refredar un minut. Seguim fent talls en forma de carquinyoli, que serien de la grandària més o menys d'un dit i quan els tinguem tots tallats, els col·loquem ben posats al damunt del paper vegetal i sobre la bandeja de forn i els enfornem 5 minuts més, just perquè ens quedin ben cruixents, que és tal i com els carquinyolis queden més bons! I ja els podem servir!
Bon profit!
Bonìssims!! Són d´aquelles llepòlies que no fallen mai.
ResponEliminaHola Cristina! Sí que ho són!
EliminaMoltes gràcies! ;)
Son un dolçets molt bons i tan quedat bonissims.
ResponEliminaMoltes gràcies Maria Dolores! Un petó!
EliminaMmmmmmmmmmm que ganas tengo de hacerlos.
ResponEliminaGracias por tu receta.
Besos.
Hola Silvia! Gracias a ti, me alegra mucho que los quieras hacer! ;) Ya me dirás qué tal!!
EliminaUn abrazooo!